Dia del llibre valencià

Durant el segle XVI, Tirant lo Blanc va ser traduït al castellà (1511) i a l’italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament a l’anglès (1984) i a moltes altres llengües. No sabem si Joanot Martorell quan va morir havia acabat la seua obra. Es pensa que quan es publicà a València el 1490, va ser retocada per Martí Joan de Galba, encara que actualment la major part dels estudiosos del tema, creuen que el qui podia haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell, hauria pogut ser l’escriptor Joan Roís de Corella.

Joanot Martorell va ser un cavaller provinent de la noblesa valenciana, nascut segurament a València, entre 1405 i 1410. La família Martorell era originària de Gandia, però s’havia instal•lat a València des de 1400. Possiblement Martorell va morir el 1465. Joanot Martorell que era cunyat d’Ausiàs March, era un cavaller de vida agitada, habituat al tracte cortesà (sabem que va estar a les Corts de França, Portugal, Nàpols i Anglaterra). Tenia una visió molt humana i atrevida (a vegades desvergonyida) pel que fa a les qüestions amoroses.

Narrada en tercera persona, Tirant lo Blanc descriu les aventures d’armes i d’amor de Tirant, des del moment que es fa cavaller a Anglaterra, fins la seua mort en terres bizantines, sent l’hereu de la corona imperial, després d’haver alliberat l’Imperi Grec dels turcs. La novel•la, que consta de 487 capítols, pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenrotlla. L’obra té una línia argumental (armes/amor) que configura la vida del protagonista.

La novel•la comença amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Vàroic que rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu del casament del rei d’Anglaterra. Alliçonat sobre cavalleria per l’ermità, Tirant se’n va amb els seus acompanyants a França, i més tard a Sicília, per alliberar Rodes dels turcs.

Després és cridat a Constantinoble on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Un naufragi el porta al nord d’Àfrica, on viurà una sèrie d’aventures que el faran passar de presoner a evangelitzar tots els habitants de la zona. Tirant torna a Constantinoble, es casa amb la filla de l’emperador, la princesa Carmesina, que havia intentat seduir des de que arribà, i és nomenat Cèsar de l’Imperi. El matrimoni mor prematurament: Tirant degut a una malaltia i Carmesina de dolor per la mort del seu marit.

La novel•la és un compendi extraordinari d’estratègia militar. L’obra presenta un to sensual, amb freqüents incursions en l’erotisme, que respon a una visió totalment allunyada de la immoralitat, i a la condició d’adolescents i jóvens dels personatges principals.

Com a nota anecdòtica, cal mencionar l’elogi que va fer l’escriptor Miguel de Cervantes de Tirant lo Blanc: en el Quixot, el Tirant és un dels llibres que el barber i el capellà del poble del Quixot salven de la crema de la biblioteca: “Digoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es este el mejor libro del mundo”.

La celebració del dia del Llibre Valencià cada 20 de novembre, és un bon motiu per “entrar” en la nostra literatura, per conèixer els nostres escriptors i per familiaritzar-nos amb els llibres en valencià: des de Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner a Enric Valor; de Josep Pla, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés a Bernat Artola. I també per descobrir els clàssics de la nostra literatura: Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Timoneda, Jordi de Sant Jordi, Ramon Llull, Sor Isabel de Villena. I per “entrar” en la lectura dels escriptors actuals com el vila-realenc Vicent Usó, Josep Lozano, Josep Millo, Vicent Ortega (els tres de la Ribera Alta) Joan Francesc Mira, el vinarossenc Joan Elies Adell, Vicent Pitarch, el borrianenc Josep Palomero, Carme Miquel, Isabel-Clara Simó......i molts d’altres!