Homenatge a la veritat

Dilluns passat vaig assistir al Palau de la Generalitat, a la presentació de la pel·lícula “Tarancón. El quinto mandamiento”. Un acte més dels molts que s’han fet al cardenal Tarancon, des de que es va impulsar a Borriana la commemoració del seu centenari. La projecció del film em va fer recordar la missió fonamental de Tarancon en la història d’Espanya: la reconciliació. Que no es tornara a repetir la tragèdia de la Guerra Civil. Una reconciliació que es manifestà plenament en l’homilia (hui dia 27 es compleixen 35 anys) de l’entronització del príncep Joan Carles com a rei d’Espanya. Una homilia basada en la reconciliació i en la defensa dels drets humans, enfront de la imposició de la dictadura.

L’acte de presentació de la pel·lícula es va iniciar a les 19:00 hores amb el Saló de Reis del Palau de la Generalitat ple de gom a gom. Nomes faltava el cardenal, i que entrara per la porta amb la seua socarroneria borrianera!! Com deia el bisbe Sanus, Tarancon era “un valencià químicament pur”. La preestrena de la pel·lícula va comptar amb la presència del President de la Generalitat, Francesc Camps, la presidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez i els consellers Juan Cotino, Alejandro Font de Mora i Trinidad Miró. En representació de la família va assistir el nebot del cardenal, Juan José Enrique-Tarancón Muñoz i el seu fill. Van fer acte de presència els actrius amb Pepe Sancho al capdavant com a protagoniste del film. Ha segut un èxit el treball que s’està portant des de Borriana (des de l’any 2006) per rememorar la figura del cardenal Tarancon. Va ser i és un personatge tan gran per a la història que està per damunt de les vanitats, les ignoràncies i les vanaglòriesI personals. En representació de l’Ajuntament de Borriana, l’alcalde de la ciutat, José Ramón Calpe Saera i el regidor de cultura, Enrique Safont. També el qui signa aquest article, hi va assistir com a membre de la Comissió del Centenari del naixement del cardenal i coordinador del llibre “Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat”. També hi va haver la presència de la comarca de la Plana, amb l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert i l’alcalde d’Almassora Vicent Casanova.

Així com la missa d’entronització del rei, presidida per Tarancon en l’església del Jerònims de Madrid, s’invocava a l’Esperit Sant com a font d’esperança, la pel·lícula ens parla de la missió de Tarancon, per fer possible una societat millor. Malgrat els entrebancs i les dificultats que comporta la tasca de la construcció d’un món més just, plural, lliure i democràtic.

L’homilia de Tarancon, hui fa 35 anys, obria una nova etapa en la història d’Espanya. Una etapa que encara no s’ha acabat, ja que cal un nou esperit de superació i de recerca de camins i de diàleg per fomentar els valors que Tarancon defensava. Cal tindre una obertura comprensiva (il·luminada per l’Evangeli) davant la problemàtica que planteja el nostre món. Per això, amb les mateixes actituds de Tarancon, contribuirem a fer desaparèixer les bosses de pobresa i de marginació per afavorir així el bé comú. I amb el compromís polític, ajudarem als governants a ser sensibles als autèntics problemes de la gent, per damunt d’interessos personals, de grup o de partit. L’esperit “taranconià” ens ajudarà també a eliminar tot tipus de violència, i a fer una defensa ferma de la dignitat de la vida i d’atenció als més dèbils i desvalguts. Tarancon ens recorda que sempre ha d’imperar la veritat, perquè només amb la veritat, l’home pot ser realment lliure. I de trobar la pau, no en l’eliminació d’un bàndol, sinó en una obra basada en la justícia. Per això, l’homilia del cardenal va ser un text clarament aperturista.

Veient l’estrena de la pel·lícula “Tarancon. El quinto mandamiento”, vaig tindre clar que amb Tarancon, l’Església espanyola va apostar i va fer possible la reconciliació entre parts enfrontades i entre sectors dividits. Una autèntica obra de sacrifici, abnegació, constància, fe i esperança en la societat, en Déu i en l’Església. La seua bandera era la llibertat i va deixar clar que es podia ser catòlic, sense ser necessàriament de dretes i també es podia ser d’esquerres i plenament creient. Aquesta va ser la missió de Vicent Enrique i Tarancon, el cardenal de la reconciliació. Acollir a tots per ser la missió de l’evangeli necessariament unir i estar per damunt de tot allò que dividix a la societat. Cap ideologia poc esgotar la riquesa del evangeli. I aquesta hauria de ser la missió de l’episcopat actual, en ocasions, massa allunyat de l’esperit de reconciliació del cardenal Tarancon.

La vida terrenal del cardenal va quedar sota una pesada llosa. Però el seu esperit no hauria de ser mai soterrat, ja que mentre hi haja gent que mantinga els valors que va defensar Tarancon, hi haurà esperança per retrobar el camí de la pau.

L’homenatge que es va fer al Palau de la Generalitat en honor a la veritat, estava encarnat en el cardenal Tarancon, que ha entrat per la porta gran en la història del segle XX. De fet (i amb molta diferència) el cardenal de Borriana va ser l’esclesiàstic més rellevant del segle passat. I desgraciadament, hui no hi ha ningú com ell.