El nostre cardenal
El pròxim dia 22 de novembre de 2012 el cardenal Tarancon tornarà a ser actualitat. El monjo benedictí Josep Miquel Bausset, celebrarà una eucaristia i una conferència al més pur estil conciliar. És a dir, seguir les directrius del Concili Vaticà II. El cardenal Tarancon va ser el cap de l’església i la cara visible de l’aplicació del Concili a l’Estat espanyol, que molts bisbes i capellans van instaurar amb problemes i entrebancs, fins i tot amb sacrificis personals. El Concili va ser per a l’església una lliçó de democràcia, de pluralitat i de llibertat. De diàleg amb el món contemporani i d’apropament a la gent de bona voluntat.
Casulla amb la que P. Bausset celebrarà l’eucaristia el pròxim dia 22 de novembre
La missa s’iniciarà a les 18:00 a la Parròquia d’El Salvador amb un sentit d’identitat pròpia. Este monument històric va ser testimoni de la entrada del nostre cardenal al cristianisme al haver rebut els sacraments del baptisme, comunió i confirmació. Va cantar la primera missa com a capellà i va fer la seua entrada com a bisbe i cardenal. El celebrant es revestirà amb una casulla del cardenal Tarancon i farà servir el calze que li va regalar Burriana. Al calze estan esmaltats el patrons de la ciutat amb l’escut de Burriana i l’episcopal. A l’acte intervindrà el Cor Carnevale dirigit per l’alcalde José R. Calpe. Tot seguit, a les 19:00h al saló de plens de l’ajuntament el P. Josep Miquel Bausset impartirà la conferència “Vicent Enrique i Tarancon. El cardenal de Burriana”. Després de la conferència es repartirà una separata-facsímil on es publicarà la conferència prologada per un servidor amb dos documents inèdits del cardenal escrits amb la seua lletra. Un d’ells son les anotacions en la seua participació el 5 de novembre de 1964 en la III sessió del Concili. També s’il·lustra l’edició amb dos fotografies del cardenal en una de les sessions del concili (aleshores era arquebisbe d’Oviedo) cedides pel nebot del bisbe Josep Pont i Gol, qui va ser el primer bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló.
Este calze, que s’utilitzarà a la missa, va ser regalat pel poble de Burriana al cardenal Tarancon en la seua entrada com arquebisbe d’Oviedo l’any 1964. Porta esmaltats els patrons, l’escut de la ciutat i episcopal.
Tarancon va ser un constructor de ponts de diàleg. Missatger de la reconciliació i la pau. Creia fermament en la veritat, per això era un home lliure, per dir-ho en paraules de l’evangeli de sant Joan.
L’amic Bausset, el proper dia 22, ens ajudarà a estimar més al cardenal, el seu pensament i la seua obra. Corria la dècada dels 70 quan l’abat Cassià va visitar a Pau VI Eren uns moments no gens fàcils per al context social, cultural, polític i eclesial a l’Estat espanyol. Va ser una actitud decisiva del Papa Montini en dir-li a l’abat: “Acolliu a tots”. Sense distincions de religió, ideologia, llengua, raça i cultura. De la mateixa manera que en una situació molt delicada i a vegades angoixant el Sant pare li va dir al cardenal Tarancon: “Vosté és el meu home de confiança”.
Hui el P. Josep Miquel Bausset, com tota la comunitat benedictina del Monestir de Montserrat on residix, se sent hereu d’este llegat espiritual del Papa Montini més valuós que l’or. Difondre el missatge d’esperança que una societat millor és possible basada en la justícia, la veritat, l’amor, la pau i la vida.
D’esquerre a dreta: P. Agustí, P. Adalbert (pèrit-assessor dels bisbes al Concili), Cardenal Tarancon (va impartir exercicis espirituals als monjos benedictins de Montserrat la quaresma de 1987), P. Abat Cassià i P. Eugeni.
Amb motiu del nomenament de D. Vicent Enrique i Tarancon com a cardenal i arquebisbe de Toledo la revista Buris-ana editava un número especial. Corria l’any 1970. El director de la revista Roberto Roselló Gasch es lamentava del fet que l’altre bisbe fill de Burriana Juan Bautista Luis Pérez no havia tingut la sort que durant la seua vida no existiren publicacions com Buris-ana. (Uns anys després, l’any 1974 Buris-ana publicaba un número especial amb motiu del 1er centenari del naixement del bisbe Luis Pérez). El fet és que han quedat molt pocs testimonis escrits de caràcter biogràfic, i esta personalitat de la història del nostre poble a passat més que menys desapercebuda. Amb motiu d’això l’aleshores director escrivia: “Aleccionados por la lección, los intelectuales burrianenses de pluma agrupados en Buris-ana, sentimos plantearse un reto ante nosotros. El de escribir sin desmayo y con el mayor lujo de detalles todo cuanto se refiera a la persona de nuestro Cardenal. Al menos en lo que se circunscriba al marco de Burriana. Porque debemos tener la certidumbre que un dia (…) los hitoriadores de la figura egregia de su Eminencia acudirán sedientos a escudriñar en las páginas de nuestro boletín para extraer cuantos datos (…) hayamos vertido en él, relativos al binomio Cardenal- Burriana”.
Tenia més raó que un sant! L’autor d’este article (que no historiador. Déu me lliure d’usurpar mèrits a qui realment exercis este treball amb professionalitat) està ara llegint i tafanejant en les pàgines grogues d’aquell excepcional Buris-ana. Document fantàstic que per dir-ho amb paraules d’aquell mític director ens ajuda a estimar i entendre més i millor el binomi Cardenal-Burriana. I el meu objectiu és que tot i que l’època actual no és la que va viure el bisbe Luis Pérez on poder tindre un mitjà de comunicació per difondre l’actualitat, ara tot i tenint els mitjans, cal recordar i rememorar constantment les personalitats que hui ens han fet poble.
Em plau invitar a tos els lectors d’esta columna de Raons i paraules amb plena llibertat als actes que se celebraran el proper dia 22 per rememorar la figura d’un home COMPROMÉS amb la llibertat i la dignitat de l’ésser humà.
