Els aeroports recuperen la normalitat: dels 300 vols diaris al maig a més de 2.000 al juliol

Els aeroports de la xarxa d'Aena han començat a recuperar trànsit a la fi de juny. Les operacions han anat creixent de manera gradual, passant d'una mitjana d'entre 200 i 300 vols diaris al començament de maig, a 400 a principis de juny i a més de 1.000 a la fi d'aquest mes. Uns registres que, a principis de juliol, ja s'han duplicat i se situen en més de 2.000 operacions diàries.

Les companyies aèries van començar a incrementar la seua operativa al juny i aquesta tendència ha sigut més destacada a partir del mes de juliol. Una evolució que reflecteix una millora de les expectatives del trànsit per als mesos pique d'estiu, d'acord amb la fi de les restriccions a la mobilitat a Espanya i amb l'arribada de passatgers internacionals.

El mes de juny, la xarxa d'Aena ha tancat amb 43.640 moviments d'aeronaus, un 80,7% menys que en el mateix mes de l'any anterior; 45.237 tones de mercaderies, un 41,4% menys, i 1.053.780 passatgers, un 96,1% menys. Aquestes dades reflecteixen la paralització del trànsit de persones destinada a evitar el contagi de la COVID-19 fins al 21 de juny.

De la xifra total de passatgers registrada al juny, 1.034.608 van correspondre a passatgers comercials, dels quals 717.038 van viatjar en vols nacionals, un 91% menys que al juny de 2019, i 317.570 ho van fer en rutes internacionals, un 98,4% menys.

L'Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas va registrar al juny el major nombre de passatgers de la xarxa amb 194.734, la qual cosa representa un decreixement del 96,5% respecte al mateix mes de 2019. Li segueix Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, amb 148.903 (-97,1%); Palma, amb 127.555 (-96,7%); Gran Canària, amb 106.541 (-89,1%), i Tenerife Nord-Ciutat de la Llacuna, amb 99.703 (-80,6%).

Quant al nombre d'operacions, els aeroports que van comptabilitzar un major nombre de moviments al juny van ser aeroports que van tindre principalment activitat no comercial, com Madrid-Quatre Vents, amb 4.693 operacions, Sabadell, amb 4.163, o Jerez, amb 2.661. Quant als aeroports que van mantindre activitat comercial, l'aeroport que va registrar un major nombre de moviments al juny va ser Adolfo Suárez Madrid-Barajas, amb un total de 3.747 (-90,1%); seguit de Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, amb 2.753 vols (-91,4%); Gran Canària, amb 2.382 (-74,8%); Palma, amb 2.286 (-91,3%), i Tenerife Nord-Ciutat de la Llacuna, amb 1.980 (-68,6%).

Més de 1.300 vols essencials de càrrega sanitària i repatriacions

Des del començament de la crisi de la COVID-19, Aena va centrar els seus esforços en l'operació de vols essencials per a garantir l'arribada de material sanitari i de productes per al proveïment de la població, així com a facilitar el retorn dels espanyols i l'eixida dels estrangers no residents cap als seus països d'origen. En aquest sentit, durant el període de l'estat d'alarma, els aeroports de la xarxa d'Aena han operat prop de 1.340 vols essencials.

D'aquest total, uns 750 vols han sigut de repatriació i retorn, que han permés el retorn a les seues llars de milers de persones, i més de 590 vols de càrrega han facilitat el proveïment de material sanitari per a fer front a la pandèmia.

Pel que a mercaderies es refereix, el mes de juny es van transportar 45.237 tones de càrrega en tota la xarxa, un 41,4% menys respecte al mateix mes de 2019, pel fet que una part molt important de la càrrega habitual es trasllada en avions comercials de passatgers.

Els quatre aeroports que van registrar major trànsit de mercaderies van ser Adolfo Suárez Madrid-Barajas, amb 22.992 tones (-47,8%); Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, amb 6.837 (-49,3%); Zaragoza, 5.566 tones (-25,1%), i Vitòria, amb 5.083 tones (-6,1%).

Recuperació operativa i controls sanitaris

Després de la finalització de l'estat d'alarma i l'eliminació de les restriccions a la mobilitat de les persones, Aena està centrada en la recuperació operativa dels seus aeroports i a garantir la seguretat de passatgers i treballadors. Una labor realitzada en coordinació amb les autoritats sanitàries i del Transport del Govern d'Espanya, així com amb els Estats membres de la UE i les associacions internacionals d'aeroports (ACI) i d'aerolínies (IATA).

Aena ja té implementades en els seus 46 aeroports i 2 heliports a Espanya totes les recomanacions sobre neteja, distància de seguretat, higiene i comunicació de la *EASA (Agència Europea de Seguretat Aèria) i del ECDC (Centre Europeu per al Control i la Prevenció de Malalties), transposades a norma a Espanya.

Des del passat 15 de maig, el Ministeri de Sanitat, a través de Sanitat Exterior, realitza controls sanitaris d'arribada a passatgers procedents de l'estranger, que es van reforçar primer a partir del 21 de juny, amb l'obertura de fronteres amb la UE i Schengen, i posteriorment al juliol, coincidint amb l'obertura a alguns tercers països.

Per a dur a terme aquests controls, el Ministeri de Sanitat compta amb el suport d'Aena, tant amb mitjans humans com tecnològics. En el primer cas, dues empreses presten serveis de suport de personal sanitari i de reforç en tots els aeroports. L'import d'aquests serveis, que han permés un reforç de més de 1.000 persones, ascendeix a prop d'uns 20 milions d'euros. En el segon, mitjançant la instal·lació de cambres termogràfiques que permeten la presa de temperatura dels passatgers de manera fluida i imperceptible, i amb el desenvolupament tecnològic del PLC (Passenger Location Card).

Els controls establits en matèria sanitària incorporen tres filtres de seguretat: presa de temperatura; control documental (PLC), basat en les declaracions responsables amb informació sanitària i de contacte que permet la traçabilitat o el seguiment per part de les Comunitats Autònomes; i un control visual. A més, els casos sospitosos passen a un control secundari on personal sanitari valora la situació clínica i epidemiològica del passatger.

La finalitat última de totes les mesures implementades en els aeroports és la protecció i la generació de confiança, per a recuperar el trànsit de manera segura i facilitar la mobilitat, el turisme i l'activitat econòmica.