Tarancón en la memòria

Ahir, 28 de novembre de 2009 es va commemorar a Borriana l’efemèride de la mort del cardenal Tarancon. Un borrianenc de soca-rel que estimava el seu poble amb passió. Fa quinze anys arrere, un grup bastant nombrós de borrianenques i borrianencs, uns organitzats en autobusos i altres per mitjans particulars van ser-hi presents el dia del seu enterrament a Madrid a la Col•legiata de Sant Isidre. Molts dels presents en aquell acte estaven units al cardenal per la fraternitat sacerdotal i episcopal, pels vincles familiars, d’amistat, d’estimació, d’agraïment pel seu servei a l’Església i per la seua paraula de fe oberta i sincera. A la vora del féretre hi havia el ciri pasqual encés. Este senzill signe, recordava a tots els presents la resurrecció del Senyor i la promesa que va fer de donar la vida per sempre als qui s’han deixat guiar per la seua llum. Després que Déu ha obert al cardenal Tarancon les portes de la eternitat, la paraula de l’Evangeli ens ajuda a viure amb esperança els moments de la separació, perquè l’existència humana hi queda il·luminada a la llum de Déu.

Des de fa anys, i cada vegada més, sobretot la societat civil està prenent més consciència de la figura i l’obra del cardenal Tarancon. El Rotary Club Burriana va demostrar ahir públicament esta consciència sobre el cardenal, emplaçant un bust de bronze a l’entrada del futur museu que portarà el seu nom. Esta magnífica obra d’art de l’artista local Vicent Traver Calzada va ser donada a la ciutat el 3 de febrer de 1996 i que l’ajuntament ha custodiat fins a l’actualitat. Però l’interés per part d’este prestigiós club pel personatge més il·lustre i més universal que ha infantat Borriana, ja va quedar palés l’any 1993 fent al cardenal Tarancon soci d’Honor del Rotary Club Burriana.

L’entesa entre l’Ajuntament de Borriana i la comissió del centenari del naixement del cardenal Tarancon va ser vital per portar a terme tots els actes que es van organitzar. Després de la cloenda del centenari encara queden alguns actes pendents i estic convençut que es materialitzaran. Un és la presentació del magnífic llibre miscel·lània que editarà l’Ajuntament de Borriana i que hi col·laboren personatges d’una gran talla cultural i intel·lectual de l’àmbit religiós, periodístic, universitari o polític. L’altre esdeveniment és la desitjada i anhelada, per part d’un ampli sector de la societat borrianenca, inauguració del Museu cardenal Tarancon. El nostre ajuntament no pot deixar passar la oportunitat que li brinda la història, i estic convençut que no faltaran esforços, per portar a terme l’obertura del museu. Borriana li ho deu al nostre cardenal. Mai en vida el cardenal Tarancon va rebre un reconeixement a l’alçada que ho mereixien les circumstàncies. Ja és hora de traure els pals a les rodes, i així s’està fent, sobretot des de la celebració del centenari del seu naixement. I amb això Borriana hi té molt a vore. N’és una prova la implicació per part de la societat civil borrianenca en la celebració del seu centenari (ara fa un any de la cloenda) per part d’associacions, d’agrupacions, i de tantes persones senzilles i anònimes, de diverses mentalitats, opcions, responsabilitats i condició social. L’estimació envers ell, que era home de diàleg i de comunió, ens fa sentir units en la diversitat; i ens invita a l’entesa dialogant i respectuosa.

Actualment s’està enregistrant una mini-serie de dos capítols sobre la vida i obra del cardenal Tarancon amb la col·laboració de RTVE i l’IVAC (Institut Valencià de Cinematografia). Un pas més en l’avanç per defensar la figura del cardenal i fer justícia del seu treball al servei de tota la societat.

Tarancon va ser per damunt de tot, un home ple de la llibertat que naix de l’Evangeli. Un home bo. Un bisbe amarat de la saviesa amorosa de Déu. Un cardenal al servei de la reconciliació, de la pau, del diàleg, i de la llibertat. Tarancon va ser un bisbe que va unir i no dividir i sempre va defensar una Església de respecte i de tolerància, oberta i dialogant, que escoltava abans de parlar, que acollia en lloc de jutjar, que perdonava sense voler condemnar. Amb això es volia fidel a l’Evangeli i a l’estil senzill i acollidor de Jesús, i desitjava que l’Església en el seu servei a la humanitat fora portadora d’alliberament.

Ahir, en finalitzar l’eucarista en sufragi per la seua ànima van repicar al vol les campanes d’El Templat, i amb la seua melodia van anunciar a la ciutat, a la comarca i al món que una providencial figura de la recent història a l’Estat espanyol encara està present en els nostres cors i continua sent, per alguns, el guiatge per a les nostres vides en qualsevol dels àmbits que treballem o ens relacionem. Per als cristians, acceptar que el cel ha guanyat un sant amb la mort del cardenal, és pensar que la terra ha estat dirigida per bones mans, i per això, li estarem eternament agraïts al nostre cardenal, al cardenal de Borriana, al cardenal Tarancon.

Ell que va donar tant pels altres, va fer seues les paraules de l’Evangeli: “a vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare”. Estes paraules ens inviten a la fe. Déu és amic, ens coneix, ens accepta, ens ajuda, ens perdona. I encara més perquè en l’amor més gran ha donat la vida pel seus amics, per la humanitat entera.

El cardenal Tarancon creia fermament en la paraula de Jesús: “este és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”. (Jo 15, 10-17). El servei als altres només es pot fer estimant, i Tarancon des del servei amb amor va poder ser el cardenal de la llibertat.

Efectivament, la pasqua de Jesús és un moment suprem de la saviesa de Déu, perquè vencent la mort ha guiat al nostre estimat cardenal per camins eterns.