Carta oberta a l´Alcalde de Nules

A punt de començar la campanya tarongera, m’adrece a vostè pel tema de les clemenules, una varietat de cítric originari de la nostra comarca.
Com ja deu saber, el camp valencià té 11 Denominacions d’Origen, amb 16 Consells Reguladors. Desgraciadament, les clemenules encara no han aconseguit la Denominació d’Origen que molts voldríem per al cítric més representatiu de la Plana Baixa.

L’objectiu d’aquest text, és (tal com queda palès al meu article “Denominació d’origen” Buris-ana, núm 210) animar la seua Corporació Municipal, juntament amb les altres de la nostra comarca, per tal que sol•liciten aquesta Denominació per a les clemenules.

De la mateixa manera que hi ha la Denominació d’Origen per las Vins d’Alacant , dels Nispros de Callosa d’En Sarrià, de la Carxofa de Benicarló, o del Kaki de la Ribera Alta, entre molts altres productes agroalimentaris valencians, crec que també les nostres clemenules haurien de tindre una Denominació d’Origen, que les identificara amb Nules i tota la Plana Baixa.

És veritat que fer-se una marca, no és fàcil, però la terra que ens ha vist nàixer té capacitat per tirar endavant i superar les dificultats alhora que ix reforçada de adversitats. Actualment la competència existent ens ha de fer esforçar-nos en el treball i a les autoritats polítiques, entitats financeres i xarxa comercial creure en el producte que els nostres llauradors conreen. És molt important, pel que representa en la comercialització i en la difusió del producte a vendre! Fa uns mesos el Sr. Germà Alcayde, director de la Denominació d’Origen Xufa de València, declarava el següent: “mentre el consumidor no aprecie la diferència, a la xufa local li costarà molt defendre’s de la competència de les produïdes a Nigèria o Mali”.

El sector agroalimentari valencià representa, segons dades de la Generalitat, el 10% del Producte Interior Brut autonòmic: 10.000 milions d’euros i 300.000 treballadors. A més, l’agricultura valenciana és el primer producte d’exportació: el 23,3% l’any 2009!! Per tot això, el camp valencià es, si sabem ajudar-lo, un sector estratègic!!

Borriana, amb un passat agrícola esplendorós, va saber exportar internacionalment els seus cítrics amb notable èxit! Només cal vore l’edifici del Círculo Frutero, seu del Certamen Internacional de la Taronja als anys 50 i 60 (Buris-ana núm 208), la magnificència ornamental de les seues cases modernistes, fruit del seu esplendor en el comerç taronger, o la construcció del port creat per al transport citrícola.

En l’actualitat el sector agrícola ha perdut molt de pes! Per això convé que els Ajuntaments de la Plana Baixa, encapçalats pel de Nules, sol•liciten a la Generalitat, per mitjà de la Direcció General de Comercialització, depenent de la Conselleria d’Agricultura, la Denominació d’Origen per a les clemenules.
D’aquesta manera, aquest cítric tan nostre representarà el nostre territori, que serà conegut internacionalment, tal com és coneguda la mel de l’Alcàrria, el pacharan de Navarra o la sidra d’Astúries.

Des de Buris-ana, i mentre jo siga el seu director, trobarà sempre el nostre recolzament i la nostra il•lusió, per donar a conèixer internacionalment les nostre clemenules, i per fer de la Plana Baixa, un referent de primera magnitud en aquest cítric que ens representa.

Atentament,

Jordi Bort Castelló