Dia Internacional de la no violència

Mahandas Karamchand Gandhi, pensador i polític de l’Índia, i abanderat de la no violència, va nàixer el 2 d’octubre de 1869. Des de 1918 va estar al front del moviment nacionalista, instaurant noves maneres de lluita pacífica, com les vagues. En 1931 participà en la Conferència de Londres, on va reclamar la independència de l’Índia. Va reformar la societat del país, integrant les castes més baixes i marginades, i va donar un nou impuls a les zones rurals. Defensà els musulmans i per això va ser assassinat el 30 de gener de 1948, quan tenia 78 anys. Les seues cendres van ser llançades al riu Ganges.

Home d’una gran integritat, preocupat pels drets humans, en un viatge a Pretòria va ser tret del tren, pel fet de negar-se a abandonar la primera classe on viatjava, a la tercera classe, que estava destinada als que no eren de raça blanca. En una altra ocasió va ser maltractat, quan es va negar a deixar el seu lloc a un viatger blanc.

Gandhi representa hui en dia, el model de la lluita pacífica pels drets humans. Els seus pensaments, que ara anote ací, poden ajudar-nos a viure i a comprometre’ns per escampar la força de la pau, hui 30 de gener, que celebrem el dia internacional de la no violència.

“Cuida els teus pensaments, perquè es convertiran en paraules. Cuida les teues paraules, perquè es tornaran actes. Cuida els teus actes, perquè es faran costums. Cuida els teus costums, perquè forjaran el teu caràcter. Cuida el teu caràcter, perquè formarà el teu destí. I el teu destí serà la teua vida”

“La violència és la por als ideals dels altres”

“Ja que sóc imperfecte i necessite la tolerància i la bondat dels altres, també he de tolerar els defectes del món, fins que trobe el secret per posar remei al nostre món”

“Sóc un somiador pràctic : vull convertir els meus somnis en realitat”

“Si no tenim por dels hòmens i busquem només la veritat de Déu, estic segur que tots podrem ser els seus missatgers”

“No se’ns donarà la llibertat externa, sinó en la mesura exacta en què hàgem sabut desenrotllar la nostra llibertat interior”

“Un covard és incapaç de mostrar amor; fer-ho, està reservat als valents”

“És millor que les nostres vides parlen de nosaltres, a que ho facen només les paraules”

“Humilment, m’esforçaré en estimar, en dir la veritat i en ser honest i pur, en no posseir res que no siga necessari, en guanyar-me la vida amb el treball, en estar atent a allò que menge i a allò que bec, en no tindre mai por, en respectar les creences dels altres, en buscar sempre allò que és millor per a tots, en ser un germà per a tots els meus germans”

“En matèria de consciència, la llei de la majoria no compta”

“Sigues tu el canvi que vols vore en el món”

“No hi ha camins per a la pau: la pau és el camí”

“He pres el compromís de millorar només a una persona, i eixa persona sóc jo, i sé com n’és de difícil aconseguir això”

“Ull per ull i el món es tornarà cec”

“La força no prové de la capacitat física, sinó d’una voluntat indomable”

“La veu interior em diu que continue combatent contra el món sencer, encara que em trobe sol. No he de tindre por d’este món, sinó que he d’avançar portant en mi només, la força de Déu”

“No he de perdre la fe en la humanitat, que és com la mar. La mar no es taca pel fet que algunes de les seues gotes estiguen brutes”

“Ningú no pot fer el bé en un espai de la seua vida, mentres fa el mal en un altre espai. La vida és un tot indivisible”

“Demà podria ser que estiguérem davant dels nostres fills, per dir-los que vam ser derrotats. Però no podrem mirar-los als ulls per dir-los que viuen així, perquè no ens vam decidir a lluitar”

Són famoses i lúcides les set regles que Gandhi denunciava com a font de destrucció de l’home i del món:

1. L’home es destrueix amb la política sense principis

2. L’home es destrueix amb la riquesa sense treball

3. L’home es destrueix amb la intel•ligència sense saviesa

4. L’home es destrueix amb els negocis sense moral

5. L’home es destrueix amb la ciència sense humanitat

6. L’home es destrueix amb la religió sense fe

7. L’home es destrueix amb l’amor sense el sacrifici d’un mateix.

Estes paraules i pensaments de Gandhi, acaben amb una pregària seua, on expressa bellament quin és l’ideal de la seua vida:

“Senyor, ajuda’m a dir la veritat davant els poderosos. I a no dir mentides, per tal de guanyar-me l’aplaudiment dels dèbils.
Si em dónes fortuna, no em lleves la raó.
Si em dónes èxit, no em tragues la humilitat.
Si em dónes la humilitat, no em tragues la dignitat.
Ajuda’m sempre a vore l’altra cara de la moneda.
Ensenya’m a estimar els altres com a mi mateix.
No em deixe’s caure en l’orgull si triomfe, ni en la desesperació si fracasse. Recorda’m que el fracàs, és l’experiència que precedeix al triomf.
Ensenya’m que perdonar és un signe de grandesa i que la venjança, és un signe de debilitat.
Si em traus l’èxit, dóna’m forces per aprendre del fracàs. Si ofenc als altres, dóna’m valor per a disculpar-me i si la gent m’ofèn, dóna’m valor per a perdonar.
Senyor....si jo m’oblide de tu, no t’oblides mai de mi”

Gandhi, l’home de la pau i de la no violència, va morir assassinat. Una anys més tard, Martin Luther King digué d’ell: “Nosaltres tornarem bé per mal. Crist ens va ensenyar el camí i Mahatma Gandhi ens va demostrar que això és veritat”

La nostra responsabilitat per tal de ser més humans, més germans els uns dels altres, és la de continuar i posar en pràctica el missatge i l’esperit de Gandhi, per fer possible un món en pau, sense violència, sense egoisme, sense guerres, sense fam, ni dictadures, ni opressió. Tots estem cridats a ser missatgers de la pau. Tots estem cridats a reproduir i a fer realitat el missatge de pau de Gandhi.