Caguerada de gos: quan plou s’arremulla

Anar per Borriana, s’ha convertit en una autèntica carrera d’obstacles. I no ho dic perquè n’hi hagen competicions d’atletisme. Ho dic perquè és un perill caminar pels carrers i places de la nostra ciutat, per tal de no embrutar-se els peus amb una caguerada de gos, o pitjor encara: per no caure a terra, degut al fet de xafar una d’eixes caguerades. Algú em dirà que és un problema de l’Ajuntament i de la brigada de neteja. En part, sí. Però no és només un problema de l’Ajuntament. És una qüestió que ens incumbeix a tots.

Fa uns dies em van vindre a vore uns amics que no són de Borriana i van estar tot un cap de setmana a la nostra ciutat. Els vaig portar a la parròquia d’El Salvador, El Clot, el port, al Museu de la Taronja, vam visitar les façanes modernistes, els vaig explicar, molt cofoi i orgullós, la nostra història ... i vaig tindre vergonya de vore uns carrers tan bruts de caguerades de gos. Des d’El Plà, passant pel carrer Sant Vicent, el Camí d’Onda, La Tanda, La Carrera, La Plaça de la Mercé i anant per l’escollera de ponent (El Morro)i passejant pel port, vaig arribar a comptar 78 caguerades. Podria il•lustrar l’article amb estos momunents que decoren i adornen el nostre poble, però tot i tindre fotografies no ho faré. Vostés mateix s’ho poden imaginar perquè necessàriament ho hauràn vist. I reconec que em queia la cara de vergonya davant dels meus amics, en vore carrers tan bruts. Havíem d’anar apartant-nos, per tal de no xafar els “regalets” que els gossos deixen al mig del carrer. Reconec que no són els gossos els culpables d’eixes caguerades. Desgraciadament, moltes vegades he vist els amos dels gossos, que de bon matí els obrin la porta i els deixen al mig del carrer, solts, perquè els animalets facen les seues necessitats fisiològiques absolutament necessàries, com fem qualsevol de nosaltres. I si no ho fem així, malament anem.

Com he dit abans, és un problema de neteja. Però és sobretot, una qüestió de civisme i d’urbanitat. Al carrer Juan Francisco Rochera Mingarro en la vorera del Col•legi Públic Pare Villalonga podem trobar caguerades de tot tipus de color (segons el que menja el gos) i de grandària (segons el tamany del gos). Fins i tot a la vora d’un col•legi trobem estos presents. Un col•legi on dia a dia centenars de xiquetes i xiquets van a rebre una educació. Per motiu d’higiene pública, de salubritat, per respecte al medi ambient, i als veïns que viuen a la vora del col•legi o pels qui passen per eixe carrer, per donar exemple als més menuts, per civisme, per educació...per tantes i tantes raons més s’hauria de fer un gran esforç per mantenir una ciutat neta. Quin progrés volem si tenim els carrers com els tenim, llençant al terra tot el que ens molesta a les mans: paquets de pipes, chiclets, emvoltoris, cigarretes....I després es diu que som una societat moderna. Segur que som tan moderns i avançats amb estes actituds?

I és un problema que no pertany única i exclusivament a les brigades de neteja de l’Ajuntament. És un problema de tots!! Però en primer lloc, dels amos que tenen un gos. Crec que si volem una ciutat neta, hem d’esforçar-nos tots, per fer-ho possible. En altres ciutats he vist a hòmens i dones, que ixen a passejar el gos, i que portaven una bosseta de plàstic per arreplegar les caguerades (que ells no volen a casa seua) i no deixar el carrer fet una porqueria. Hòmens i dones que, amb guants de plàstic, van recollint allò que el gos va “amollant”.

Un amic que va passar unes vacances a Suïssa, em contà una anècdota que pot ajudar-nos a vore que la netedat dels carrers, és cosa de tots. L’anècdota és la següent :

El meu amic va vore un home que treia d’una caixeta un bombó. Li va traure el paper que l’embolicava, i el tirà a terra, mentre es menjava el bombó. Una dona suïssa li digué a aquell home :

- com es que tira el paper a terra ?
I l’home li contestà:
- és que no el vull.
La dona aquella li respongué :
- és que Suïssa tampoc el vol !!!

Crec que el civisme, ens ajuda a ser civilitzats, una cosa que tots entenem. I que la brutícia a casa, al carrer, als parcs, a la roba... ens fa més incivilitzats i menys sociables.

El proper dilluns 10 de novembre, s’obrirà a la parròquia d’El Salvador, l’exposició Espais de llum. S’ha fet un gran esforç en restaurar l’església i en exposar unes obres d’art que exhibirem amb un legítim orgull. Seran centenars i centenars les persones que vindran a Borriana, a vore eixa exposició. Com quedarem davant de tants i tants visitants, si continuem tenint els carrers tan bruts de caguerades de gossos? Com podrem exhibir, amb la nostra fanfarroneria tan característica, els tresors de l’exposició, amb els “tresors” que embruten els carrers? O per ser fanfarrons, fins i tot les caguerades de gos més grans han de ser les de Borriana? Quina impressió tindran els visitants que vinguen de Castelló, d’Almassora, de Xàtiva, de Gandia o d’on siga, en vore els carrers tan bruts?

Sempre m’he enorgullit de ser de Borriana. Sempre he dit, amb eixa fanfarroneria tan nostra, que la capital de la Plana Baixa, és un tresor: les cases modernistes, l’església neo-gòtica del Frares o El Salvador amb el primer gòtic valencià, amb eixe absis tan bonic, l’ermita de Sant Blai, el Museu de la Taranoja, El Clot, el port...No voldria que la riquesa cultural de la nostra ciutat, es veguera “apagada” per la brutícia dels nostres carrers. Si no interioritzem uns bons hàbits i uns bons estils de vida les conseqüències són prou desagradables i lamentables. Voldria que tots els borrianencs i les borrianenques, però d’una manera especial els qui tenen gos (amb els quals estic incluit) contribuirem a fer de la nostra ciutat una ciutat neta. Seria una prova d’un alt grau de civisme. Si els amos dels gossos els trauen al carrer, perquè no volen que caguen a les cases, tampoc han de deixar les caguerades a les places i als carrers de la nostra ciutat. Utilitzant l’exemple d’aquella anècdota de Suïssa, Borriana, tampoc vol les caguerades als carrers.