Francesc, el papa de l’esperança
Francesc ha estat el papa de la sorpresa i serà el papa de l’esperança! I és que els seus gestos i la seua mirada, així ho preveuen: llatinoamericà, jesuïta, estrany a la Cúria, home compromès en la defensa dels pobres....
En el seu encontre amb els 6000 periodistes que havien cobert el conclave, el papa expressava el seu desig d’una “Església dels pobres per als pobres”. El seu nom mateix, Francesc, expressa ben clarament el desig d’anunciar l’Evangeli des de la pobresa i la fidelitat a Jesús de Natzaret. El papa Francesc ha contat que al cònclave, al seu costat estava l’arquebisbe emèrit de Sao Paulo i Prefecte de la Congregació del Clero, el cardenal Claudio Hummes. Quan Bergoglio va superar els 2/3 dels vots, el cardenal Hummes l’abraçà i “em digué: No t’oblides dels pobres. I vaig pensar en Francesc d’Assís”. El mateix papa Francesc comentava que alguns li havien dit que s’hauria de nomenar Adrià V, perquè Adrià IV va ser un gran reformador i ara l’Església també necessita una gran reforma. Amb bon humor, el papa Francesc comentava que altres cardenals li havien dit: “Adrià, no. El teu nom ha de ser Climent XV. Per què?”, respongué el papa. “Perquè Climent XIV va suprimir la Companyia de Jesús i ara tu, amb el nom de Climent XV, podries venjar-te de Climent XIV”.
La manera de parlar i d’estimar del papa Francesc, ens demostra que podem viure l’Evangeli amb simplicitat i senzillesa. La seua pregària silenciosa la nit que va ser elegit, el fet de portar el mateix pectoral que tenia de bisbe, que vivira, no en el palau episcopal, sinó en un humil pis on ell mateix es cuinava o que es desplaçara per Buenos Aires en metro o autobús, ens fan creure en un papa senzill!
Papa Francesc
El papa Francesc, segur que ens portarà aires nous, perquè amb el seu somriure de bona persona, ens porta la frescor de Sant Francesc, home de pau i de pobresa, que va viure en harmonia amb la creació. També Sant Francesc va somiar una Església reformada i fidel a l’Evangeli.
Tot i que han intentat involucrar-lo amb la dictadura argentina, el Nobel de la Pau, Pérez Esquivel ha defensat la rectitud de Bergoglio, que sempre ha estat al costat dels pobres. Per això ha denunciat, amb actitud combativa i valenta, una crisi que té “l’arrel en les polítiques inspirades en certes formes de neoliberalisme, que consideren els guanys i les lleis com a paràmetres absoluts en detriment de la dignitat de les persones i dels pobles”.
Als pocs dies de ser elegit, el papa Francesc ens convidava a “no cedir al pessimisme” i a buscar nous camins d’evangelització. Certament que el papa Francesc és un home conservador en allò que fa a la moral, però pastoralment molt avançat. Com a jesuïta, ha estat en primera línia en l’evangelització, per defendre la causa dels pobres.
Jo li demanaria al papa Francesc, que com el sant d’Assís, que va creure en la pau, ell també siga un papa de pau, que anuncie l’Evangeli i que dialogue amb el nostre món. Que aposte per l’ecumenisme i per la col·legialitat al si de l’Església. Que replantege la moral sexual, el paper de la dona i el celibat dels capellans. Que reforme la Cúria, perquè l’autèntic poder, ha de ser el servei! Ell mateix deia fa temps: “El cardenalat és un servei, no un honor”. Per això m’ha agradat saber que en les reunions amb els altres bisbes, Bergoglio sempre es posava en l’última fila! Com també m’ha agradat que, davant els capellans que no volien batejar els fills de mares solteres, “perquè van ser concebuts fora del matrimoni”, l’arquebisbe Bergoglio els diguera: “eixos són els hipòcrites de hui”.
Per la seua part, tampoc està d’acord en clericalitzar l’Església, ja que això seria una “hipocresia”. De fet, el papa Francesc ha cregut sempre en el valor del laïcat i en el paper dels seglars, dins de l’Església.
El papa Francesc ens convida a caminar, a avançar, a mirar sempre avant!! Sense nostàlgies ni pors! Per això, el papa Francesc serà testimoni de profecia i de fraternitat universal, de missió sense fronteres, de diàleg intereligiós, d’esperança i de pau. en el seu primer Àngelus, el passat diumenge 17 de març, el papa Francesc exposava magistralment i amb senzillesa, el missatge de Jesús: “No veiem en Jesús paraules de condemna. Només d’amor i de misericòrdia”.
Estic segur que el seu cor de misericòrdia i el seu somriure sincer, faran del papa Francesc, el papa de l’esperança. I també el papa de l’alegria. Com un nou Joan XXIII. Com deia el cardenal brasiler Hummes, el papa Francesc està trencat rituals antics i rebutjant limusines!! I tot això representarà un canvi en la vida de l’Església. Una novetat! Un motiu més d’esperança, per a tots els deixebles de Jesús.
