elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

L’abús de l’alcohol

    L’inici de consum de l’alcohol (sobretot a l’estiu) es troba sobre els 13 anys! La població en general (i d’això en té molta culpa els anuncis que inciten a beure) no té idea real del risc que suposa el consum excessiu de l’alcohol. Els metges de capçalera porten temps insistint en la poca percepció de perill, que la societat manifesta en torn de les drogues legals, i d’una manera particular de l’alcohol. Segons un informe del Programa d’Activitats de Prevenció i Promoció de la Salut dels metges de capçalera, cada dia, prop de 100.000 hòmens que acudixen per qualsevol motiu al Centre de Salut, se’ls detecta un consum excessiu de l’alcohol.

    L’alcohol és el psicoactiu més utilitzat a Espanya. I per això és el responsable directe de més de 8.500 morts a l’any. En el 37 % dels accidents de trànsit mortals, el conductor presenta una ingesta elevada d’alcohol. Es tracta de la tercera causa de malaltia (9.2 %) després del tabac (12 %) i de la hipertensió arterial (10 %) En el 60 % dels cassos de violència de gènere, l’agressor ha consumit alcohol com a substància que facilita desinhibir la conducta, i el 33 % que van a la consulta del metge de capçalera, s’han emborratxat en l’últim mes. Afortunadament, els informes també assenyalen que el 40 % de persones amb consum de risc, disminuixen la seua ingesta d’alcohol després d’una intervenció del metge de capçalera. Pràcticament milió i mig d’espanyols majors de 16 anys, tenen problemes amb l’alcohol. És a dir : sis de cada cent espanyols, té una dependència alcohòlica en major o menor grau. Unes dades preocupants.

    Una de les qüestions més alarmants, és l’edat d’inici en el consum de l’alcohol. I sobretot, la freqüència amb què es beu. Quatre de cada cent espanyols, diu que s’emborratxa almenys una vegada a la setmana. I el 60 % dels majors de 16 anys, reconeix que beu de manera habitual. La mitjana de consum s’establix en 10 litres per habitant i any, cosa que ens situa com el cinquè país del món en consum d’alcohol (Luxemburg, França, Portugal i Hongria ens superen) Este altíssim consum, té unes conseqüències dramàtiques en el trànsit, en la convivència i també en els accidents laborals.

    Pel que fa al trànsit, l’Institut Nacional de Toxicologia, després de l’anàlisi de les vísceres dels accidentats, ha informat que un 37 % dels conductors morts, havia abusat de l’alcohol, un 34 % dels vianants morts per atropellament, també havia begut, un 6 % dels conductors implicats en accidents, va donar positiu en el test d’alcoholèmia i el 5 % dels qui comenten una infracció important, també havien begut.

    L’Organització Mundial de la Salut va publicar un informe, que assenyala que un de cada quatre joves hòmens europeus, d’entre 15 i 29 anys, mor per alguna causa directament relacionada amb l’alcohol. Es calcula que anualment són 55.000 joves europeus morts per accident de trànsit, intoxicacions, homicidis o suïcidis lligats al consum excessiu de begudes alcohòliques.

    L’OMS acusa directament a la indústria de l’alcohol, d’incitar els jóvens, i fins i tot els xiquets, al seu consum i de fer apologia de l’alcohol, sense tindre en compte el cost social i humà que provoca. S’ha comprovat que els jóvens beuen cada dia més, a edat més primerenca i de manera compulsiva (les grans borratxeres) sobretot els caps de setmana. Segons l’OMS, l’alcohol és culpable directe de la mort d’un 12,8 % de xics i d’un 8,3 % de xiques.

    Un altre detall que situa a l’alcohol com un important problema de salut pública, és que al marge de les conductes depressives, l’alcohol crea una vulnerabilitat especial en la conducta. De fet, el 40 % dels alcohòlics té diverses addiccions, cosa que comporta una dificultat pterapèutica afegida. Així normalment una persona alcohòlica, a més de beure, també fuma o és addicta al joc. El consum excessiu de l’alcohol, també ha variat pel que fa a les pautes de comportament. Si en els anys 60 l’abús de l’alcohol formava part de la dieta, ara està fora d’este context , i entre els més jóvens, es produix un consum compulsiu en l’oci del cap de setmana. Així, la intoxicació alcohòlica no és una conseqüència, sinó un desig premeditat.

    Pel que fa als senyals que poden detectar l’addicció a l’alcohol, són els següents :

    Quan es beu més del que es vol
    Quan algú diu: jo ho deixe quan vull
    Quan es tenen sentiments de culpabilitat o remordiments, després d’haver begut massa
    Quan es comencen a deteriorar les relacions familiars o socials
    Quan es posa com a excusa per celebrar contínuament algun fet
    Quan es posa com a pretext per solucionar algun problema
    Quan es necessita fer una “copa” per estar més obert i més sociable amb els altres.


    Els metges mesuren la quantitat d’alcohol que pot ingerir una persona, en unitats de mesura estàndard (UBE)
    Una UBE equival a 10 grams d’alcohol, i és la quantitat que hi ha en una canya de cervesa, una copa de vi o un xopet. Dues UBE (20 gr d’alcohol) és la quantitat que hi ha en una copa de conyac, un whisky o un combinat. Encara que la mateixa quantitat d’alcohol té efectes diferents en distintes persones (afectant més a les dones) els experts situen la frontera del consum de risc en 4 UBE diaris per als hòmens i 2 UBE per a les dones, pel fet que l’alcohol té una incidència més forta en dones que en hòmens.
    Les investigacions han demostrat que els perills de l’alcohol són :

    A nivell psicològic:

    Pèrdua de memòria
    Dificultats cognitives
    Demència alcohòlica

    A nivell orgànic:

    Úlcera gastroduodenal
    Cirrosi hepàtica
    Malalties cardíaques
    Dependència física, expressada en ansietat, tremolor, insomni, taquicàrdia, hipertensió

    Es diu que els excessos de les coses bones són roïns, i en el cas de l’alcohol és especialment veritat. I especialment dramàtic !! Però també és cert que qualsevol estudi sobre l’alcohol, ha demostrat que el consum moderat (un got de vi negre) té efectes beneficiosos per a la salut.

    La solució a l’alcohol, és un ús amb moderació, fugint en tot moment, sobretot els jóvens, del seu abús. Cal una formació, una informació i una educació, començant pels xiquets, per fer-los conèixer els perills de l’ús de l’alcohol. Una societat que busca la salut, ha de saber viure saludablement, fugint en tot moment de les drogues, tant si són prohibides, com si són legals.

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    Subir