L’elecció del nou papa

El passat dia 28, a les 8 de la nit, amb la renuncia del papa Benet XVI, l’Església va quedar en situació de Seu vacant. El mateix dia 28, l’anell del pescador de Benet XVI era destruït, com a signe del final del seu pontificat. El papa, que continuarà vestint la sotana blanca i que viurà uns dos mesos a Castel Gandolfo, serà bisbe emèrit de Roma.

Ara serà el Cònclave o reunió dels cardenals, que elegirà un nou successor de Sant Pere. Concretament serà el 266 papa després de Sant Pere.

Cardenal Angelo Scola 

En situació de Seu vacant, el govern del Vaticà està en mans del camarlenc de l’Església, el cardenal Tarcisio Bertone, que també és Secretari d’Estat i que prepararà el Cònclave per l’elecció del nou papa. Sembla ser que no caldrà esperar entre 15 i 20 dies per començar el Cònclave, ja que Benet XVI ha modificat la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis, amb un decret que farà possible començar el Cònclave abans. Els 15 o 20 dies estan previstos en cas de la mort d’un papa, quan els cardenals han d’acudir a Roma. Però tenint en compte la renúncia del papa Ratzinger, la majoria dels cardenals (per no dir tots) ja han arribat a Roma i per això no caldrà esperar els dies que mana la Dominici, per començar el Cònclave.  

De tots els cardenals de l’Església, només poden participar al Cònclave, els qui no hagen fet 80 anys el dia de la mort o renúncia del papa, dia que comença la Seu vacant. Per tant, seran 115 cardenals (si no se’n mor cap abans) els qui podran elegir al nou papa, ja que el cardenal Julius Riyadi, arquebisbe emèrit de  Yakarta (Indonèsia) no anirà al Cònclave per problemes de salut i el cardenal britànic O’Brien ha presentat la seua renúncia, que el papa ha acceptat. Per 2 dies (ja que complix els 80 anys el 26 de febrer) el cardenal Lubomyr Hussar, arquebisbe emèrit de Lviv, no podrà participar al Cònclave. El cardenal de més edat és l’arquebisbe Walter Kasper, que fa els 80 anys 5 dies després de començar la Seu vacant i per tant podrà participar en l’elecció del papa. El cardenal més jove és Basileus Cleemis Thottunkal, que va nàixer el 1959.

Pel que fa al país d’origen, n’hi ha 28 cardenals italians, 6 d’Alemanya, 5 d’Espanya, 4 de Polònia, 4 de França i altres països en tenen 1 cada un d’ells. Del total dels 116 cardenals, n’hi ha 60 d’Europa, d’Àmèrica del Nord 17, d’Amèrica Central i del Sud 16, d’Àsia 11 i d’Àfrica 11.

Cardenal Marc Oullet

Dels cardenals creats pel papa Pau VI, no en queda cap viu que siga elector. En són 51 els creats per Joan Pau II i 66 per Benet XVI.

L’elecció del nou papa es regix per la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis, que va promulgar el papa Joan Pau II. Abans, Pau VI havia limitat el número de cardenals electors, a un màxim de 120.

Els entesos parlen de tres cardenals com a favorits per a ser papa. De tota manera, com en la Pilota Valenciana, el qui creu que ho sap tot, no en sap res! Recorde que el professor Bausset va escriure un article a la revista Buris-Ana, quan jo dirigia eixa publicació. Quan li vaig demanar l’article (que podeu trobar per internet a la web AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA) i que va eixir publicat al número 210, el Sr. Bausset em digué que ell només era un aficionat i que fins i tot el qui més sabia de Pilota, no en sabia res! Això val també per als vaticanistes, ja que la majoria de les voltes s’han equivocat del tot en les prediccions papals. De tota manera, els tres cardenals més considerats per a l’elecció del papa son Gianfranco Ravasi, Marc Oullet i Angelo Scola.

El cardenal Ravasi, el més jove dels tres, amb 61 anys, és el president del Pontifici Consell per a la Cultura. És un home culte, dialogant i obert. Va iniciar l’anomenat Atri dels Gentils, com un espai de diàleg de l’Església i el món. Està considerat com a avançat pel sector més modern del Col·legi Cardenalici. Segons Juan Rubio, director de la revista Vida Nueva, seria el millor papa per al segle XXI. El cardenal Ravasi ha segut l’elegit pel papa, per predicar els exercicis a ell i a la Cúria, del 17 al 23 de febrer.

Marc Oullet, de 69 anys, és del Canadà. Home de confiança del papa i prefecte de la Congregació dels bisbes. Home obert que, pel seu origen, podria unir els dos continents, Amèrica i Europa.

L’últim, Angelo Scola, de 72 anys, és el preferit dels italians. És actualment arquebisbe de Milà i abans ho va ser de Venècia. Està molt lligat al moviment tradicionalista Comunió i Alliberament.

L’elecció del nou papa té lloc seguint un ritual que comença amb la missa Pro eligendo romano pontifice, a la basílica de Sant Pere. En acabar la missa, els cardenals, en processó es dirigixen a la Capella Sixtina. Allà, quan es diuen les paraules extra omnes (tots fora) es tanquen les portes i queden sols els cardenals, per començar les votacions. Primer es fa un preescrutini. En cada papereta, els cardenals anoten el nom del candidat preferit. Si no hi ha un acord d’almenys dos terceres parts dels sufragis, els cardenals es retiren a les seues habitacions a la Casa de Santa Marta, que es troba dins mateix del Vaticà, on viuran els dies del Cònclave.

Cardenals a la Capella Sixtina 

Les votacions es repetiran els tres dies següents, dos voltes al matí i dos més a la vesprada, fins aconseguir la majoria absoluta. Si al cap de tres dies no hi ha papa, es convoca un dia de retir. Després continuen de nou les votacions i si no hi ha elecció de papa, en els següents escrutinis es voten només els dos cardenals que hagen obtingut més vots. Però eixos dos cardenals, no poden votar. Si un d’ells arriba a les dos terceres parts, queda elegit papa. però si no, continuen les votacions. Si s’arriben als 34 escrutinis sense papa, en les pròximes votacions s’elegirà papa al cardenal que obtinga la meitat més un dels sufragis i no les dos terceres parts.

Cap cardenal no està obligat a acceptar el pontificat.

Després de cada votació es cremen les paperetes en una estufa. Si el resultat de la votació ha estat negatiu, les paperetes es cremen amb un producte químic (abans es feia amb palla banyada) que produix la fumata negra. Si el resultat és positiu, les paperetes cremades produiran la fumata blanca i les campanes de Sant Pere repiquen anunciant el nou papa.                                               

El cardenal que és elegit, ha de respondre dos preguntes: Accepta l seua elecció com a Pontífex? I: Amb quin nom vol ser anomenat?

El moment més emotiu és quan des del balcó central de la basílica de Sant Pere, el cardenal protodiaca (el més antic) fa la proclamació del nou papa, “Habemus papam”, diguent el seu nom. I de seguida apareix el nou pontífex, que donarà la seua primera benedicció Urbi et orbi, és a dir, a la ciutat de Roma  (Urbi), i al món sencer (orbi).       

El teòleg Hans Küng, que havia estat company de Ratzinger a la Universitat de Tubinga, escrivia fa uns dies: “L’Església va viure durant un mil·lenni sense un papat com el que coneguem ara. Va ser Gregori VII, al segle XI, amb la seua reforma Gregoriana, el qui decretà el celibat per als capellans i un papat de forma monàrquica”. Per això, Küng demanava fa uns dies, que el nou papa siga “un papa obert a les preocupacions de la reforma i a la modernitat”.