Sempre oberts

Aquest número de Buris-ana presenta una portada de luxe, obra del pintor i escultor valencià Manuel Boix. Nascut a l’Alcúdia (1942) Boix ha estat definit com “un dels introductors del nou realisme a la Península, en els ja remots 60”. La seua obra, de gran bellesa, va de la pintura a l’escultura i els cartells, fins a la illustració de llibres. Premi Nacional d’Arts Plàstiques, Fuster digué de Manuel Boix: “és un pintor ingressat en la plenitud....testimoni del nostre temps, de la nostra societat”.

Des de Buris-ana volem agrair públicament a Manuel Boix, que ens haja permès reproduir aquest cartell seu de 1986, per illustrar la nostra portada. Aquesta obra de Boix ens honora i fa encara més digne aquest número que ara presentem.

Tot i que vivim en una societat amb una gran crisi de valors, cal recordar la importància de la paraula! De la cultura de la paraula! La paraula ajuda a penetrar en el secret de la llengua, compendre la seua estructura i la manera d’expressar-se del poble. Els escriptors ens ho recorden amb els seus llibres. Dos escriptors d’aquesta ciutat, han estat guanyadors de pretigiosos certàmens literaris. El passat 25 de novembre, es van lliurar els premis València 2009 de la Institució Alfons el Magnànim. L’obra guanyadora en la modalitat de poesia en valencià, va ser Crònica de Calàbria, del borrianenc Iban León Llop, publicat per l’editorial Bromera. El prestigiós guardó literari està dotat amb 15000 euros i una escultura de Ramón de Soto. El passat 22 de març el nostre Magnífic acollí a la sala de plens la presentació d’aquest llibre.

D’altra banda Joan Pla, d’Artana, però afincat a Borriana des de fa molts anys, guanyà el Premi literari Enric Valor de novella juvenil, organitzat per l’ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i lliurat el passat 19 de desembre. L’obra guanyadora fou La maledicció del graal càtar. L’obra està premiada amb 6000 euros i un gravat del reconegut artista valencià Rafael Armengol. Des del Buris-ana donem l’enhorabona a Iban i a Joan pels corresponents premis, que donen constància de la categoria literària d’aquests escriptors.

Els tarongers han afaiçonat la personalitat de Borriana. Una part del que som, en qualitats i en defectes, ho devem als horts de cítrics. La particularitat d’ubicar-se Borriana en un territori absolutament pla, presenta el camp de tarongers amb una profunditat i un horitzó extens, que ens invita a la reflexió i al pensament assossegat. Les imatges no falten en aquesta línia de grandiositat. Sempre mirarem el camp amb un esguard amorós i sense gaires recels. El seu efecte natural, patrimonial, econòmic i social, ens fa descobrir amb reverència les forces de la natura que, amb l’oratge, un any i un altre va modelant el fruit. Així, la secció arguments ha dedicat les collaboracions d’aquest número a les nostres arrels llauradores que, malgrat els entrebancs i la crisi que arrossega des de fa anys la citricultura valenciana, al capdavall són una expressió d’amor als nostres camps.

Hi ha qui pensa que arrancaria tots els tarongers i plantaria cebes, per possar un cas. Però parlar tan lleugerament del treball dels nostres avantpassats és no ser agraït amb la nostra història i defallir en la voluntat de ser poble.

En aquest número tenim una collaboració de luxe que ve de la mà de Josep Lluís Bausset. La immensa majoria no el coneixereu. Precissament per això, el seu amic Joan Fuster el va definir com l’home subterrani. Josep Lluís Bausset, que mai ha segut amic de la notorietat i del protagonisme i sempre s’ha declarat enemic de la vanitat complix enguay cent anys amb una lucidesa mental i una agilitat física envejable. La seua afició a la pilota valenciana el du a presenciar tots el dissabtes la partida al Trinquet de Pelayo de València i en fa la crònica per a el diari dels dilluns a la secció d’esports. En assabentar-se de la remodelació del nou Trinquet Batiste Viñes, va acceptar gustosament la invitació de collaborar-hi en el nostre butlletí.

El director del nostre Anuari (Joan Verdegal) ens ofereix una bona notícia: l’Anuari ja pot consultar-se íntegrament als repositoris de la Biblioteca de la Universitat Jaume I i del RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), als següents enllaços d’Internet: http://repositori.uji.es/jspui/handle/10234/4033 i http://www.raco.cat/index.php/AnuariABC. En efecte: fa uns mesos, el nostre síndic major va rebre una carta d’invitació del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, que s’interessava pels continguts de la revista, i que reconeixia la seua trajectòria de difusió humanística i científica. Després d’algunes gestions, es va signar un conveni entre l’UJI, el CBUC i l’ABC, que va donar els seus fruits el passat mes de desembre. Això significa que podem consultar en línia tots els articles que s’han publicat a l’Anuari, des de l’any 1990, excepte el de 2008, que estarà actiu el 23 d’abril (dia del llibre), i així successivament cada any. D’aquesta manera l’Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura entra amb tots els drets en l’era digital, i pot ser consultat pels investigadors del món sencer.

L’ABC, amb el seu màxim interés de difondre el valencià en tots els àmbits de la societat, s’ha sumat a l’adhesió de 77 preveres de l’arxidiòcesi de València, signataris d’un document sobre els textos litúrgics valencians. Constituix una trista i dolorosa realitat que l’Església siga l’únic àmbit de la societat on el valencià (encara hui) no està present de forma oficial i que les normatives del Concili queden tan marginades i obviades pels mateixos eclesiàstics. El Sr. Arquebisbe mons. Carlos Osoro va rebre una carta juntament amb un exemplar del llibre Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat editat per l’Agrupació Borrianenca de Cultura i l’ajuntament de Borriana. L’adhesió no respón a cap interés polític. Simplement demana que els fidels catòlics valencianoparlants puguen participar en la litúrgia utilitzant la llengua pròpia del nostre poble (art. 6 de l’Estatut). Es pot demanar el document a l’adreça liturgiaenvalencia@gmail.com. Aquesta idea queda molt ben reflectida en un poema de l’escriptor riberenc Martí Domínguez: “La llengua és a la Pàtria lo que a la terra els arbres: l’arrelam que l’apreta, els troncs que l’ennobleixen, les branques que s’eixamplen per donar-li son ombra i a la volta son fruit”.