Els desemparats del nostre món
Els cristians, quan celebrem el nom de Maria, la Mare de Déu, l’Església exulta i agraeix els dons que el naixement de Jesucrist aporta als cristians i a la humanitat. Santa Maria és fruit de gràcia i de l’amor de Déu. La magnanimitat de Déu s’estengué de generació en generació.
Moltes vegades aquesta gràcia no és perceptible a la majoria de la gent; només la fe pot sostindre l’esperança malgrat el silenci i la passivitat aparents de Déu, que en ocasions experimentem les persones, tant a nivel social com individual.
El proper diumenge, units a la Mare de Déu dels Desemparats, en la parròquia de Borriana que li és dedicada, en fem festa, i els borrianencs ens afegim, en tant que valencians, a celebrar el seu patronatge de la Pàtria Valenciana que ostenta des de 1961.
Maria ens invita a estimar. Només amb amor construirem les bones obres. És a dir, un cor pacificat, una bona entesa amb totes i tots i una convivència respectuosa, serena i pacífica. La pregària és molt important pels cristians, però ha de ser fruit del nostre treball per a que siga una obra de pau al nostre entorn, en la família, entre els companys i amics, en el treball, en l’oci i en el conjunt de la societat. I per poder fer obra de pau, en la part que ens toca a nosaltres, cal que tinguem una actitud sincera de perdó, d’evitar agressivitats, cal que tinguem un esperit de misericòrdia, de diàleg, de reconciliació, de buscar punts d’acord i de contribuir a resoldre els conflictes. Ho hem de fer conscients que Déu té designis de pau i no d’aflicció (cf. Jr 29, 11) per a tota la humanitat.
Les nostres esglésies de Borriana son llocs en els quals la presència de Maria en la vida dels creients es fa particularment explícita, gairebé tangible. Cinc parròquies i una església tenen advocacions marianes a Borriana. Estos llocs irradien amb força la seua presència espiritual i esdevenen pols d’atracció per molts fidels, que van per trobar-se amb ella i per obrir-li el cor de bat a bat. Això és el que s’esdevé cada dia que ens apropem a Maria. Es fa realitat d’una manera especial els qui viuen drames personals, familiars, de malalties o en qualsevol situació de sofriment. Maria ens invita a confiar en ella, a escoltar-la, a deixar-se portar per ella. I la fe, per a molts, és en part aquell bastó que els ajuda a caminar.
Però la Mare de Déu dels Desemparats, pel Poble Valencià, és una lliçó i un mestratge de solidaritat, de compassió, de cooperació i d’amor per a poder fer aquelles obres que construeixen ponts de diàleg i derroquen murs d’incomprensió. Per poder acostar-nos, i atendre als qui més pateixen, a que visquen amb més serenitat el seu dolor i per poder traure’ls d’un suplici físic, píquic o moral. La Mare dels Desemparats ens diu que acollim i ajudem als qui degut al pes de la marginació, la intolerància, la desidia o la ignorància, ja no poden més.
Quan veiem que se generalitza la xenofòbia, quan guanyen terreny propostes intolerants, quan palpem que la crueltat habita al nostre voltant, quan sabem que hi han persones que subsisteixen com poden, quan hòmens i dones pateixen per la falta de treball, quan la malaltia fa caure tantes persones, quan la por ens paralitza, quan sabem que el poder polític fa un mal ús dels diners públics, quan es produeixen casos de corrupció immoral, degradant i indignat, quan es furta el pa dels pobres, quan la realitat ens aclapara i ens deixa desenganyats i desil·lucionats, és quan hem de pensar amb la presència de la nostra mare i que no ens desempare. Per això hem de derrocar l’exclusió i l’explotació, per fer nàixer la confiança, per creure i per créixer en l’esperança enmig de la nostra societat. Com va fer el Govern Valencià amb l’Aquarius al juny de 2018, i no com altres governs d’Europa que en compte de solidaritzar-se amb els qui sofreixen, es desentenen dels refugiats.
Aquella va ser una experiència de la societat valenciana de solidaritat, cooperació, compassió i ajuda per acollir als desemparats. Això, és defensar la vida. Això és defensar els drets dels pobres. Això és encaminar-los per a un model de societat inclusiu. Això és oferir-los servei, vetllar per la seua salut i garantir-los el dret a la educació. Això és fer una societat millor. Això és fer Església.
Que la solemnitat de la patrona dels valencians no quede amb un parell de dies de festa o una simple declaració d’intencions. Que siga una obra realitzada i efectiva dia a dia. Que el treball siga guiat per fer un món més just i equitatiu, i la nostra societat siga capaç de saber atendre als humils i més desvalguts, dels qui la nostra societat rebutja i dels més dèbils, que són menyspreats pels poderosos. Que pugam alliberar a les persones de les cadenes que els empresonen per falta d’una justa repartició dels béns socials i que no siguen el benefici de només alguns. La Mare de Déu dels Desemparats ens ajude a superar tots els murs d’odi, de venjança, de rancor, d’egoismes, d’incomprensions i d’agressivitat siga verbal o física. Que l’odi no determine mai el futur i que la corrupció siga marginada i vençuda per la gent honesta i transparent.
La misericòrdia és molt més eficaç que els murs, les reixes, les alarmes i les armes. És la voluntat i l’actitud d’omplir la vida de somriures.
