Sant Joan de la Creu
Sant Joan de la Creu, trobador de Déu com a poeta, místic i reformador amb Santa Teresa de Jesús, és el màxim representant de la literatura mística castellana del segle XVI. Este frare menut d’estatura i gran com a persona i com a sant, ens parla de la lírica de Déu en els seus poemes tan bonics.
Juan de Yepes, que era el seu nom civil, va nàixer a Fontiveros el 24 de juny de 1542 i va morir a Úbeda el 14 de desembre de 1591.
En la festa de Sant Joan de la Creu, cal rellegir (els qui ja coneixem els seus poemes) o bé descobrir la seua poesia, que ens porta a l’expressió més alta de la seua unió amb Déu. Entre les seues obres més importants cal citar la Nit fosca, el Càntic Espiritual i la Flama d’amor viva. Sant Joan de la Creu va ser canonitzat pel papa Benet XIII el 27 de desembre de 1726.
El també poeta i capellà mossèn Jacint Verdaguer, té este poema dedicat a Sant Joan de la Creu, que vull oferir a tots els qui voleu celebrar la festa d’esta gran místic castellà.
“Hi ha al Carmel un gran verger,
fresc, arbrat i floridíssim,
se’l plantà un dia l’Altíssim
qui a tu et vol per jardiner.
Per sentir sa dolça flaire
lo cel s’obria un matí.
Vés a fer, mel, abellaire,
que floreix lo romaní.
Los Àngels són les abelles
que posaran en ton cor
la mel dolça de l’amor
presa a les flors i poncelles.
No les sents volar per l’aire
murmurant un cant diví?
Vés a fer mel, abellaire,
que floreix lo romaní”
A Borriana, com també al Desert de les Palmes i a València hi ha comunitats de Carmelites Descalços que continuen en el món de hui el carisma de pregària i de servici a l’Església, tal i com el v viure el gran místic castellà Sant Joan de la Creu.
