Quan el Papa Pio II ordenà traduir la Biblia Parva de la llengua valenciana a l'italià

Sant Pere Pasqual naixqué en Valéncia cap a l'any 1225, tenint uns 13 anys quan el rei Jaume I la conquistà. Els seus pares, mossàraps valencians, li posaren de nom de Pere en honor a Sant Pere Nolasco, al que es varen encomanar per a poder concebre-ho, puix eren estèrils.

Estudià en París on fon ordenat sacerdot en 1249 i al regrés a Espanya ingressà en l'orde de la Mercé. Terminant sent Bisbe electe per la Diòcesis de Jaén, confirmat pel papa Bonifaci VII en 1296.

Pere escrigué la Biblia Parva, que ve a ser un compedi de la seua obra doctrinal i teològica, i la que adquirí mes difusió en els sigles posteriors a la seua mort. La majoria dels passages es troben reproduits en atres obres, especialment en la "Disputa contra jueus sobre la fe catholica". Es en definitiva un compedi expositiu de doctrina cristiana per a instruir als cristians i guardar-los d'apostasia.

Actualment es conserven quatre manuscrits de la Biblia Parva en les següents biblioteques: Biblioteca Apostòlica Vaticana, Biblioteca Nacional de París, Biblioteca Municipal de Florència i en la Biblioteca Nacional d'Espanya. D'esta última el Grup d'Acció Valencianista edità un facsímil del Manuscrit de l'Escorial en l'any 1992, que fon enviat des de Granada a Felipe II pel lliterat sevillà Gonzalo Argote de Molina. La lletra d'este manuscrit és del sigle XV.

La Bíblia Parva fon un llibre molt important en la seua época aplegant a ser traduït de la llengua valenciana a l'italià, tal i com nos conta Joan Costa Català: "...una traduccio italiana manuscrita de la Biblia Parva, que es conserva en la Biblioteca d'Este, molt ben illuminada ab miniatures i lletres inicials colorejades, que va ser propietat d'Eneas Silvio Piccolomini, Papa Pio II de 1458 a 1462. Esta traduccio italiana, a banda de la difusio i fama de la Biblia Parva, vindria a confirma que no hi havia versio original llatina, sino solament la valenciana, que s'hague de traduir a l'italià per a que puguera entendre-la el seu alt destinatari, i molt possiblement treta del Ms. Vat., redactat este, com apareix en la primera plana, en 1454".

Alguns han discutit en que llengua estava escrita la Biblia Parva, alguns diuen que en llemosí, uns atres en català, pero són falàcies que les desment Juan Pardo de Villegas en el seu llibre "La breu vida del Sant Pere Pasqual" escrita i editada per l'en l'any 1614 i en el que diu lo següent: "font este sant bisbe natural de Valencia, o sa comarca, i es feu de vore en un llibre que composà, dit Biblia, dels misteris de la fe en llengua valenciana".

El pare Costa és segurament la persona que més a investigat sobre la vida del sant i la seua Bíblia, de la qual trac la següent conclusió: "Tenim aci un document lliterari que reproduix la llengua que es parlava en Valencia en les darreires del sigle XIII, a penes modificada per un transcriptor del XV, quan les lletres valencianes estaven en tota la seua explendor".

Si voleu indagar més sobre el tema vos recomane llegir el magnífic estudi detallat del pare Joan Costa Català, publicat en la "Revista de Filologia Valenciana, any III" editada per Lo Rat Penat en l'any 1996.