Així serà el procés de restauració d'un dels majors conjunts de vidrieres de la Comunitat Valenciana
Els 272 metres quadrats que sumen els cristalls policromats del temple suposen tot un repte per als especialistes
L'Església Jesuïtes València ha desmuntat el primer lot de vidrieres amb el qual s'inicia el laboriós procés de restauració d'un dels majors conjunts de vitralls de la Comunitat Valenciana. Els 272 metres quadrats que sumen els cristalls policromats del temple suposen tot un repte per als especialistes. “El pas del temps ha afectat bastant la conservació de les vidrieres, moltes han perdut vidres i s'han doblegat”, explica Xavier Laumain, arquitecte responsable del projecte de restauració. Aquesta situació obliga a rehabilitar-les de manera integral.
La delicada tasca s'ha confiat a les expertes mans del mestre Ximo Roca, un artesà que es dedica a restaurar les fràgils peces en el taller familiar que va obrir el seu pare fa 35 anys. “És un restaurador especialitzat en vidrieres, en les seues tècniques i materials”, afirma Laumain.
El desmuntatge dels 77 vitralls de l'església es realitzarà per fases. Els primers set s'han pogut extraure del seu espai i ja s'han traslladat fins al taller situat en la localitat valenciana d'Alginet. “Hem desmuntat les vidrieres de la part superior corresponents al mur del lateral aquest” (el de l'esquerra, mirant cap a l'altar major), apunta Roca. El procés s'inicia després de situar una bastida a l'altura corresponent de cadascuna de les peces: “Cada vidriera de l'Església Jesuïtes està composta per nou panells i el treball consisteix a anar traient, un a un, aqueixos panells”, explica el vidriero. El treball es complica perquè cal picar cadascun dels panells perquè estan fixats amb massilla. “El mal estat d'aquesta massilla és un dels problemes principals. En estar tan resseca ha perdut l'estanquitat, la qual cosa provoca que a través d'ella entre l'aigua i la humitat” comenta Roca. A més, algunes de les peces tenen xicotets trencaments, inevitables amb el pas dels anys i a vegades provocades per les inclemències meteorològiques.
L'afecte que desprén Ximo Roca en parlar de les vidrieres que restaurarà queda resumit en una frase: “Hem de tractar de no ferir-les més del que ja estan”. Com si de persones parlara… I és que el treball artesà que desenvolupa Ximo des de fa anys fa que considere cadascun dels seus treballs com una part de si mateix. “Intentem no trencar res i conservar al màxim” destaca, la qual cosa suposa anar amb una cura especial perquè l'actual estat de conservació “facilita que sobretot els vidres perimetrals es puguen trencar”. Cal fer tot “piano piano”.
Després del desarmat de les peces, es traslladen en un vehicle condicionat per a evitar qualsevol desperfecte. “Cal separar prou cadascun dels cristalls perquè tenen irregularitats que impedeixen apilar-los” assenyala el mestre vidriero. “Cadascuna ens demanarà com l'hem d'embalar per a poder traslladar-la”.
La intervenció també tractarà la fusteria metàl·lica “a la qual aplicarem un tractament antioxidant”. A més, quan es tornen a instal·lar els vitralls “mai utilitzarem la silicona directament sobre el vidre”.
Una vegada s'ha retirat la peça que es restaurarà, l'obertura que s'obri en el mur de l'església es cobreix provisionalment amb plaques de policarbonat cel·lular que resulta molt lleuger i deixa passar la llum, “encara que l'església no es veurà tan bonica” reconeix Roca.
Vidrieres del mestre José Muria
Les vidrieres que decoren els murs del temple estan signades per J. Muria. Aquest fet indica que van ser realitzades en el taller del mestre vidriero José Muria Gil, que “va començar en aquest bell art, treballant en la coneguda "Cristalleria Prat de València". Ell va participar activament en l'elaboració de les vidrieres del Palau de l'Exposició, inaugurat en 1909”. Així ho explica el seu net, José Muria Vilaplana, que va començar el seu aprenentatge de molt xiquet sota les instruccions del seu pare i del seu oncle.
Explica l'hereu de la tradició artesanal que “en començar la Guerra Civil el mestre es va traslladar des del Cabanyal a la localitat d'Alaquàs al costat dels seus fills José, Juan i Salvador, als qui va transmetre els seus coneixements”. Entorn de 1942 van tornar a València per a instal·lar-se al carrer Escolano i en aqueixa època van rebre l'encàrrec de realitzar les noves vidrieres de part dels pares jesuïtes León i Muedra. Els vidres decorats van ser la guinda a la tercera i última ampliació de l'antiga capella del Col·legi San José.
Any i mig d'intervenció
Els treballs de recuperació de la impressionant superfície de vidrieres de l'Església Jesuïtes València duraran uns 18 mesos i suposen una inversió que supera els 100.000 euros. “Tota restauració artesanal no és barata”, recorda Xavier Laumain, “però tenim clar que ací disposem d'una joia patrimonial i per això tot l'hem de fer molt bé”. En aquest sentit, els elements que recuperem el fem “respectant les tècniques tradicionals i seguint les regles de l'art”.
Per aquest motiu, qualsevol ajuda econòmica és necessària i benvinguda. La col·laboració es pot realitzar en el compte ES94 0075 0003 7806 0803 7602, o a través de BIZUM, seleccionant ‘Enviar donació’ i afegint el codi 02422, destine ‘Restauració Església Jesuïtes València’.
Els donatius es podran beneficiar de les deduccions legals corresponents perquè s'emetrà, amb tal fi, un certificat oficial des de la Fundació Pedro Arrupe, encarregada de la restauració del temple.
