elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Els agricultors valencians exigixen inspeccions sobre la brusca caiguda del preu dels cítrics

Els agricultors valencians exigixen inspeccions sobre la brusca caiguda del preu dels cítrics
  • Segons la Llotja de Cítrics de València, les cotitzacions de les taronges han arribat a desplomar-se fins a un 30% en l'últim mes

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) demana a l'Administració autonòmica i nacional que duguen a terme una investigació a fons per a esclarir les causes de la brusca caiguda dels preus en origen dels cítrics. Segons la Llotja de Cítrics de València, les cotitzacions de les taronges han arribat a desplomar-se fins a un 30% en l'últim mes, passant en el cas de la varietat Navel Lane Batega de 0,36 a 0,25 euros per quilo (€/kg). En varietats més tardanes, la València Batega ha arrancat les seues operacions amb 0,21 €/kg, una xifra que també se situa per davall dels costos de producció. Respecte a les mandarines, les varietats que major descens de valor han patit a peu de camp són l'Orri (-22%) i l'Ortanique (-17%).

L'organització agrària exigix una intensa campanya d'inspeccions d'ofici als principals operadors comercials i cadenes de distribució “per a descartar pràctiques anticompetitives, i fins i tot un possible contuberni, ja que, amb les dades oficials disponibles de la Comissió Europea, cap factor tècnic per si sol pot explicar de manera decisiva este enfonsament tan acusat dels preus que perceben els productors”. Així mateix, insta l'Agència d'Informació i Control Alimentari (AICA), dependent del Ministeri d'Agricultura, que investigue, i si és el cas sancione, qualsevol contracte de compravenda de cítrics el preu dels quals estiga per davall dels costos mitjans de producció.

Els primers espertenecs de la crisi citrícola van ocórrer al gener, quan algunes varietats de mandarines com la Clemenvilla o l'Hernandina van tindre greus problemes de comercialització i, fins i tot, va haver-hi molts camps que es van quedar sense recol·lectar per falta de demanda. L'organització presidida per Cristóbal Aguado insistix en un acord global de la interprofessional Intercitrus que incloga, entre altres assumptes com la promoció, mesures contundents per a acabar com més prompte millor amb el problema de la ‘pinyolà’ que ocasiona una pèrdua de consumidors, especialment entre els més joves.

Importacions de països tercers

Bona part de les taronges, que venien rebent preus raonables, des de febrer també han caigut per davall del llindar de rendibilitat. Veus del sector, sobretot del comerç privat i el cooperativisme, tiren tota la culpa a un factor extern com són les importacions foranes. D'acord amb dades de la Comissió Europea facilitats per Ailimpo, les importacions de taronges a la UE procedents de països tercers des d'octubre fins a febrer van ser 263.437 tones, un 5% menys que en el mateix període de l'any anterior. Les exportacions de taronges d'Espanya a la UE van ascendir a 580.337 tones, la qual cosa manté la quota de mercat entorn del 70% en una campanya amb minvament de collita a causa d'adversitats climàtiques.

Amb tot, AVA-ASAJA reitera la seua “indignació davant l'estratègia comercial de la UE que fomenta la competència deslleial de països tercers, a costa de sacrificar als seus productors, i destaca l'enorme potencial de creixement d'Egipte”, el qual ha superat per primera vegada a Sud-àfrica en enviaments de taronges durant este tram de la temporada amb 115.022 tones, la qual cosa suposa un increment del 56% respecte a l'exercici precedent. En este sentit, l'organització agrària reclama a Brussel·les que revise l'acord comercial que la UE té subscrit amb Egipte, així com amb altres països com Sud-àfrica, Turquia i el Marroc, a fi de “avaluar l'impacte present i futur sobre el sector citrícola europeu, tenint en compte l'increment de superfície que han plantat en els últims anys, i evitar l'entrada de noves plagues i malalties a Europa”.

AVA-ASAJA advertix que “les mobilitzacions continuaran mentres les polítiques agràries i mediambientals impulsades per totes les administracions ens resten competitivitat i ens tiren dels nostres camps i granges”.

Pujar