Sant Vicent de la Roda
Sepulcre de Sant Vicent
Sant Vicent, diaca i màrtir és patró de la ciutat i de la diòcesi de València i també de Guadassuar. Popularment se’l coneix per Sant Vicent de la Roda, ja que fou tirat al Túria (uns Gojos diuen al mar) lligat a una roda de molí. Va morir màrtir de la persecució de Dioclecià, el 304, encara que altres fonts diuen que va ser l’emperador Dacià, el qui el va fer matar.
L’Oratori Sant Felip Neri de València, celebra cada any la festa d’este màrtir, dins la setmana de Pregàries per la Unitat dels Cristians, del 18 al 25 de gener.
Enguany els actes que celebraran són: el dissabte 19, a les 8.30 del matí, a l’església de Santa Mònica, començarà l’anomenada Ruta de Sant Vicent. Des de Santa Mònica, els participants en la Ruta es desplaçaran a diversos llocs relacionats amb este sant màrtir.
Els llocs són:
La Columna de la posada (Església de Santa Mònica)
Martyrium (Plaça de l’Almoina)
Presó de Sant Vicent (Plaça de l’Almoina)
Cripta arqueològica
Braç de Sant Vicent (la Seu)
Presó del Pouet (al costat del carrer de la Mar)
Antic Pretori (al costat del carrer de la Mar)
Antiga ermita de la Roqueta
Sant Vicent de la Roqueta
Icona de Sant Vicent Màrtir
El mateix dia 19, a les 19.30 se celebrarà la Lux in via o ofici ecumènic de la Resurrecció, al convent de Santa Clara (Avgda. Pérez Galdós 119)
I el dia 22 de gener, festa de Sant Vicent màrtir, se celebrarà una missa segons el ritu hispànic a la presó del sant (Carrer Pouet) a les 18.30.
Per celebrar esta festa del màrtir, vull compartir amb tots els qui “entreu” en Raons i paraules, uns Gojos en honor del diaca Sant Vicent.
Sant Vicent de la Roda
Soldat de Déu, valerós,
puix tant us ama el Senyor,
sigueu nostre intercessor,
Vicent, màrtir gloriós.
Osca, sortosa ciutat,
puix tal flor ha produït
i d’ella aquest fruit ha eixit
que el mateix Déu ha encisat.
Podem esperar per vós,
d’ell tota gràcia i favor.
No pogué humana malícia
amb cap turment doblegar
ni amb ses forces derrotar
vostra cristiana milícia;
era solaç i repòs,
per vós la pena major.
Sofríreu amb paciència
la crueltat de Dacià
quan feroç us torturà
de Saragossa a València.
Però fou més poderós
dins vostre, de Crist l’amor.
Turments que causen espants
foren els que vós passàreu,
i en cap d’ells no desmaiàreu
mostrant-vos ferm i constant.
Major glòria fou per vós
i pel tirà més horror.
Dacià, blasfemant de Déu,
quan sou mort us llançà al mar
perquè no pot tolerar
els miracles que vós feu;
més el mar retorna el cos
ple de fragància i olor.
Puix nostre patró sou vós,
i Jesucrist nostre amor,
sigueu nostre intercessor,
Vicent, màrtir gloriós.
