Felicitat, humor i falles

La felicitat al teu costat

Felicitat és anar a l´alqueria assentar-se a l´ombra o anar passejant.
Felicitat és mirar les gallines, els conills, els titos i els pollets piulant.
Felicitat és alçar-se ben prompte i trobar-se a Venus i veure´l després com s´en va allunyant.
Felicitat és sentir al pollastre que, de bon mati, avisa als ocells: ja podeu cantar!
Felicitat és covar l´hamaca, mirar als vileros, veure el temps passar.
Felicitat és collir dos roses i mirar la parra i veure el raïm: Comença a engordar!
Felicitat és plegar caragols, plenar-los de salsa i dutxar-los amb vi fora del forat.
Felicitat és plantar les endivies, els fesols, i fabes i veure´ls de terra eixir a esclatar.
Felicitat és fer una truita amb eixos ous rojos que la gallineta no oblida amollar.
Felicitat és fer amb deu canyes una cabanyeta per a que els més nens hi puguen jugar.
Felicitat és jugar amb la gossa, que corre i disfruta pillant la pilota y fent-la rodar.
Felicitat és cuinar la paella, posar-la a la taula i amb els amics, fent-li bons forats.
Felicitat és agafar fruita, encetar-la a llesques i anar mossegant.
Felicitat és no tragar fum i xuplar ben endins l´ aire més sa.
Felicitat és fer llargues sestes i en estones d´oci escriure dos versos provant a rimar.
Felicitat és pujar dalt d´un arbre, collir un ciruelo, menjar-se´l a mossos. Seguir despenjant.
Felicitat és sentir baix la dutxa l´aigua ben fesca i el cos ben banyat.
Felicitat és posar la ràdio, riure dels politics i pensar en coses qu´ells mai ens diran.
Felicitat és mirar les ones, que se´n van i venen sempre murmurant en un llarg rosari que no acaba mai.
Felicitat és sentar-se a la platja, pensat en la vida, practicant el ioga, quant el sol se´n va.
Felicitat és mirar al sol que, ja en el crepuscle dibuixa eixe quadre que ningu ha pintat.
Felicitat és mirar al cel, en nit estrelada, i trovar a Mars abans de marxar.
Felicitat és agafar la teua ma i caminar en silenci i mirar en silenci els teus ulls i somniar.
Felicitat no es buscar la felicitat, es trobar-la al teu costat.

El día en que yo me muera

El día que yo me muera, que no acuda mucha gente
Que vengan, sólo que vengan, los que me quisieron siempre.
Y que pongan buena cara; que canten que cuenten chistes
que la vida no se acaba si los que siguen la viven.
Y si no quedara nadie de los que si me han querido
que me dejen en la acera que ya me apaño solito.
Que sepa quien me ha olvidado hasta el adiós infinito
que yo ni sus alabanzas ni sus gestos necesito.
Que no digan que “fue bueno”, que no vengan con monsergas
que no han de quitarme el sueño hipocresías blasfemas.
Que se vayan, que se alejen los que no fueron amigos
que me dejen, que me dejen, tumbado y relajadito.
Y finalmente un consejo:
A los que os quieran vender
rosas, arcas o conejos
decidles: “vamos a ver,
el negocio no se cierra
si no firmo yo después.”

Falles a Castelló

Conduint per via doble
de Nules a Castelló
Es pot veure a eixe poble
renovant la tradició.
Han descobert que les falles
si son de ferro i llautó
es poden fer tan rentables,
com les llums de germanor.
I han omplit la capital
de ninots que no se cremen
perque els han fet de metall
Com les gaiates que tenen.
Que vixca, visca la festa
i totes les tradicions.
Tan sols falta una fallera
De il.luminats ja hi han prou.