Com naix la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats entre els valencians
El 24 de febrer de 1409, primer diumenge de Quaresma, el frare mercedari Frai Juan Gilabert Jofré, amic i col·laborador de sant Vicent Ferrer, de camí a la catedral presencià el maltracte a un dement.
En l'homilia d'eixe diumenge, instà a pendre consciència de la situació i construir un hospital per atendre a estos pobres "ignoscents o furiosos".
La crida va donar resultat entre la població, i per mig de 10 mercaders varen posar la idea en pràctica, aconseguint els terrenys i començant les obres el 15 de maig de 1409.
En 1410, només un any després, s'aconseguia la aprobació pontificia amb Bula de Benet XIII de 6 de febrer.
Es va possar la institució baix el patrocini dels Sants Xiquets assassinats per Herodes, amb el nom de Hospital dels sants Innocents, concedint el permís de capella i cementeri.
El 15 de març es va signar el Privilegi Real de Martí l'Humà que fundava el Hospital de Ignoscents, Fols e Orats.
Naixia el primer hospital psiquiàtric del món, ja que a més de donar acollida als dements, se'ls proporcionava atenció clínica i curació.
L'hospital, construit a iniciativa de Frai Juan Gilabert Jofré, va ser gestionat des del principi per una confraria integrada per 10 fundadors.
L'11 de març de 1413, el predicador Juan de Rodela va proposar ampliar la confraria amb una nova entitat, on poguera tindre cabuda més gent de qualsevol condició social per a exercir les obres de misericòrdia que es practicaven en el hospital.
Les constitucions de la nova confraria s'aprobraven el 29 d'agost de 1414.
El document pontifici atorgava a la nova entitat el títol de Lloable Confraria de la Verge Maria dels Ignocents, i l'hospital al que donava recolzament s'anomenà Hospital de Nostra Dona Sancta Maria dels Ignocents.
La profunda devoció mariana dels fundadors, familiars dels acollits, i del poble fidel, manifestà el desig que estes institucions estigueren davall la protecció maternal de santa Maria, i amb només 4 anys després de la fundació, va canviar el nom de l'hospital i va condicionar el de la confraria.
A final del segle XV la confraria atenia pràcticament tota la marginació social de la ciutat de València.
En un Real Privilegi del rei Fernando el Catòlic, del 3 de juny de 1493, degut a la gran activitat caritativa es va modificar el títol de la confraria amb el nom de Cofradía Virgen María dels Ignoscents e dels Desemparats.
La caritat era un fet, després es va trobar l’exemple i intercessió de santa Maria, i més tard va vindre la representació plàstica.
En 1416, els confrares van demanar al rei Alfons el Magnànim la representació d’una imatge de la gloriosa Verge Maria.
La concessió va ser signada en Barcelona, el 5 d’octubre de 1416, però la seua construcció es va realitzar uns anys després.
La primera noticia de la seua existència la trobem en l’inventari de béns de la confraria en 1426. Tot i que no se sap la data exacta de la construcció, ni el nom de l’artiste, ni el lloc on se va fer.
La seua originalitat més cridanera es deriva de l’ús que se pensava fer d’ella: portar-la sobre els féretres dels confrares i desemparats.
Posar a la Mare de Déu sobre el féretre significava que els acompanyava en la mort per a introduir-los en la glòria.
Este és el m otiu pel qual, quan la Mare de Déu es presenta erecta, pareix que s’incline per a mirar-mos.
Esta imatge gòtica, és la que, quasi miraculosament, ha arribat fins a l’actualitat, encara que haja segut restaurada vàries vegades, revestida de roba i engalanada de la corrent de moda segons èpoques, que ha modificat en part la seua primitiva aparença.
Des del segle XIX fins a hui, la devoció a la Mare de Déu, ha experimentat un creixement espectacular. I esta força ha portat a expandir la devoció arreu del territori valencià i a qualsevol racó del món.
Un signe important de l’augment de la devoció a la Mare de Déu en els últims segles son els reconeixements i títols que ha rebut per part de la suprema autoritat de l’església com d’altres instàncies.
La creixent devoció a la Mare de Déu ha fet que la seua veneració trobe en terres valencianes un dels patrimonis més rics i originals de la pietat mariana.
Els valencians tenim la necessitat d’admirar a la nostra mare espiritual en les nostres plaçes i carrers per poder aclamar-la i sentir-la a prop.
D’esta manera la “imatge peregrina” de la Mare de Déu fa segles que recorre els pobles valencians. A partir de 1945 esta peregrinació va crèixer exponencialment fins al punt que en 1948 va nàixer espontàniament la agrupació de “Seguidors de la Verge”.
Durant el segle XX s’han creat dos institucions importants. La Cort d’Honor de la Santíssima Verge dels Desemparats, nasucda en 1910: es tracta d’una associació de dones, organitzades per parelles, que preguen a la Mare de Déu durant trenta minuts, sempre que el temple basilical está obert. L’altra és l’Escolania de la Mare de Déu, creada en 1958 per l’arquebisbe D. Marcelino Olaechea. Integrada per quaranta cinc xiquets d’entre 8 i 15 anys d’edat, que viuen en règim d’internat i reben, a més de la formació escolar, una sòlida educació religiosa i musical, per a atendre el culte en la basílica.
