Església Valenciana?

El passat mes de juliol, l’arquebisbe de València Carlos Osoro ens recordava que l’Europa sorgida de la Segona Guerra Mundial, té unes profundes arrels cristianes.  L’arquebisbe deia: “Si Valencia pierde sus raices, pierde su identitat y su historia”.  

En llegir les paraules de l’arquebisbe, em vaig quedar de pedra! “Si Valencia pierde sus raices”. Amb aquestes declaracions, a què juga D. Carlos Osoro? No és la nostra llengua l’arrel principal que dóna identitat a la nostra història i al nostre País? I què n’ha fet de la llengua l’Església Valenciana? No és el clergat valencià (amb honroses excepcions!) el qui està arraconant les nostres arrels i per tant, la identitat i la història del Poble Valencià? I el 9 de gener a Levante, Osoro deia que la fe està unida a la cultura valenciana!

Vam ser molts els qui ens alegràrem del nomenament de l’arquebisbe Osoro, com a pastor de l’Església de València i les seues paraules en valencià, en l’Eucaristia d’entrada al bisbat. I vam ser molts, els qui veiérem amb alegria el seu gest de proximitat i d’amistat amb el bisbe Rafael Sanus, que havia estat arraconat per l’arquebisbe Garcia Gasco. Pensàvem que, finalment s’obria una nova etapa en l’Església de València. Una etapa d’inculturació i de proximitat amb la cultura i la llengua dels valencians. Pensàvem que després de l’etapa nefasta de l’arquebisbe Garcia Gasco, D. Carlos Osoro apostava per arrelar l’Església Valenciana a la nostra cultura. Però una volta més, tot ha quedat en fum de traca!

Les parròquies valencians i els seus rectors, continuen menyspreant la llengua de Sant Vicent Ferrer!! I la Pentecosta continua sense arribar a Manises i a Xàtiva, a Sagunt i a Dénia, com no arriba tampoc a Borriana, Benidorm, Elx o la Vall d’Uixó!!

L’estiu passat, el bisbat de Sogorb-Castelló, en la seua pàgina web, portava una “Carta de Verano” del bisbe Casimiro López, en la qual donava la benvinguda als turistes que visitaven les comarques d’aquesta diòcesi. Una carta en castellà (com no podia ser d’altra manera!) i en versió al francès, anglès i alemany!!!! Ni una paraula en valencià, ni cap traducció de la carta al valencià!! Per no parlar de les misses a les nostres parròquies, la major part d’elles en castellà. O els butlletins o Hojas parroquiales, totes en castellà. O les pàgines web dels bisbats de Castelló, València i Alacant, íntegrament en castellà!!

A la diòcesi de Sogorb-Castelló que és on visc, la web del bisbat presenta unes banderetes (entre elles una senyereta) on se suposa que clicant damunt d’elles apareixerà el text en la llengua de les banderetes. Res de res!! Tot és un engany!

I amb tot això, l’arquebisbe Osoro, encara diu que “Si Valencia pierde sus raices, pierde su identidad y su historia”? No haurien de començar els nostres bisbes a recuperar la nostra llengua, que és l’eix vertebrador de la identitat dels valencians? Quan un missal ferial i festiu en valencià? Quan la catequesi i la litúrgia en valencià, com ha demanat reiteradament l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? Quan entrarà la nostra llengua als bisbats valencians, als seminaris i a la Facultat de Teologia? O és que “las raices ” del Poble Valencià i de l’església Valenciana són el castellà?

El cardenal Gianfranco Ravasi, en el seu llibre “Qüestions de fe” diu: “L’opció per la inculturació no és una tàctica missionera, ni una estratègia pastoral. L’opció per la inculturació és estructural en la mateixa fe cristiana”. A vore si els nostres bisbes (que estan tan atents al que diu Roma) fan cas del cardenal Ravasi!!