elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Laïcitat o laïcisme?

    Tots sabem que la laïcitat és el model que propugna, com ha de ser, una separació del poder polític i religiós. El mateix cardenal Tarancón, malgrat les incomprensions que va patir, va ser un clar defensor de la laïcitat i per això, durant la Transició democràtica, s’oposà a la creació d’un partit polític confessional, perquè no volia que l’Església estiguera involucrada.

    Per altra part, el laïcisme és aquell model que defèn l’expulsió de la realitat religiosa de l’esfera pública, cosa totalment irracional, ja que els ciutadans no som neutres, religiosament parlant, per que d’una manera o altra, l’ésser humà cerca un anhel de transcendència. Per això els estats democràtics defenen la laïcitat, però no el laïcisme, ja que defendre el laïcisme seria defendre l’expulsió de la realitat religiosa de la vida dels pobles.

    Durant el temps de confinament, degut a la situació de pandèmia per la Covid-19, els temples sacres no han celebrat l’Eucaristia amb els fidels presents físicament, precisament per evitar contagis, complint amb les disposicions i normatives vigents que en cada moment recomanen les autoritats civils i sanitàries. Si els valencians estàvem tancats a casa per parar la pandèmia, era evident que no podien anar a missa. I per això la televisió valenciana À Punt, ha retransmès la missa cada diumenge des de la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Torrent, a excepció d’un diumenge que va ser retransmesa des de la parròquia de Sant Nicolau de Gandia.

    El seguiment d’aquestes transmissions ha estat més que notable, ja que han estat moltes les persones que han seguit la missa en valencià des de la televisió pública valenciana, fins a pics d’audiència de 50000 persones. Però desgraciadament, estes transmissions s’han acabat amb el pas a la fase 1 de l’estat d’alarma. És veritat que la gent, des del diumenge 24 de maig, pot anar a missa a les parròquies, encara que amb restriccions, ja que només es permet una tercera part de l’aforament de l’església. ¿Però, i els malalts i els ancians que no ixen de casa i que durant el temps de confinament han seguit la missa per À Punt? ¿Per què no poden continuar veient la missa per la televisió valenciana?¿Perquè no s’atén des de l’Administració valenciana este bon servei que ha estat plenament acceptat pels valencians? ¿Perquè no podem tindre els valencians 45 minuts a la setmana de missa en valencià com a Catalunya en català, al País Basc en euskera o a Galícia en gallec?

    À Punt es va crear com un servei públic, per a que els valencians poguérem tindre una televisió que informe, que distraga i que forme. I la missa en valencià per À Punt és un servei que l’Administració valenciana fa a les persones que per malaltia, ancianitat o  esta excepcional situació de pandèmia no poden anar a les parròquies i esglésies.

    Separació del poder polític i religiós, sí. Però una televisió pública no pot expulsar de la seua programació la dimensió religiosa de la societat, ja que som molts els valencians que valorem el fet religiós i que esperem d’una televisió pública eixe servei. L’Administració valenciana té l’obligació de servir a tots. Els valencians cristians no volem privilegis, però tampoc que s’ens expulse de la graella de la televisió pública valenciana.

    ¿À Punt, com pot expulsar de la seua programació el fet religiós? ¿À Punt, expulsa dels seus programes el futbol, les carreres de motos o l’atletisme? ¿Seria lògic que À Punt expulsara de la seua programació les pel·lícules o les competicions de bàsquet?

    Una administració no pot deixar de banda el fet religiós, perquè molts dels qui seguim la televisió valenciana valorem i molt, les retransmissions de la missa que durant dos mesos ha fet À Punt. A les escoles públiques es respecten les cultures en els menjadors dels xiquets i jòvens a l’hora de menjar segons quins aliments per motius religiosos garantint els seus drets. La religió que professen estos alumnes els ho prohibeix i l’escola pública ho respecta. Em sembla perfecte. No pose cap objecció. Però, perquè no es pot garantir els drets dels valencians de poder escoltar una missa en la nostra llengua, només 45 minuts a la setmana, sent una religió majoritària al nostre territori on tota la societat (amb trellat i seny) reconeix les arrels cristianes dels valencians?

    Crec que rectificar és de savis i que una retransmissió d’una hora (com també el programa de l’Església Evangèlica, “Déu en la de tots”) cal que tinga cabuda en una televisió que no hauria de discriminar el fet religiós, de la mateixa manera que no discrimina l’esport, els documentals o les pel·lícules.

    Sóc partidari de la laïcitat, perquè defèn la separació del poder polític i religiós. Però no sóc partidari del laïcisme, que expulsa la realitat religiosa de la vida pública. Actituds intolerants pel que fa a la religió, més pròpies d’uns temps afortunadament extingits i superats (crec), tant el nacionalcatolicisme com l’anticlericalisme, no ajuden gens a construir una societat tolerant i respectuosa. Ignorar el fet religiós o expulsar-lo de la vida pública, no és una actitud intel·ligent. Respectar les manifestacions religioses, ja que els valencians ho vivim amb naturalitat, és reconèixer la pluralitat del poble valencià, la seua cultura, les seues tradicions i les arrels que han format Europa.

    La televisió valenciana és un servei públic i per tant els valencians demanem que la missa en valencià puga continuar cada diumenge. Si una setmana té 168 hores, no crec que siga demanar massa que À Punt dedique 45 minuts per a la missa i quinze minuts per a l’espai de l’Església Evangèlica.

    Alguns partits polítics (o millor, alguns sectors dels partits polítics) creuen que una societat basada en la laïcitat porta a expulsar el fet religiós de la vida pública. I s’equivoquen. L’audiència indica que una bona part de la societat valenciana valora molt bé la retransmissió de la missa per À Punt.

    Per això demane que no es deixe de retransmetre la missa de cada diumenge, sobretot pensant en els ancians i en els malalts, que no poden anar a la parròquia, i que per À Punt podien seguir la missa des de casa, com a servei a la societat.     

    El factor catòlic és un element molt important en la identitat cultural dels valencians, malgrat el que afirmen ara alguns anticlericals, sense deixar de reconèixer, percebre i respectar l’existència de cultures no catòliques amb unes tradicions riquíssimes a casa nostra. El fet religiós no té perquè estar recluit a l’àmbit familiar o privat exclusivament, sent una dimensió de la persona essencial pel seu benestar, amb connotacions festives i culturals arreu del País. És un error la pèrdua de coneixements del fet cristià perquè és un empobriment cultural per entendre la literatura, la música, la poesia o el teatre que hui proclamem amb orgull i celebrem amb goig. Cal conèixer la tradició judeo-cristiana que ha arrelat en Europa. Forma part de la nostra identitat individual i col·lectiva, perquè creure en el pluralisme és acceptar-lo.

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    Subir