Castelló de Borriana i la Magdalena

Romeria de les canyes

El 2009, el Bureau Internacional de Capitals Culturals va proposar les Festes de la Magdalena, com a candidata a ser un dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial d’Espanya, juntament amb les Falles de València, les Fogueres d’Alacant, els Moros i Cristians d’Alcoi, les Festes de la Mare de Déu d’Algemesí i el Tribunal de les Aigües. El Misteri d’Elx, pel fet d’haver estat proclamat per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ja formava part dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial d’Espanya. L’objectiu d’esta elecció era la de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar la riquesa patrimonial de la cultura. Desgraciadament les Festes de la Magdalena no ha aconseguit este preuat guardó. De tota manera per a tots els qui estimen amb passió la Magdalena, és un orgull conèixer i donar a conèixer les festes fundacionals de la capital de la Plana Alta.

Això sí, la Magdalena, ha estat reconeguda i proclamada pel Govern de l’Estat, Festa d’Interès Turístic Internacional

La Magdalena se celebra cada any el tercer diumenge de Quaresma, quan la ciutat de Castelló es vestix de festa, amb les típiques canyes amb la cinta verda i el rotllo, per recordar i reviure la seua fundació. Les festes de la Magdalena, amb el Pregó, i la Romeria fins a l’ermita, i el seu retorn a la ciutat, constituixen les senyes d’identitat de la capital de la Plana.

El Pregó de la Magdalena, el dissabte per la vesprada, anuncia la Festa que rememora el trasllat dels pobladors de la ciutat de Castelló, l’any 1251, de la seua ubicació primitiva al costat del castell de la Magdalena, a la zona plana del terme municipal.
Este text de Bernat Artola, il•lustre poeta castellonenc, va substituir en 1947 el de Carlos G. Espresati. El Pregó de la Magdalena, desgraciadament tan poc conegut entre nosaltres, està format per quatre dècimes encadenades i escrit en valencià. D’esta manera, la nostra llengua, tan viva a les nostres comarques, la llengua dels descendents del bon rei Jaume I que van fundar a la plana la nova ciutat de Castelló, es convertix en vehicle de dignificació de les festes de la Ciutat i de la seua gent.

L’Alcalde de la ciutat
i terme de Castelló
té hui la satisfacció
de fer saber al veïnat
que ja el dia és arribat
de la nostra Magdalena
i desitjant siga plena
de goig pur i verdader,
convoca el poble sencer
a traure l’amor de pena!

I puix saben els veïns
que la ciutat té l’honor
de vindre de l’antigor,
per lluminosos camins;
ara, girat cap a dins
els ulls de l’enteniment,
voran, orgullosament
les festes “Madaleneres”
dignes entre les primeres
de tindre lloc preminent!

Anar a la Romeria
no és tan sols “anar de festa”,
és deure que manifesta
l’orgull de genealogia.
Quin fillol oblidaria
la rabassa maternal ?
Tots devem, en dia tal
ratificar la promesa
de mantindre, sempre encesa,
la llum de l’amor filial....!

I perquè siguen les festes
dignes de nom i de fets,
no volem límits estrets
a ambicions massa modestes,
i ací venen manifestes
per raons de tradició,
les festes que Castelló
fa seguint la llum antiga,
perquè la gaiata siga
el nostre millor pregó!
Vitol !

