Burriana vol ja el Museu Tarancon!!

Conversant amb el pare abat de Montserrat Josep Mª Soler. D’esquerre a dreta: l’abat de Montserrat, el regidor de cultura de l’Ajuntament de Borriana Quique Safont, el nebot del cardenal Tarancon Juanjo Enrique-Tarancon i un servidor Jordi Bort.

Així es pronunciava el meu bon amic Josep Miquel Bausset, monjo valencià de Montserrat, en un article al diari Mediterraneo, l’1 de març de 2010, quan reclamava l’obertura del Museu Tarancon. Concretament, les seues paraules eren: “Crec sincerament que ha de ser Borriana la que ha de conservar i donar a conèixer l’arxiu Tarancon, per tal de perpetuar amb gratitud, la memòria del cardenal valencià”.

L’endemà d’eixe article, acompanyava a Juanjo Enrique-Tarancon a Montserrat, per portar 5 grossos arxivadors, amb 397 carpetes amb una bona part de la documentació del cardenal de Borriana. Durant dos anys, els monjos de Montserrat han digitalitzat els documents que vam deixar. I el 18 de gener d’enguany, Juanjo i jo tornàvem a Montserrat a recollir eixa documentació i portar-la de nou a Borriana.

El passat 28 de maig, Juanjo i un servidor, acompanyats ara per Quique Safont, regidor de cultura de l’Ajuntament de Borriana, tornàvem a Montserrat per portar una nova remesa de l’arxiu Tarancon, que els monjos digitalitzaran. Al monestir vam saludar al P. Josep Mª Soler, abat del monestir, que agraí a Juanjo la confiança que té en Montserrat, pel fet de “deixar-nos els documents del cardenal per poder-los digitalitzar, estudiar i posar-los a disposició dels investigadors”. Personalment em consta que al P. Abat Josep Mª Soler i a la comunitat benedictina els impressiona la quantitat de persones que pensen en Montserrat, perquè saben que la trajectòria espiritual, cultural i cívica del monestir és una garantia de conservació. Per això hi ha una confiança dipositada en el monestir, ja que sap valorar el contingut dels llegats, i a més té cura a l’hora de presentar-los a investigadors i estudiosos,  per la seua orientació pedagògica. Tot això em permet constatar que molta gent confia en Montserrat i en la seriositat que procuren donar als treballs que fan. Per als monjos és una responsabilitat molt gran, i que assumeixen amb goig i amb agraïment. La tradició benedictina, des de sempre, demana tractar els béns oferts al monestir amb molta cura, respecte i dignitat. La voluntat de la família del cardenal Tarancón al portar estos documents al monestir, és el de protegir, conservar, valorar i posar, este llegat, d’acord amb les possibilitats de cada moment, a disposició de la gent i a l’abast dels estudiosos. Cosa que els monjos agraeixen i els interpella.

Jardins interiors del monestir de Montserrat

I jo em pregunte: això que s’està fent a Montserrat, per què no s’ha fet ja a Borriana, al Museu Tarancon, construït des de fa anys i que encara no ha acollit el llegat del nostre cardenal?

Com deia el meu bon amic Josep Miquel Bausset en l’article de l’1 de març de 2010, “Estic segur que les diòcesis de Solsona, Oviedo, Toledo i Madrid on va estar de bisbe Tarancon, estarien orgulloses de poder tindre l’arxiu del cardenal”.

Els documents, encara que jo no els he consultat, sé per Juanjo que són de gran importància per a la història de l’Església, degut al paper del cardenal en la Transició i per les seues relacions amb el Papa Pau VIè, així com les seues intervencions al Vaticà II.

A primers de juliol, el Periòdic.com informava que la família del cardenal Tarancon, havia donat al Museu de la Mare de Déu dels Desemparats de València, el bàcul del cardenal, durant el seu ministeri a Solsona i també el calze i la patena de la primera missa.

Últimament he sabut que el llegat del poeta Miguel Hernández, que estava a Elx, deixarà eixa ciutat valenciana, pel nul recolzament que ha rebut la família d’Hernández. També el llegat de Blasco Ibáñez abandonarà València, per traslladar-se a Madrid.

Si un dia, els documents de Tarancon van a un altre lloc, que eixe dia el bisbat no comence a lamentar-se. Juanjo sempre ha volgut que el llegat del cardenal siga per a Borriana, però sembla que alguns s’han desentès des de fa anys!!! I Juanjo ja està cansat de la falta de sensibilitat al seu fill més illustre: el cardenal de Borriana.