Més presència de Sant Blai
El proper 2015 la Confraria de Sant Blai, patró de Burriana, cumplix 25 anys. 25 anys que com diuen els seus estatuts, entre altres coses:
-Conserven viva i en augment, si cal, la devoció al Sant Patró Pare Sant Blai de Burriana.
-Vetllant pel bon estat de conservació de l’Església de Sant Blai.
-Contribuir a l’esplendor del cult i d’actes religiosos en honor al Sant, Pare dels borrianencs.
I en estes està la confraria. Treballant amb fermesa i de valent per estos objectius. De cara al proper any ja s’està pensant en l’organització d’actes especials per a que els borrianencs retroben el seu origen i reafirmen i reaviven la seua fe.
La festa de Sant Blai, cal asumir-la com a pròpia i principal. No com una més del calendari. Sant Blai és un signe d’identitat. És la festa major d’hivern. Des de fa segles a Burriana s’ha celebrat la fe, s’ha anunciat l’evangeli i s’ha viscut la caritat, i els cristians tenim l’esperança de contribuir a una societat més justa i més humana.
Des de la confraria s’està treballant amb molt de sacrifici per fer present el 3 de febrer com a dia gran.
L’any 1946 D. Elias Milián era el mossén de l’aleshores Parròquia d’El Salvador. Feia un temps havien nomenat a mossén Tarancon bisbe de Solsona. El 3 de febrer d’aquell any es va preparar la festa per que predicara mossén Tarancon. El futur bisbe. Situant-mos en el context social i històric, eren molt importants les paraules que pronunciaria el futur bisbe. Borriana estava sumida en la desolació. Una gran gelada havia afectat al camp i va ser la ruina per a llauradors i comerciants. Els ànims estaven molt decaiguts. Tarancon els va dir que esta vida és pels valents i el treball el fan els cansats. S’havia d’empendre la situació amb decisió i coratge. És amb una actitud esperançadora i amb fermesa que maduren les persones i els pobles. I és Sant Blai l’exemple. Un model de fidelitat i treball.
Mire a Borriana i la veig desanimada i trista. I m’agradaria que el potencial econòmic, cultural, històric, educatiu i patrimonial fora més ben gestionat. Desitjaria vore unes llistes d’atur més baixes, una xarxa empresarial i econòmica més forta per generar treball, un camp més protegit, uns llauradors més il·lusionats, una joventut més orgullosa de les seues arrels cristianes i que pugueren trobar futur en la seua terra, voldria vore obert per a que fora una finestra al món el Museu de la Taronja, el Museu Faller o el Museu cardenal Tarancon…
La Confraria de Sant Blai, recordant aquelles paraules de Tarancon l’any 1946, ha començat a reempendre una nova etapa de treball per fer més present el seu patró a les cases dels borrianencs, a les agrupacions del poble, entre els grups d’amics i familiars o a les escoles amb el Betlem de Sant Blai. Sentir-nos satisfets de Sant Blai i el seu entorn. Ennobli-lo i donar-li una imatge digna que hui dia està molt degradada.
Enguany pel 25 aniversari es vol ornamentar tot el carrer Sant Blai per a la seua festa. Que els veïns visten els seus balcons de festa amb cobertors, domasos i plantes. Però que no siga una iniciativa puntual. La confraria vol que la festa perdure per molts anys i així continuarà treballant.
