elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Sant Nicolau

    La festa de Sant Nicolau (patró dels xiquets) se celebra cada 6 de desembre. A Borriana, té un caràcter popular i festiu, on participen els xiquets de les escoles, amb les espases de cartó i els llaços de paper que porten els infants. També és típica de Borriana una gastronomia pròpia d’esta festa: la llonganissa de Sant Nicolau. I la cançoneta que canten els xiquets: “Tris  tras llonganissa menjaràs. Trist tras a l’espasa moriràs ”.

    La llegenda de Sant Nicolau, ens recorda el sant bisbe que va ressuscitar a tres xiquets que s’havien perdut al bosc, i que un hostaler va matar per vendre la seua carn com a menjar. Són molts els textos que conten esta llegenda, que jo propose que els escolars puguen representar per celebrar la festa de Sant Nicolau.

     

     

     

     

    Imatge del bisbe Sant Nicolau

     

    Presente ací un text de la llegenda, dels molts que n’hi han (i que jo he adaptat) Este text és d’Enric Balaguer.

    En collegis i catedrals també sol representar-se esta festa amb l’elecció d’un “bisbetó”: un xiquet que es elegit pels seus companys i que durant un dia serà el “bisbe”, la màxima autoritat eclesial entre els seus amics. El bisbetó es revestit amb els ornaments pontificals (mitra, bàcul, anell, pectoral) per significar la dignitat de prelat que exercirà durant un dia.

      Els personatges que intervenen en l’obra i que els nostres menuts podrien representar als collegis són: Sant Nicolau, els tres xiquets perduts al bosc: Marc, Frederic i Miquel i l’Hostaler assassí.

        L’obra comença així:

         

        ESCENA PRIMERA

        COR: Tres xiquets del veïnat s’han trobat pel camí

        FREDERIC: D’on veniu?

        MIQUEL i MARC: Venim d’escola

        FREDERIC: On aneu?

        MIQUEL i MARC: A espigolar

        FREDERIC: Voleu amics que vos ajude? Anem a les carrasques

        MIQUEL: Què vols buscar la maduixa?

        MARC: Millor el vol de l’àguila

        FREDERIC: O la granera de la bruixa

        MIQUEL: Per què feu tant de soroll? La pobresa té fronteres i al rostoll troba el mannà

        De les espigues que sobren , el Bon Déu ens dóna el pa

        MARC: Pa beneït a la taula, força del nostre pit

        MIQUEL: I per la sacra paraula aliment de l’esperit

        FREDERIC: És ben cert. També l’espiga es muda en Pa del Senyor

        MIQUEL: Per afrontar la fatiga cantem tots una cançó?

        FREDERIC: Cantar, dius? Si en Marc no entona!

        MARC: No fem bromes

        MIQUEL: Va, vinga!

        MARC: Sempre està  d’enhorabona

        MIQUEL: Bé, seguiu-me i acabem:

        MARC, FREDERIC i MIQUEL: Ix del cau un esquirol quan s’adorm l’última estrella. Ull mig cluc es troba amb ella, en el fons del bassiol. Tralarà, tralaralol en el fons del bassiol.

        S’ha enfilat dalt de l’avet i diu: Baixa sense peresa. De la teua boniquesa en faré el meu espillet. Tralarà, tralaralet, en faré el meu espillet.

        MARC: No voldries córrer amb mi? Fes un bot des de l’albada. Amb la cua estarrufada jo et seria un bon coixí.

        MARC. FREDERIC i MIQUEL: Tralarà, traralarí, jo et seria un bon coixí.

        FREDERIC: El rostoll a on comença?

        MIQUEL: De la carrasca a l’últim plec

        FREDERIC: Així la tasca és immensa

        MARC i MIQUEL: Sí, cal fer un bon arreplec

        COR: Poc a poc morí la vesprada sense festa  i sense crit.

        De puntetes la foscor, cavalcà damunt la nit

         

        ESCENA SEGONA

        MARC: No es troba ruta o masia

        MIQUEL: Ni rastre d’un camí

        FREDERIC: Sense fre la fantasia, se’m desboca pel camí

        MARC: Passen amb por les hores

        COR: Però l’esperança no es perd quan del bosc, a les afores, una casa hem descobert

        MIQUEL: No és l’hostal?

