Dia del Llibre Valencià

En este Dia del Llibre Valencià, vull recordar al poeta Ausiàs March, nascut a Gandia (encara que també hi ha qui pensa que el seu naixement va ser a València o a Beniarjó) cap al 1397. Va ser fill de Pere March, de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. El 1437, quan tenia uns 40 anys, contragué matrimoni amb Isabel Martorell, germana de l’autor del Tirant.

L’obra coneguda d’Ausiàs March es compon de 128 poemes (uns 10000 versos) conservats en 13 manuscrits. La seua poesia tracta principalment el tema amorós, i tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI i XVII. Són ben coneguts els seus sis Càntics de mort, possiblement escrits amb motiu de la mort de la seua segona dona, Joana Escorna, i també el Cant espiritual.

La seua tomba (desgraciadament molt desconeguda per a la gran majoria dels valencians) es troba a la catedral de València, a prop de la porta romànica de l’Almoina.

Com a homenatge al nostre poeta més universal, en este Dia del Llibre Valencià, vull compartir amb tots els qui “entreu” a Raons i paraules, una de les seues poesies més conegudes.

VELES E VENTS

“Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar :
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a records correran
e cercaran amagatalls secrets :
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets :
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descoberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l’esment
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor per mort, és anul•lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sóc est pensar me tol del mon delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer :

aprés ma mort, d’amor perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mai serà vós no veer.
Oh Déu ! ¿per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol ?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l’avenidor !

Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tot :
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta :
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran costs
i aquest esper de molts mals ni aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà :
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de que la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està :
a joc de daus vos acompararé”

I també estes dos altres poesies seues:

AIXÍ COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT

“Així com cell qui es veu prop de la mort
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaura
r e no hi ateny per sa malvada sort,
ne prenc a me, qui vaig afanys posant
e veig a vós, bastant mos mals delir :
desesperat de mos desig complir,
iré pel món vostre ergull recitant”

SI COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT

“Si com lo taur se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em convé llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús :
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós”

El Dia del Llibre Valencià, ens hauria d’ajudar a descobrir la figura d’Ausiàs March, (el poeta valencià més universal) tan desconeguda, desgraciadament, així com també a “entrar” i a conèixer els seus poemes, tan plens de bellesa.