El valor social i humà de la infermeria
El 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermeria, recordant a Florence Nightingale (Florència, 12 maig 1820 – Londres, 13 agost 1910), la fundadora de la infermeria moderna. Enguany s’escau el bicentenari del seu naixement i l’OMS declarà l’any 2020 com Any Internacional de la Infermeria i la Matrona. Paradoxalment, el destí ha volgut que la infermeria prenguera un ressó internacional i una relevància inusitada amb motiu de la pandèmia de la covid-19.
Florence Nightingale va transformar la professió en una ciència assistencial basada en l’educació sanitària, la gestió, la investigació i el métode científic. Basada en el coneixement de les persones i el seu entorn, posà al pacient en les millors condicions per a que la natura actúe. Amb les normes bàsiques d’higiene i salut, va capgirar la professió en termes de salubritat i confort. La infermeria pot estar orgullosa del llegat de la seua fundadora, i els coneixements d’esta disciplina sanitària s’han pogut manifestar en la crisi provocada per la pandèmia. Durant estes setmanes, hem vist imatges dures, veient professionals d’infermeria arreu del món en “les trinxeres”, lluitant a primera línea de batalla. A l’Estat Espanyol les “dades oficials” superen els 48000 sanitaris contagiats per la covid-19. Açò revela la importància de la infermeria en el nostre entorn i l’alt grau d’exposició al risc, sent un dels pilars sanitaris i de la societat del benestar que millora la vida de les persones atenent holísticament a l’èsser humà. L’essència de la infermeria és tindre cura de les persones afrontant una dimensió de patiment, solitud, dolor i mort, atenent-les en una situació extremadament complicada, difícil i gens fàcil de gestionar a nivell professional i emocional. La pandèmia ha posat als professionals de la infermeria al límit. En l’abisme. La visibiltat del seu treball ha segut clarificador, contribuint en la societat com a agents promotors de la salut, cuidant i garantitzant la seguretat de les persones en la vida i en la mort. Un treball d’alta complexitat i gran responsabilitat, amb altes dosis de càrrega emocional, on les exigències a la infermeria augmentaven cada dia més, demostrant amb esforç i alt rendiment l’adaptació a situacions límit.
Una de les coses que hem d’apendre d’esta pandèmia és que tots estem exposats i som fràgils, dèbils i vulnerables, i ha posat de manifest que la infermeria és clau per a gestionar i afrontar l’atenció en els diferents àmbits assistencials i en qualsevol edat del cicle de la vida. La seua formació i reconeixement social és una lluita constant que es reivindica des de fa temps. Malauradament, la infermeria ha tingut un paper protagonista que no hauria desitjat mai, però esta professió ha demostrant i constatat que no abandona mai a la societat.
