La Mercé
Si la festa de La Mercè ha arribat fins als nostres dies no ha segut per casualitat. Molt lluny queda aquell 1594, quan l’Ajuntament de Borriana cedix l’ermita de Sant Mateu (en aquella època als afores de la vila) a l’Orde Mercedària.
El 1738 s’acordà la demolició d’esta ermita per a la construcció d’un convent i església més gran. Des d’aleshores, el convent ha patit la invasió de les tropes franceses, la desamortització de Mendizábal, guerres civils i mundials. S’ha utilitzat i s’ha instal·lat una escola pública de gramàtica llatina, ha segut magatzem municipal, biblioteca pública, casa de mestres, ajuntament, presó i quadra de cavalls. Les seues dependències han estat utilitzades per la banda municipal, la OJE, Ràdio Burriana, CD Burriana, Frente de Juventudes, Sección Femenina i una Secció de les Escoles Nacionals. També, durant 12 anys es tancaven els bous per celebrar el Bou per la Vila, durant les festes de la Misericòrdia i pel carrer del Corralot es tancaven les vaques.
Mare de Déu de la Mercè que presidix l’altar major des de la dècada dels anys 40.
Més recentment (des de l’any 1991) és una esplèndida i magnífica Casa de Cultura, amb una activitat cultural extraordinària, de la qual Borriana pot estar ben orgullosa. L’existència del Temple de La Mercè forma part de la història religiosa, social, cultural i política de Borriana.
Tot este reguer d’activitats tant variat, coincident i contradictori, no ha esborrat del tot l’empremta que van deixar els frares mercedaris. Encara que siga per convicció popular, la gent d’este poble ha viscut i s’ha encarnat en el llegat cultural de la Mercè. Molt es va arrelar la devoció per la Mare deDéu de la Mercè a Borriana, quan ha pogut resistir i sobreviure a tants canvis polítics, culturals i socials.
El 25 de març de1764 és la primera data històrica on troben la primera fundació de la Confraria de la Mare de Déu de la Mercè. L’any que ve es complixen 250 anys. Una efemèride que no pot passar per alt. Des de fa més de 250 anys, que la devoció per la Mare de Déu de la Mercè habita en els cors dels borrianencs.
A les portes de la celebració anual de la festa del barri, és bo recordar que la mirada maternal de la Mare no deixa els seus fills. L’any 1762, amb la fusta d’una noguera que hi havia en l’hort del convent, es va fer una imatge barroca que va presidir l’altar major fins el 1936. Amb la destrucció d’esta imatge durant la Guerra Civil, a la dècada dels anys 40 una família devota va voler omplir el buit que s’havia deixat, amb una nova talla artística. L’aleshores capellà de la ciutat, Don Elias Milian, es va negar, al·legant que hi havia altres necessitats més urgents en aquells durs anys de la postguerra. El fet és que es va aprofitar una imatge estàndar de María per convertir-la en Mare de Déu de la Mercè.
El treball va caure en molt bones mans, ja que la seua restauració i rehabilitació va ser magnífica. Amb una senzilla corona i un ceptre a la mà dreta, Maria es mostra com una senyora, aparentment molt poderosa, fins i tot, altiva. Però a mida que t’aproximes i et fixes amb ella, es contempla la mirada com només ho pot fer una mare, mostrant de llum radiant amb vestit clar, al seu fill. Aquell que allibera el món de les cadenes de l’esclavatge. Ella que porta “el sol per vestit, amb la lluna davall dels peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles” (Ap 12, 1-2), és la més pura alliberadora de la gràcia, aquella que venç el pecat original i ens mostra quin és l’autèntic poder de Maria: la tendresa.
Després de més de 60 anys, esta imatge és la que presidix actualment l’altar major de la Parròquia de La Mercè, rebent la veneració dels molts fidels d’esta popular barriada de Borriana.
Tota esta remodelació va costar 2000 pessetes, demostrant a la societat actual que la pobresa no està renyida amb la dignitat, i que si alguna cosa ha demostrat esta brutal crisi que vivim, és la immensa quantitat de necessitats que hem creat innecessariament.
Després de la Guerra Civil es tornà a fundar la Confraria de la Mercè, que no va estar promoguda ni dirigida per cap institució eclesiàstica, ni política, ni per cap mecenatge. Va ser la voluntat dels veïns del barri de la Mercè, fonamentalment d’un grup de dones, qui van reiniciar el culte. Per mitjà de col·lectes, rifes i donatius, es van reposar els ornaments, la imatge de la processó i la peana per entendre la festa tal i com la coneixem hui. Esta festa de barri, la més popular que se celebra en l’actualitat a Borriana, consta del novenari, vetlla a la Mare de Déu (la vespra del dia 24 de setembre) missa solemne i processó. Però esta festa té una peculiaritat que la convertix en única dins del panorama festiu: els gegants i cabuts que amenitzen el barri de la Mercè el dia 23 i 24 de setembre, al toc i ball de tabal i dolçaina.
En una època tan difícil econòmicament i de tanta crisi de valors, on es té la sensació que són quatre els qui mouen els fils i ens dirigixen, esta simple crònica ens demostra que és el poble qui té la voluntat, la saviesa i la força per transformar la societat. Una de les grans virtuts de l’ésser humà és creure, que és la base de l’esperança. La incredulitat et paralitza i et negativitza. Tindre un ideal és treballar per aconseguir-ho.
L’any que ve (i cal que ja comencen a prepara-ho) serà una gràcia de Déu poder celebrar 250 aniversari de la Confraria la Mercè.
Si la festa de la Mercè ha arribat fins als nostres dies, no ha segut per casualitat!! L’eix vertebral i vital d’esta festa, ha segut la voluntat d’un poble que, amb amor, ha llaurat la tradició i la cultura.