        COR: I els xiquets  truquen buscant refugi

        MARC, FREDERIC i MIQUEL: Volem passar la nit, hostaler, bon hostaler

        HOSTALER: Per què no? Encara que l’hora, oportuna no ho és. Però no vos puc deixar a fora, a mercè del llop voraç

        FREDERIC: Només la nit, fins a l’alba

        MARC: Només esta nit

        MIQUEL: Per refer la caminada de la llar d’on hem eixit

        HOSTALER: Entreu a la vostra casa (una idea en ve al cervell per omplir el rebost novell) Ací dormireu fins que vos cride el sol naixent

        MARC, FREDERIC i MIQUEL: Gràcies per l’acolliment

        HOSTALER: A mi em plau l’acolliment

        COR: Entretant la son governa les parpelles dels xiquets, l’hostaler cull la llanterna i ajusta bé els finestrons

        HOSTALER: Preparem-nos per la festa. Qui ho podria sospitar? Cal que prompte estiga llesta, abans que el dia siga clar

        COR: Va al rebost i tria l’eina: ganivet, sal i tupí i ha encetat la seua faena com ho féu altre botxí.

        Amb el ganivet talla els ossos, sense cor ni pietat! Quan els té tallats a trossos, als tres els ha salat.

        HOSTALER: Ara al rebost, al rebost de l’hostaler, per omplir la senalla de benaurança i diner.

        Hui qui ho sospitaria? Ni hi ha rastre ni senyal. Anem com cada dia, a la faena de l’hostal.

         

        ESCENA TERCERA

        COR: Ja han passat, qui sap els dies, buscant els xiquets pels indrets del bosc i les rodalies. No es trobaven els xiquets. Més Déu estima la bondat de l’infant dolç i suau i a l’hostal duu la dolcesa d’un sant baró: Sant Nicolau.

        L’hostaler el reconeixia, només entrar per la porta i així rep amb veu molt pia la santedat del prelat.

        HOSTALER: Estic confós, no tinc paraula

        SANT NICOLAU: Déu te guarde

        HOSTALER: Entreu, entreu. Ens honrareu a la taula, virtuós Sant Nicolau. Tinc bon llit i carn ben fresca

        SANT NICOLAU: Un poc d’aigua en un tassa i després només una llesca amb pernil del salador

        COR: Hostaler, quanta tortura et duu la paraula del Sant. Se’t  trasmuda la figura i a terra caus mendicant

        HOSTALER: Perdoneu-me allò que he fet. El meu plor vol ser sincer.

        SANT NICOLAU: Jo et perdone la malícia si et mou la sinceritat. La pena, dius, no és fictícia, siga el pecat perdonat.

        COR: De seguida ha beneït  cada post del salador

        SANT NICOLAU: Bons xiquets torneu a la vida i lloeu tots el Senyor

        MARC, FREDERIC i MIQUEL: Alleluia, lloeu el Senyor, Alleluia!!

          MARC: I ara on sóc? Sóc a la terra. Si em trobava al paradís i el Bon Déu duia una gerra de maduixes i d’anís

          MIQUEL: Jo estava en companyia d’un arcàngel exultant i al costat Verge Maria, no em donàveu vostre Infant?

          FREDERIC: I no heu vist quants joguets dalt del cel? I que bonic! Encara el goig em domina

          MIQUEL: Més ara, Marc, Frederic, no tindrem l’esplendor del cel que ens omplia de conhort

          SANT NICOLAU: Amb la bondat i puresa sempre el tindreu dins del cor

          MARC, FREDERIC i MIQUEL: Glòria a Déu Sant Nicolau, paladí de la infantesa, sigueu nostra fortalesa

          COR: Cantem en la lluita i en la pau tots, l’efusió de l’eterna benaurança.

          Glòria, glòria a Déu i lloança. Alleluia en el Senyor.

             

            Que tots els xiquets (i també els majors) passeu un bon dia de Sant Nicolau!!

             

            Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
            comentario 1 comentario
            Un sesentón
            Un sesentón
            06/12/2011 06:12
            La espada

            Se acabaron los duelos callejeros de San Nicolás. Ya no quedan espadas ni caballeros dispuestos a batirse. San Nicolás sigue siendo un Santo, pero han cambiado las costumbres. Añoranza siento de aquellos tiempos del "Tris Tras, Llonganisa Menjarás..." Yo ya no estoy en edad de batirme, pero como longaniza siguiendo la vieja tradición de este día. Y por ai acaso, tengo la espada preparada.

            Subir