Absolt Alfonso Rus per la peça del contracte telefònic del cas Imelsa

La Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de València ha absolt a l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus i a les altres sis persones a les quals la Fiscalia acusava delictes de prevaricació, tràfic d'influències, malversació, falsedat documental i blanqueig de capitals en l'adjudicació i prestació d'un servei d'atenció telefònica i telemàtica de la institució conegut com ‘call center’ a l'empresa Servimun SLU.

Esta causa constitueix la peça separada D del denominat ‘cas Taula-Imelsa’, el judici del qual es va celebrar entre el 25 d'abril i el 5 de juny d'enguany. En el tràmit de conclusions, la Fiscalia va retirar l'acusació per a un huité acusat, Fernando P.R., a causa del seu estat de salut. La sentència, que ha sigut notificada este dimecres, pot ser recorreguda en cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Al costat del qual fora president de la Diputació de València entre juliol de 2007 i juliol de 2015, Alfonso R.T., estaven acusats en este procediment l'exgerente de l'empresa pública Imelsa, Marcos Benavent., el seu exsuegro i empresari José Mariano L.S., l'esposa i la cunyada de l'anterior -les germanes María Concepción i Vicenta T.G., respectivament- i els funcionaris Salvador D.I. i Ricardo Francesc D.M.

Els fets es remunten a maig de 2013, quan Imelsa va adjudicar a Servimun SLU per quasi 843.000 euros el contracte per a un centre d'atenció multicanal (telefònica i telemàtica) que facilitara informació als contribuents sobre determinats tributs municipals. El contracte tenia vigència fins al 31 de desembre de 2015 i no es va prorrogar.

La Sala entén que no ha quedat provat que Alfonso R.T. tinguera cap participació en el procés d'adjudicació, ni que mediaren en l'anàlisi tècnica de les ofertes presentades “valoracions arbitràries ni tendencioses” per a beneficiar a Servimun SLU en detriment de les altres oferents.

Respecte al desenvolupament del contracte, per al que Servimun SLU va contractar en qualitat d'assessor a José Mariano L.S. i a la seua empresa Tècniques Legals Administratives SLU, els magistrats tampoc consideren acreditat que els serveis telefònics o telemàtics que havia d'atendre el Contact Center “no foren atesos íntegrament”, sinó que, “al contrari, va haver-hi un sobredimensionamiento d'este”.

El Tribunal ha desestimat les al·legacions relatives a la possible vulneració de drets fonamentals presentades per les defenses com a qüestions prèvies, com la pràctica de diligències d'instrucció fora de termini o l'ús com a prova dels documents confiscats pels investigadors en determinades entrades i registres.

L'Audiència examina en la resolució cadascun dels delictes pels quals acusava el Ministeri Públic i conclou que no ha quedat acreditada la comissió de cap d'ells.

Així, respecte al delicte de prevaricació administrativa, assenyala que l'adjudicació del contracte a Servimun SLU “va seguir tots els passos procedimentals per a un contracte d'eixa naturalesa de quantia superior als 150.000 euros que té prevista la Llei de Contractes del Sector Púbic”.

Quant a la malversació de cabals públics, precisa: “Difícilment es pot considerar desviament de fons públics la quantitat que indica el Ministeri Fiscal perquè la seua acusació parteix d'una convicció que ja hem declarat no provada, la del contracte falsejat”.

Pel que respecta al delicte de tràfic d'influències, els magistrats conclouen que no hi ha “cap prova” que permeta afirmar que Alfonso R.T. “va exercir cap influència en la decisió de l'adjudicació del contracte (…) a la recerca d'un benefici per a si mateix o per a un tercer”, ni tampoc que eixa possible influència fora desplegada per Marcos B.V. ni per José Mariano L.S.

Tampoc considera provada el Tribunal la concurrència de delictes continuats de falsedat en document mercantil i falsedat en document oficial, perquè “no s'ha produït alteració de la veritat cap” en els documents del contracte analitzats.

Finalment, la Sala arriba a la mateixa conclusió sobre el delicte de blanqueig de capitals que la Fiscalia atribuïa a José Mariano L.S. i a les germanes María de la Concepció i Vicenta T.G., perquè no pot considerar-se com a “inusual o desproporcionada” la xifra de 198.835 euros a la qual al·ludeix la Fiscalia com a pagaments de Servimun SLU a estos acusats i que van ser degudament declarats a l'Agència Tributària en tres exercicis tributaris, entre altres arguments.

Quines són les peces el cas Taula?

• Peça A: ‘Barrufeig’. S'investiga el blanqueig de diners per a finançar il·legalment les campanyes electorals del PP a l'Ajuntament de València.
• Peça B: ‘Zombis’ d'Imelsa (Diputació de València).
• Peça C: Blanqueig de diners per part d'empreses d'Alfonso Rus.
• Peça D: Cas ‘Call Center’. Presumpta contractació fraudulenta del servei telefònic de la Diputació a una empresa amiga.
• Peça E: Mossegades en els contractes de Cultura de l'Ajuntament de València.
• Peça F: ‘Zombis’ de Ciegsa (empresa de la Generalitat).
• Peça G: Desviament dels fons de Ciegsa per a la construcció de centres educatius.
• Peça H: Presumpte finançament il·legal del PP per part de l'empresari Enrique Ortiz i la constuctora Rover Alcisa.
• Peça I: Presumpte alçament de béns de Màxim Caturla al saber que estava sent investigat.
• Peça J: Ús de la Thematica Events per a realitzar adjudicacions fraudulentes per part de l'Ajuntament de València.