Imatge del pregó a Castelló. Apareix el penó de la conquesta

Com a cosa curiosa, vull posar el text del rei Jaume I, de 6 de setembre de 1251, en que donà llicència a Eiximèn Pérez d’Arenós, lloctinent seu al Regne de València, per poder canviar la ubicació de la vila de Castelló de Borriana (nom que tenia l’actual ciutat de Castelló) i traslladar-se a la plana, vora la mar.
El document del trasllat dels habitants de Castelló de Borriana, firmat a Lleida per Jaume I, Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i d’Urgell i Senyor de Montpeller, també feia als pobladors de la ciutat, l’exempció d’alguns impostos.
El text, en llatí, tret de l’Arxiu virtual Jaume I, de la Universitat Jaume I de Castelló diu així :

“Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valenci, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesaluni; per nos et nostros damus licentiam et integram potestatem vobis, dilecto nostro dompno Eximino Petri de Arenoso, tenenti locum nostrum in regno Valencie, quod possitis mutare villam Castellionis de Burriana, in quocumque loco videbitur vobis, infra terminum ipsius castri Castellionis.
Concedentes quod omnes populatores qui in dicta villa habitaverint vel in ea domos et ortos habuerint, habeant ipsi et eorum succesores, imperpetuum, franchos et liberos, sine omni censu, tributo, usatico, servicio, et qualibet alia exactione quam nobis vel nostris vel alicui persone pro ipsis domibus et ortis numquam facere teneantur.

Datum Ilerde VI idus septembris anno Domini Mº CCº Lº primo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani”

Ermita de la Magdalena

La primera referència que tenim d’una rogativa a l’ermita de la Magdalena, és de 1375. Es tractava d’una processó penitencial pròpia de la religiositat medieval, directament vinculada a les pestes que assotaren amb freqüència les nostres terres. El text, transcrit per Lluís Revest diu :

“Fon proposat en consell perlo dit Sindich que com ell agues de volentat dels jurats donat I Kafiç de forment a la Karitat de la professo del Castell vell perço quel consell que lin fes albara. El consell respos que li playe que lin fos feyt albara”

La romeria cap a l’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell, cada tercer diumenge de Quaresma, comença a les 9 del matí amb el cant “Exsurge, Domine” , després del qual, agenollats davant de l’altar, es canten les Lletanies dels sants. L’eixida, des de la catedral de Santa Maria, presidida pel clergat, amb la relíquia de Santa Maria Magdalena, té lloc quan els cantors comencen el cant ”O vere Deus”. Este dia la campana Vicent té el seu màxim protagonisme quan volteja a punta de dia el Diumenge de la Magdalena per convocar a la romeria. Encarat a la part de dins del campanar la campana porta gravat el rotllo i la canya fent referència a la seua principal funció. La processó ix de la catedral per la porta principal, mentre voltegen les campanes, i per la plaça de l’Herba es dirigix al carrer Major, acompanyats pels cantors i el poble que canten les Lletanies dels sants. La romeria passa per l’ermita de Sant Roc de Canet, o de les Fontanelles, on es tornen a cantar novament les lletanies dels sants, el “O vere Deus” i “Exsurge, Domine”

Quan s’arriba a l’ermita de Santa Maria Magdalena té lloc la celebració de la missa, que finalitza amb el cant dels Goigs en honor de la santa :

Puix que vostra contrició
és el que a Déu enamora.
Ajudeu-nos, vós, Senyora,
a una ferma conversió.

Allí on la Plana es fa
muntanya per veure el cel,
teniu vostra llum d’estel
portant-nos cap al demà
d’un nou món molt més cristià.
I per la nostra oració,
Ajudeu-nos, vós, Senyora
a una ferma conversió.

Castelló sempre ha estat
abraçat a vostra ermita
i enguany vos sol•licita
el que sempre ha demanat,
la humana prosperitat,
la divina compassió.
Ajudeu-nos, vós, Senyora
a una ferma conversió.

Vostra santa protecció
és nostra millor penyora.
Ajudeu-nos, vós, Senyora
a una ferma conversió”

A les 4 de la vesprada, i després d’un dinar de festa, la romeria inicia el seu retorn a Castelló, amb els cants “Exsurge, Domine” , “O vere Deus” i “Libera me Domine” i quan la comitiva veu de lluny la basílica de Santa Maria del Lledó, s’entona la “Salve Regina”.

