A l´agost, festes per tot!!!

“A l’agost, festes per tot”. L´agost és pretensiós. Per a molta gent arriba un mes molt esperat que es viu fent-se notar. És el mes en que la majoria de pobles celebren festa major en honor a algun sant o marededéu. Cal tindre present que abans del cristianisme, les grans festes mediterrànies coincidien també en estes dates, per commemorar la fi del cicle vegetal. La terra ja comença a reposar, per poder així assaborir els fruits de la collita recent.

Cobertor a la Vilavella anunciant la festa de Sant Roc

Però amb el pas dels segles les coses canviaren i amb l’apoderament de l’Església de la vida de la societat civil i amb la modernització i actualització de les tradicions, es creà una complicitat entre paganisme i cristianisme, que cristallitzà en una particular forma de vida. Les festes més importants dels valencians, demostren la nostra filosofia de vida: la Fira de Xàtiva, amb dolçaina i tabal i les seues genuïnes albaes, el Misteri d’Elx, drama litúrgic medieval que dignifica el valencià, la Mare de Déu d’Agost i les alfàbegues a Bètera, o enguany, com cada sis anys, el quart diumenge d’agost l’eterna Morella celebra l’Anunci, amb vuitanta tones de confeti, per pregonar que l’any que ve toca Sexenni.

“A l’agost, festes per tot”. Certament els carrers i places dels nostres pobles s’omplin de festa!! I una cita ineludible, que no pot ajornar cap aficionat al “bou de carrer” (una festa tan nostra!!) son les festes de Sant Roc a la Vilavella, un món a part que necessita un capítol només per a ell, en l’àmbit del bou de carrer!! Una manera molt específica, és com celebren esta festa, al voltant del 16 d’agost, els “roqueros” d’este emblemàtic carrer.

Des de fa quinze anys visite i partcipe de la festa i de l’alegria del carrer de Sant Roc de la Vilavella. Mon pare va fer el servei militar amb un veí d’este carrer, Paco “el valleret”, establint llaços d’amistat. El relleu generacional m’ha portat a convertir-me en un amic i simpatitzant del carrer dels “roqueros i de Sant Roc!! No gose, ni m’atrevisc a anomenar-me “roquero” (i no és per falta de ganes!!!) però crec sincerament que és un adjectiu que prestigia als qui realment ho son de cor. Crec que una persona ha de fer mèrits per a ser autèntic “roquero”!! Ser “roquero” no és una etiqueta que un dia un se la penja a l’esquena i ja està! És alguna cosa més! En la cultura popular de la Vilavella, Sant Roc és molt més que un sant! La festa de Sant Roc a la Vilavella té ànima!! I ésta ànima la porten a dins, al cor mateix, molts dels qui he conegut durant tots estos anys. Els “roqueros” són l’ànima de la festa!! Allò que nosaltres no veiem, a ells els motiva, els anima i els empeny a continuar i a festejar a  Sant Roc. Perquè a la Vilavella, Sant Roc no és una festa més del calendari anual!!! És Sant Roc!! Festa Grossa en moltes llars d’esta bonica vila!! Per això, ser “roquero” és tot un sentiment!! Una manera de ser i de viure!!

“A l’agost, festes per tot”. Els “roqueros” tenen un vincle especial amb Sant Roc. El motiu que unix a tanta gent durant tot l’any és el sant. Perquè Sant Roc és un sentiment d’esperança per molta gent i durant tot l’any. No només durant els deu dies de festa!! Quants dies de goig i de satisfacció ens ha donat les festes del carrer, i amb quina illusió s’espera el primer tronaor de la setmana de festes, que anuncia l’eixida del primer bou!!

La manifestació popular i la celebració festiva, és una vegada a l’any, sí. Però hi ha molta gent que porta Sant Roc, tot l’any, al seu cor. Cadascú manifesta l’essència de ser “roquero” de la manera més adient a la seua personalitat: com a membre de la comissió del bou, clavari, confrare, membre de l’associació, aportant un estímul d’ànim i de confiança. Fins i tot crec que els no creients o els qui no professen la fe catòlica (que són ben lliures) miren a Sant Roc amb uns altres ulls, perquè si no estiguera Sant Roc, no s’anomenarien “roqueros”!! Moltes persones porten una medalleta de Sant Roc penjada al coll tot l’any, o tenen una imatge del Sant a casa o el veneren a la capella o simplement el tenen present a la ment.

És digne d’elogi la constància en el treball per la festa, la perseverança, la resistència, l’emotivitat o el sentiment!! Si un carrer de cent trenta cases, és capaç d’organitzar unes festes com les que se celebren a la Vilavella, tots els anys del 9 al 19 d’agost, és perquè hi ha un sentiment especial i sincer. Un sentiment imprescindible per a que les festes de Sant Roc tinguen ànima: bous, esmorzars, actuacions musicals o la celebració pròpia del sant que s’anomena “la festa”  (el trasllat de la imatge des de l’església a la casa del clavari) el dia quinze per la nit amb la vetlla, porrat i la festa de solemnitat. Els balcons i cases es visten de festa i les campanes, traques i coets anuncien la festa principal del carrer.

Desfilada de l’Associació Taurina del carrer de Sant Roc el dia de la seua festa.

“A l’agost, festes per tot”. Anime a tots els lectors de “Raons i paraules” i a tots els “roqueros”, a que participen en la festa i a eixir al carrer per sentir i viure a Sant Roc. Uns dies per compartir valors familiars, d’amistat, de solidaritat....

Així, posant  en relleu la vostra capacitat de fer les coses ben fetes, la festa serà un motiu per a superar-vos i un argument constructiu (basat en la vostra identitat) per acollir els qui venim de fora. Si els “roqueros” escolliu este camí (que no ho dubte que ho fareu) el vostre acolliment i la vostra hospitalitat, vos dignificarà sempre.

VISCA SANT ROC!!!

BONA FESTA DE SANT ROC!!!!!

PD:Demane disculpes a tos aquells “roqueros” de cor, si en alguna cosa d’este article no he estat encertat o no he descrit la realitat de la festa amb tota la seua essència.