El rei Jaume I

Jaume I conta en el Llibre dels Fets, com va ser engendrat: explica que son pare, el rei Pere, no es gitava mai amb sa mare, la reina Maria, però sí que ho feia (i sense amagar-se!) amb altres dones. Una nit, la reina, amb la complicitat d’alguns nobles, va aconseguir que el seu marit (enganyat i a les fosques) es gitara amb ella, pensant que ho  feia amb una de les seues amants. D’esta manera fou engendrat el rei conqueridor.

Pel que fa al nom del futur fill, la reina el trià encenent dotze ciris, cada un amb el nom d’un apòstol, i triant el nom del ciri que tardà més a consumir-se. D’ací el nom de Jaume.

La llum que apunta en la fosca. La nostra terra malgrat els inconvenients, anirà endavant

La infància de Jaume I no va ser fàcil. Son pare, Pere el Catòlic va morir a la batalla de Muret (1213) i el xiquet va ser separat de sa mare, Maria de Montpeller (que va morir el mateix any) i entregat a l’enemic Simó de Montfort, com a promès d’una filla seua, en compliment de l’acord de pau firmat pel rei Pere.

Les gestions del papa Innocenci III, van fer que l’infant Jaume fóra confiat a Guillem de Mont-rodon, Mestre del Temple, que el va educar al castell de Montsó.

L’any 1217 un grup de nobles partidaris d’implantar el poder reial, portaren a Saragossa a Jaume, però això no va servir de res, perquè els nobles continuaren enfrontant-se, sense fer cas del rei.

Per qüestions d’estat el casaren als tretze anys amb la infanta Elionor de Castella, però sis anys després aconseguí la separació canònica, al·legant un parentiu.

El 1223 alguns nobles traïdors el feren presoner, per obligar-lo a acceptar un nou estat de coses favorable als interessos de la noblesa i en detriment de la Corona. Satisfeta la noblesa aragonesa, es va produir una situació d’estabilitat i pau, que aprofità el rei per intentar enfortir el poder reial davant dels seus súbdits, conquistant el castell de Peníscola, amb un fracàs absolut. Després d’això, va convocar els barons a Terol per conquerir el Regne de València. Però els nobles no acudiren a la crida del rei. De tota manera, no li isqué del tot malament esta jugada al rei, ja que informat el rei de València que anaven contra ell, envià ambaixadors a Terol  per demanar la pau, a canvi de  diners, que Jaume I acceptà.

Dades de la conquesta

Però Pero  Ahonés, un noble que comandava  l’exèrcit del rei, sense fer cas de la pau firmada per Jaume I, es negà a interrompre una incursió sobre el territori valencià. El rei Jaume es va enfrontar amb ell, i en la persecució, Ahonés va caure ferit de mort per un cavaller del rei. Això provocà la sublevació d’una gran part dels barons i de pràcticament totes les ciutats d’Aragó, cosa que Jaume I va saber aprofitar per imposar-se als seus enemics.

Superada la crisi,  començà un període de creixement i d’expansió territorial. La conquesta de Mallorca fou ràpida, mentres que la del Regne de València durà anys i estigué marcada per les tensions amb els nobles aragonesos, que pretenien fer de les terres valencianes una prolongació dels seus senyorius. El rei, en canvi,  volia fundar un nou regne, vinculat, això sí, a la Corona.   

La conquesta començà per les comarques septentrionals, amb Borriana el 1233, després les centrals, amb València el 1238, fins les meridionals i Biar el 1245. Si bé la totalitat de les terres  actualment valencianes no s’incorporaren al Regne fins a principi del segle XIV, durant el regnat del seu nét, Jaume II, tradicionalment considerem la conquesta de la ciutat de València, el 9 d’octubre de 1238, com la data de naixement del nostre poble.