Per la seua part, i des de l’ermita de Sant Roc de Canet, ix una altra processó per anar a l’encontre del romiatge que ve de la Magdalena. Una vegada a l’interior d’esta ermita, es canten els Goigs de Sant Roc de les Fontanelles:

“Puix que en nostra devoció
tens un lloc tan principal:
Lliura, sant Roc, de tot mal
el poble de Castelló.

Cada any la romeria
quan va a la Magdalena
es deixa ací la pena
i recull nova alegria.
Tu eres qui en l’ocasió
ens dónes força final.
Lliura, sant Roc, de tot mal
el poble de Castelló”

Acabats els Goigs, es reprèn la romeria, mentre els cantors tornen a interpretar el cant “Exsurge, Domine” i “ O vere Deus” i passant pel riu Sec o de Borriol, es tornen a cantar les Lletanies dels Sants. La comitiva passa pel monestir de Sant Josep de monges carmelites, per arribar a la basílica de la Mare de Déu del Lledó, mentre es canten les lletanies de la Mare de Déu i els Goigs en honor de la patrona de Castelló:

“Del poble de Castelló
sigau llum i auxiliadora,
de l’amor nostre, Senyora!
Mare de Déu del Lledó

Sou l’hort tancat on creixia
la flor del Déu humanat;
de l’eterna caritat
sou l’esposa, oh verge pia!
vós sola en la concepció
sou de l’infern triomfadora,
de l’amor nostre, Senyora!
Mare de Déu del Lledó.

Sou clar estel, llum i guia
que mostra el port a la nau,
sou l’arc iris de la pau
oh santa Verge Maria!
Sou la dorada mansió
en que Déu, complagut, mora,
de l’amor nostre, Senyora!
Mare de Déu del Lledó.

D’amor puríssim la mel
en vós trobem, dolça mare;
sou l’escut que ens empare
i sou la porta del cel,
sou de Déu la bendició,
sou del dia etern l’aurora,
de l’amor nostre, Senyora!
Mare de Déu del Lledó.

Del poble de Castelló
sigau llum i auxiliadora,
de l’amor nostre, Senyora!
Mare de Déu del Lledó.

Els Goigs de la Mare de Déu, hauran d’acabar amb el cant de la Salve del Lledó. A la basílica els cantors canten “Exsurge, Domine” i “O vere Deus” i la romeria continua cap a Castelló, amb el cant, altra volta del “O vere Deus”.

Des de la capella gremial de la Puríssima Sang de Crist s’organitza una processó, la dels penitents, que anirà fins al Forn del Pla per a rebre la rogativa que ve de santa Maria Magdalena. És ací on comença l’última part de la romeria i on s’incorporen els carros triomfals que recreen escenes de la vida de santa Maria Magdalena. L’ordre dels carros, és el següent:

Primer carro : Escena de la Magdalena pecadora.
Segon carro : Escena de la Magdalena rentant els peus de Jesús al sopar de casa Simó.
Tercer carro : Escena de la Magdalena el dia de Pasqua.
Quart carro : Escena de santa Maria Magdalena penitent.

Imatge d’una gaiata

Alternant amb els carros triomfants desfilen les antigues gaiates manuals, en record de l’origen de les gaiates, que ací desfilaven per il•luminar les escenes de la vida de la Magdalena. La processó del romiatge entra pel carrer Arxiprest Balaguer, mentre que la dels penitents seguix pel carrer Major, fins a l’església de la Puríssima Sang. Quan arriba la presidència de la romeria a l’església de Santa Maria, el clergat i els cantors, davant l’altar major recitaran el “Gloria Patri”, en acció de gràcies, amb la qual cosa acaba la rogativa.

Com a valencians que estimem les nostres tradicions i les nostres senyes d’identitat, la Magdalena hauria d’ocupar un lloc preeminent en el nostre cor, per tal de transmetre als nostres fills la tradició que hem rebut dels nostres pares per mig del regal de la llengua que ens va deixar el rei Jaume.