L’Escolania de Montserrat a Castelló

L’Escolania de Montserrat té els seus orígens a començament del segle XIII, la qual cosa fa que este cor de veus blanques siga una de les escoles de música més antigues d’Europa, encara en funcionament. Va ser al segle XIV quan l’abat Garcias de Cisneros escrigué la Regula Puerorum, per regular la vida dels infants que cantaven i formaven l’Escolania en aquell temps. Des de la seua fundació, han destacat com a músics i compositors un llarg estel de monjos i antics escolans, com ara Joan March, Joan Cererols, Narcís Casanovas o Anselm Viola.

Els escolans viuen a Montserrat, en règim d’internat, de diumenge de vesprada a divendres. Cal dir que és una escola d’inspiració cristiana, on els xiquets, que estan en unes edats bàsiques per a la formació de la persona, fan els tres últims cursos d’educació primària i els dos primers cursos d’ESO, a més dels cursos musicals.

La vocació del monjo, que és viure a la recerca de Déu, ha anat sempre lligada a este mitjà d’expressió que és la música, sovint qualificada com la més espiritual de totes les arts. El monjo entra en comunicació amb Déu, per mig de l’escolta atenta de la Paraula. Així ho demostra Sant Benet, pare de monjos i de la vida monàstica, ja des de l’inici de la seua Regla: “Escolta fill les prescripcions del mestre, para-hi l’orella del cor…” (RB, Pro 1). D’ací la importància que el monjo dóna a la Paraula. És per mig de la Paraula que s’arriba a Déu, que s’afavorix el clima de trobament amb el Déu fet Paraula, amb el Déu encarnat: “La Paraula es va fer home i visqué entre nosaltres, i vam contemplar la seua glòria” (Jo 1 : 14) I és també per mig de la paraula que ix del cor, que el monjo prega i dialoga amb Déu fent seues i en l’Església, les necessitats, les angoixes i les esperances de tots els hòmens i les dones del nostre món. Pau VI va declarar Sant Benet Patró d’Europa en la seua totalitat, humana i política, cultural i cristiana. Sant Benet va ser en el seu temps, en la manera de viure i de transmetre el seu monaquisme, un autèntic realitzador i missatger de pau i de comunió.

Durant segles els monjos han pregat a Déu cantant, una pregària pouada en els cent cinquanta poemes del llibre dels Salms. És per això que els escolans, presents a Montserrat durant segles, han participat en la litúrgia del santuari marià per mitjà del cant, una manera joiosa de magnificar i de glorificar l’obra de Déu. D’ací la gran importància que Sant Benet dóna al cant en la seua Regla: “els germans no han de llegir o cantar tots per ordre, sinó aquells que puguen edificar als oients”. (RB: XXXVIII, 12). El cant, amb una melodia que ha d’ajudar a pacificar el cor, crea un ambient d’intimitat i de diàleg personal amb Déu, per tal d’assaborir, ja en esta vida, allò que és preveu que serà l’altra, i que resumix molt bé el salm 138,1:“vos vull cantar a la presència dels àngels”. És així com el monjo, cantant i meditant la Paraula de Déu amb l’ajuda de la música, trenca les barreres de l’espai i del temps per trobar Déu, Aquell a qui cerca.

Tot i que actualment la majoria dels escolans són catalans, últimament hi ha hagut una presència d’escolans valencians vinguts de Vinaròs i d’Algemesí.

Per altra part, també cal recordar la col•laboració que va tindre el pare Ireneu Segarra (Ivars d’Urgell 1917 - Montserrat 2005) monjo del Monestir de Montserrat amb la capital de la Plana Alta, i d’una manera especial amb la Mare de Déu del Lledó. Durant la seua època com a director de l’Escolania, de 1953 a 1997, el P. Ireneu Segarra va portar este cor de xiquets cantors al nivell de cant més elevat i més qualificat de tota la seua història. El 24 de juliol de 1998 el P. Ireneu Segarra, que havia segut escolà de Montserrat quan era xiquet, va vindre a Castelló convidat per destacats castellonencs, per compondre una cant dedicat a la Mare de Déu del Lledó. Durant la seua estada va visitar la catedral de Santa Maria i la Basílica del Lledó, i va ser informat in situ, de totes les característiques històriques de la fe i de la devoció que els ciutadans de Castelló tenen a la Lledonera. Disposat a deixar als peus de la patrona de Castelló, una mostra de la seua capacitat creadora com a excel•lent compositor, el P. Ireneu Segarra va prometre oferir una obra en honor de la Mare de Déu del Lledó. I un any més tard de la seua visita, a les portes ja de la celebració de les festes commemoratives del 75è aniversari de la Coronació Pontifícia i Canònica de la Mare de Déu del Lledó, el P. Ireneu Segarra, músic insigne i compositor de gran prestigi internacional, oferia un cant a quatre veu: Pregària a la Verge del Lledó, Patrona de la ciutat de Castelló de la Plana, amb un text del poeta castellonenc Bernat Artola :

Salve Verge del Lledó,
De l´amor nostra Senyora,
Patrona i emparadora
Llum del vostre Castelló

És també funció de l’Escolania la difusió de la música sacra i la música coral, tant de l’Escola Montserratina com dels compositors internacionals, antics i moderns i que porta a l’Escolania a fer, tots els anys, una gira de concerts que els ha portat al Japó, Israel, Canadà, Alemanya, Holanda, Puerto Rico, Hongria, Suïssa i França entre altres països. Enguany tenim la sort que l’Escolania faça una parada a Castelló, el dia 29 d’abril a les 8 de la vesprada, a l’Auditori i Palau de Congressos, amb un concert que repetirà el dia 30 d’abril a les 9 de la nit, a la Basílica de Sant Jaume d’Algemesí.

Jordi Bort
Director de Buris-ana