La música ens fa créixer

La banda de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca en la desfilada de Disney al juliol de 2007

Quan sona la música, alguna cosa es mou al nostre interior: Alegria, festa, nostàlgia, tristesa, calma…La música sempre ens transmet sensacions i emocions que ocupen un espai privilegiat del nostre patrimoni i del nostre cor. La llarga tradició bandística en terres valencianes, fa una parada a Borriana i ens convida a fer un recorregut harmoniós per les melodies que porten el segell del nostre poble.

La Banda de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca està d’enhorabona, pel fet de commemorar el primer centenari del seu naixement. Per a Borriana, aquest centenari té un significat molt important, i és, no cal dir, un motiu d’una joia ben particular. L’objectiu d’aquesta efemèride, està destinada a oferir el missatge penetrant de la música, que amb els seus sons expressa allò que no es pot dir en paraules. Aquesta centenària societat musical honora la nostra ciutat, i és un motiu d’orgull per a la vida cultural de Borriana. És evident que cal rememorar les dades centenàries que formen la configuració associativa del nostre poble, pel fet que així podem descobrir la importància del treball ben fet, la il•lusió dels músics, la perseverança, la resistència davant les adversitats. El centenari de la nostra banda, ens parla de la utopia que ens marca el jubileu d’este esdeveniment, que enorgulleix el nostre poble.

La música és una de les expressions culturals que determinen la personalitat d’un poble. I la societat borrianenca ha demostrat en el dia a dia, una relació molt estreta amb este fet cultural, incorporant-lo a la vida quotidiana. A més a més del fet cultural, les bandes de música presenten una vessant educativa. La formació que oferixen, és complementària de la que es pot rebre al conservatori, i convertix a les bandes de música en una font inesgotable de músics. La música és una manera sana d’interpretar, amb el ritme del pentagrama, la pulsió d’un poble. Les societats musicals valencianes tenen una més que bona reputació a tot el món, pel seu alt grau de professionalitat. I certament que l’Agrupació Filharmònica Borrianenca n’és un exemple de professionalitat, amb el seu ampli ventall de guardons aconseguits. A més, en els darrers anys, moltes de les agrupacions i societats musicals han enregistrat CD’s amb obres diverses.

L’Agrupació Borrianenca de Cultura felicita ben joiosament a l’Agrupació Filharmònica Borrianenca des de les pàgines de Buris-ana, conscients que el seu servei musical contribuirà a engrandir la dimensió cultural de Borriana, ajudant a crear espais de diàleg amb el món de la cultura i de l’art en general.

En nom del Consell de redacció, vull expressar també el desig que esta efemèride siga un motiu de reconeixement a tots els músics i un record emocionat a tots aquells que durant tants anys, han posat en el seu cor els acords de l’ànima que fan vibrar el nostre interior. Gràcies a tots els qui han fet possible, que hui celebrem el primer centenari de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca. I per molts anys més!

La música, el tema estrella d’este número del Buris-ana, ha estat reflectit esplèndidament a la nostra portada per Javier Lozano: Tres infants músics ens revelen el futur que ens obri l’ampli món de la música, que afavoreix el nostre creixement, al ritme dels seus acords.

Este llenguatge universal que és la música, ens unix a tots per mitjà de les emocions: “No hi ha cant desesperat, que no siga en el fons una cançó d’amor”. En este cas d’amor a la terra!!

Milers de joves valencians han trobat en la música una eixida professional. La llarga tradició musical al País Valencià ha fet possible que l’ensenyament en este art siga una realitat. Amb un alt nivell de professionalitat milers de families valencianes ha recolzat econòmicament les bandes de música per a que esta tradició es mantinga viva.

Que el Consell de la Generalitat Valenciana anuncie una retallada per a este sector, mentre que altres com el Bou de Carrer, sembla que vol salvar-los d’alguna amenaça, amb esmorzars populars pagats per diners de tots els valencians, em sembla una falta de serietat i oportunisme polític (sobretot en època de crisi). Durant anys el Govern valencià s’ha dedicat a marejar a comissions, penyes, veïns de carrer, aficionats i amics de la festa del bou de carrer amb la renovació de no se quantes normatives possant més pals a les rodes que ajundant a la festa (Véase Canal 9).

Admire la festa del Bou de Carrer, l’estime, la respete, la disfrute i exigisc que la seua normativa siga escrupulosa tant per a la seguretat del públic que hi acudix com per protegir el bou. Però considere que esta decissió del Consell enfronta la societat i la dividix. Fer un agravi amb les bandes de música enfront a la festa del bous de carrer no és gens prometedor per a la convivència democràtica, no per les sensibilitats en estar a favor o en contra de la festa (que això seria un altre debat) si no en el fet de protegir, promoure, restaurar, rehabilitar i vetllar amb llarga vida per dos signes culturals representatius del poble valencià. Finalment, aquell qui decidix, és el poble malgrat els entrebancs.

Lamente profundament el quefer dels polítics utilitzant els sentiments d’un poble per a fins electorals.