La Immaculada Concepció
El dogma de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu va ser proclamat el dia 8 de desembre de 1854, i és per això que cada 8 de desembre celebrem esta solemnitat.
Amb l’exhortació Ineffabilis Deus, el papa Pius IX proclamà com a dogma de fe que la Mare de Déu va ser concebuda plena de gràcia, sense cap taca ni pecat, com més tard explicità la salutació de l’Àngel: “Déu te salve Maria, plena de gràcia”. És a dir, amb la gràcia des de la seua concpció.
La solemnitat de la Concepció Immaculada de Maria, tan celebrada als nostres pobles (només cal recordar les “Purissimeres” de Vila-real) commemora el do que Déu va fer a Maria en preservar-la de qualsevol taca del pecat original. Per això en el dia de la Immaculada, anomenada també la Puríssima Concepció de Maria, els cristians celebrem amb goig la gràcia de Déu, que omplí a Maria del tot.
La festa de la Immaculada, nou mesos abans del naixement de la Mare de Déu, el 8 de setembre, ens convida a tots els cristians a aclamar a Maria com a mare de l’Església i per tant, mare de tots nosaltres.
Les lectures de la missa d’esta solemnitat porten un ressò de victòria i de festa, ja que la Mare del Redemptor no es va vore afectada per la taca del pecat. Ja en el cant d’entrada, el profeta Isaïes posa en boca de la Mare de Déu l’alegria de Maria que aclama a Déu: “Aclame al Senyor plena de goig, la meua ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria i m’ha cobert amb un mantell de felicitat” (Is 61:10).
Pel que fa a la primera lectura, treta del llibre del Gènesi, el text ens recorda el pecat dels nostres primers pares al Paradís, que enganyats per la serp, van menjar de l’arbre prohibit. Però al costat del pecat, el Gènesi preveu ja un salvador que naixerà d’una “dona”, que l’Església ha vist com una prefiguració de la Mare de Déu: “Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella”.
També el cant responsorial és un salm d’alegria (Ps 97), on donem gràcies a Déu perquè “ha fet obres prodigioses”, que els cristians veiem plasmades en la Mare de Déu.
Però és la carta de Sant Pau el Efesis, on veiem com Déu va elegir el seu poble, que omplí de benediccions (Ef 1:3-6,11-12). Un poble on tots nosaltres hem de ser “sants, irreprensibles”, com ho va ser la Mare de Déu.
Finalment l’Evangeli ens presenta el diàleg entre Maria i l’Angel, en l’anunciació. Maria va ser elegida per ser Mare de Déu, i per això l’Àngel la va saludar com a “plena de gràcia”, la sense taca, la puríssima Mare Verge.
El prefaci d’esta festa evoca poèticament l’elecció que va fer Déu Pare, de Maria, com a mare del Salvador: “Preservàreu la Verge Maria de tota taca de pecat original, per tal de preparar-vos en ella, enriquida amb la plenitud de la gràcia, una mare digna del vostre fill, que prefigurara l’Església, l’esposa gloriosa de Crist, santa i immaculada”. Per això el prefaci anomena a Maria, “verge puríssima”.
D’esta manera, la litúrgia ens ajuda a celebrar la festa de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu, la tota santa i immaculada, imatge de l’Església i model per a tots els cristians.
Són molts els gojos i els cants que defenen la concepció sense pecat de la Mare de Déu. Ho podem vore en la “Cançó de la Beneita Verge María, Mare de Déu”, que comença d’esta manera:
“Beneita ets tu Senyora,
sobre les dones del món:
Tan solament tu ets digna
de gracia e de honor”.
També “Les Cobles noves de la Verge María”, un text imprès a València el 1519, defèn també la concepció, lliure de pecat, de Maria, així:
“Per lo que Adam menjà
tots restarem empenyorats
de la gracia despullats
que en Adam tothom pecó
no aquella on encarnó
que la gracia ens ha tornat
per vestir lo despullat”.