Els coents de Borriana
A Borriana també tenim uns signes d’identitat que identifiquen el nostre poble: Sant Blai i la Font del vi, els bous per la vila i la Misericòrdia, el Templat, el Clot de la Mare de Déu, la Torre de la Mar, la Volta a les ermites cada hivern, les falles de Sant Josep, les festes del barri de la Mercè, l’Axiamo.... Però ara tenim una nova iniciativa que pot donar a conèixer un aspecte de la idiosincràsia del nostre poble, i no únicament a la resta de la Plana, sinó a tot el territori valencià i encara més i tot!! Són els Coents, un embotit típic i tradicional de la nostra ciutat, que constitueix una varietat gastronòmica tan característica de les carnisseries de Borriana i que esdevé un aliment tant apreciat i tan valorat no solament entre els borrianencs, sinó també per gent de fora.
I és que la gastronomia també forma part de la idiosincràsia d’un poble. Per això trobe que és tan important la decisió de l’Ajuntament de Borriana, en col·laboració amb l’Associació d’Hosteleria de la nostra ciutat, d’iniciar la tramitació de sol·licitud de la Denominació d’Origen per als coents, tal com s’ha fet en altres pobles pel que fa als seus productes més representatius. És el que ha passat amb les carxofes de Benicarló, l’arròs de València, les cireres de la muntanya d’Alacant, la xufa d’Alboraia, els torrons de Xixona i d’Alacant, els kakis de la Ribera, el raïm del Vinalopó, l’embotit artesà de Requena, els nispros de Callosa d’En Sarrià, o els cítrics valencians.
Per això els productes del camp i de la mar, “parlen” d’aquella zona, d’aquell espai que representen. ¿Qui no relacionaria immediatament les faves amb Astúries, o l’oli de les Garrigues? Així tenim els espàrrecs i el pacharan de Navarra, la retafia i el cava català, el pernil de Huelva, la llonganissa de Vic, la mel de l’Alcàrria, el ternasco d’Aragó, el formatge manxec i el de Cabrales, la sidra d’Astúries, o l’avellana de Reus.
Un plat típic, immediatament ens porta el record i l’evocació del lloc que el representa, com l’olleta alcoiana, l’arnadí i les almonxàvenes de Xàtiva, els flaons de Morella, els gelats de Xixona, l’oli de la Serra d’Espadà, les pebreres farcides d’Oliva, l’olla de recapte de Morella, l’arròs amb fesols i naps de la Costera, l’olla de la Plana i els pastissets de Sant Sebastià de la Vilavella, els dàtils d’Elx, l’all i pebre de Sueca, el llangostí de Vinaròs, la coca de mestall de la Valldigna, les manjóvenes i els panets de la Valld’Uixó, els figatells de la Marina, els fartons d’Alboraia, la coca de dacsa de Cocentaina, l’arrossetjat i l’olla de penques de Moncofa, l’arrop i talladetes de la Vall d’Albaida, la tomata d’Alcalà de Xivert, les mones de Pasqua de la Ribera, l’arròs a banda de la Safor, les calderes d’Almassora, la pericana i els panellets de Sant Blai de Bocairent, la coca amb sal d’Alcalà de Xivert, la gamba roja de Dénia, l’aperitiu-cafè d’Alcoi, les primes de Benassal, la sobrassada de la Marina, el tombet de la Plana, els salaons de Benidorm i de la Vila Joiosa, i no cal dir la paella (amb totes les seues variants) l’arròs negre o l’arròs amb crosta i la fideuà de Gandia. I també els bunyols de carabassa de Sant Josep, els pastissets de moniato de Nadal, els rotllets d’anís o els d’ou, els bunyols de figa o els carquinyols o rosegons d’avellana o d’ametla.
Per això trobe que seria molt important per a Borriana, que la Generalitat, per mitjà de la Direcció General de Comercialització, depenent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, atorgarà als coents de Borriana la Denominació d’Origen.
Cal dir, per als qui no són de Borriana, que els coents, els embotits artesans i tan típics de la nostra ciutat, són llonganisses amb unes espècies que li donen eixe gust coent o picant, tan característic de les carnisseries borrianenques. Al nostre poble són molt corrents i molt apreciats, i cada vegada són més coneguts entre els pobles veïns, o fins i tot fora de la nostra comarca.
Per tal de promocionar i donar a conèixer encara més els coents, crec que seria una bona idea instaurar la “nit dels coents”, de la mateixa manera que per les festes de la Misericòrdia se celebra la nit de les paelles, per Sant Blai, la Font del Vi, a Vila-real la torrà de xulles per la Mare de Déu de Gràcia, a Vinaròs la “semolà” per Sant Antoni i a Alcalà de Xivert la torrà de llonganisses i xoriços per Santa Llúcia, o el sopar d’embotits i rotllos de Traiguera. Una bona resposta de Borriana celebrant al carrer, tal i com tant ens agrada a nosaltres amb els “pa i porta”, una “nit dels coents”, seria una excel·lent manera de donar a conèixer aquests embotits tan estimats pels borrianencs. I de la mateixa manera que la Conselleria de Turisme (desembre 2009) ha declarat la Festa del Rotllo de l’Alcora d’Interès Turístic Provincial, per què no podrien ser també declarades Festes d’Interès Turístic la Font del Vi, la nit de les paelles o els coents de Borriana?
Si s’arriba a aconseguir la Denominació d’Origen per als coents, crec que seria una bona notícia per a Borriana, en tant en quant es donaria a conèixer una de les tradicions gastronòmiques més importants de la capital de la Plana Baixa. Així, els coents estarien representant a Borriana al costat del Templat, la Font del vi, el Clot de la Mare de Déu o els bous per la vila. I a més, per a tots nosaltres, seria una manera de compartir amb la resta dels valencians, la riquesa gastronòmica que per als borrianencs signifiquen els coents.
molt bé! Una bona iniciativa de Jordi!