Buris-ana 2007

La revista Buris-ana, amb més de 50 anys de vida, és fruit de la illusió el treball i l’esforç de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, i de tot el poble de Borriana. Des de 1956, Buris-ana és un referent de civisme i de valencianisme, de cultura, de debat i d’informació, de pluralitat i de reflexió. A més, Buris-ana és la revista degana de totes les publicacions en valencià.

Com va definir molt encertadament Roberto Roselló, ex-director de la revista, “Buris-ana és l’ADN de l’Agrupació Borrianenca de Cultura”. Societat fundada el 1954, per un grup de borrianencs que volien superar la dissort de la Guerra Civil. Buris-ana ha estat durant més de mig segle un espill de la societat borrianenca i del món que l’envolta, amb una periodicitat variable al llarg de la seua història. En esta última etapa, de la qual em sent molt orgullós de poder-la dirigir, Buris-ana ix tres voltes a l’any, per tal de fer una “radiografia” de l’actualitat cultural i social de la nostra ciutat, i dels seus esdeveniments més importants. Aportant una consciència crítica i comunicativa envers allò que ens envolta.

En l’últim número de Buris-ana, publicat al mes de març, hi ha un editorial en el que el Consell de redacció exposa les dificultats econòmiques que patix també Buris-ana, com a fruit de la crisi que vivim. Amb tot, la revista i els seus col•laboradors volen continuar oferint una publicació de qualitat (sense deixar de traure tres números a l’any) pel fet que “l’ABC creu en un projecte cultural i de ciutat”.

El tema central de l’últim Buris-ana, el constituix l’excel•lent treball de Guillem Ríos sobre “L’històric i verdader Museu de la Taronja”. Guillem Ríos presenta un interessant estudi, detallat i minuciós, sobre el Círculo Frutero, que des de maig de 2008 es troba a la venda. Com molt bé argumenta el nostre amic Guillem, este edifici que “per la seua bellesa i història, mereix la qualificació de Sancta Sanctorum del comerç taronger de Borriana” cal que siga adquirit per alguna administració pública, “amb una destinació que bé podria ser la nova seu del Museu de la Taronja”. Guillem Ríos fa un repàs apassionant de la història del Círculo Frutero, des dels seus orígens. La primera notícia que parla del Círculo Frutero Burrianense la trobem al setmanari polític local La Unión, editat a Borriana entre 1913 i 1917. Amb unes fotografies excel•lents, Guillem Ríos descriu detalls i fets d’este edifici que no podem deixar perdre. La nostra ciutat, i per tant el nostre patrimoni cultural, ja ha perdut massa edificis històrics que formaven part de la nostra història passada i de la nostra personalitat com a Poble. Amb este treball de Guillem Ríos, el nostre Ajuntament, amb la Generalitat i la Diputació de Castelló, té l’oportunitat de recuperar un edifici significatiu i valuós per a la història de Borriana.

El número de Buris-ana presenta també un article d’Isabel Marín sobre “La senyora de Hammond’s Farm” que va ser Consuelo Ibáñez Palomero, una borrianenca de somriure incandescent” que conta els records de la seua estada a Sussex (Anglaterra)“on va emigrar durant els difícils anys 60”.

Un altre article molt interessant és el de Marta Roselló sobre “La Forja d’artistes”, i on repassa“el variat programa que els socis més involucrats de l’ABC començaren a desenvolupar després de la presentació pública de l’Agrupació (14-9-54). Les classes de dibuix “van ser un dels principals aglutinants que evitaren la dissolució en temps de crisi”. Marta Roselló fa un repàs de l’estudi de pintura del frare carmelita Juan de Dios Morenilla, de l’Acadèmia Municipal d’Art de Vicent Traver i de l’Estudi Gama i el Taller de Pintura de la Caixa Rural.
Marta Roselló, “una d’eixes persones nostàlgiques.... que necessita tindre contacte diari amb una sèrie de coses considerades secundàries pel viure comú dels mortals” escriu un interessant article sobre “Eixes coses inútils” on destaca la importància i la transcendència d’aquelles “aromes d’abans: del cafè nou torrat a les vesprades infantils, camí del convent de la Mercé per a estudiar música, de la flor del taronger adolescent, la millor aroma del món o del salitre de la platja de Borriana”. Com molt bé diu Marta Roselló, val la pena creure “que l’única evidència pel que fa a la cultura és l’esperit creatiu, que molta gent té la sort de conèixer i sap comunicar”.

El número de Buris-ana presenta també un reportatge de Vicent Blasco Miró, el nostre pregoner de la setmana santa d’enguany, sobre el concert d’Al Tall, al Teatre Payà, el 8 d’octubre de 2008 i un article de Juan Salvador Pérez sobre “Borriana en temps de Jaume I”, en el qual l’autor fa una crònica de la conferència de Vicent Garcia Edo, professor d’Història del Dret de la Universitat Jaume I. Juan Salvador recorda en este article els documents històrics del segle XIV que es conserven i que relacionen a la vila de Borriana amb el rei Jaume I.

Marta Abella i Roberto Roselló presenten respectivament, els obituaris d’Ángel Abella i d’Enrique Teruel.

David Peris retorna a les seues vivències de la infància i fa memòria sobre “El campet” (al port de Borriana), per a memòria col•lectiva de tots aquells xiquets que compartien aquell espai, ara ocupat per un xalet, “que per a nosaltres, reunia totes les característiques necessàries per jugar al futbol”.

Un altre article summament interessant és el de Josep Palomero, sobre “Els amos del carrer”, i on repassa, amb una sana nostàlgia, aquells anys passats, “on la gent vivia molt més al carrer” i on “el veïnat perllongava el concepte de grup i la família s’estenia com una vasta tribu”. Josep Palomero recorda vells oficis, molts d’ells ambulants, i que la gent més menuda hui ja no coneix, com el de la pescatera (Xiquets, peix vivet! Sardina fresca, boga!) el granerer, el llanterner, l’esmolador, el matalaper, o el cas de l’avisadora, que avisava “de casa en casa que s’havia produït una defunció”.

Este número 207 de Buris-ana presenta una recensió de Raquel Doñate, sobre el llibre “La repressió franquista al País Valencià: Borriana i Manises”, una obra escrita per Teresa Armengot, Joan Lluís Porcar i Ricard Camil i Torres. El llibre descriu “fets centrats en cada una de les dues ciutats” (Borriana i Manises) i que ens descriuen la “visió de conjunt del que va ser el País Valencià de postguerra”.

Finalment hi ha una columna de Nikèforos, sobre “Els moros del 53”, on se’ns descriu l’esquadra mora del Club 53 que va desfilar el passat mes d’octubre de 2008 pel carrers de Borriana.

Que una revista com Buris-ana continue eixint al carrer ininterrompudament, durant més de 50 anys, és pràcticament un miracle!! I més encara si tenim en compte que entre els valencians, l’índex de lectura és un dels més baixos de tot l’Estat espanyol. L’esforç i el mèrit de traure una revista periòdicament, i a més en valencià !! només ho saben els qui la fan. Des dels col•laboradors al director. Des dels lectors a la societat civil, que espera fidelment l’eixida de cada número de Buris-ana. Per això mateix, som conscients que la nostra revista representa un pas més en la normalització de la nostra llengua i en el progrés cívic de Borriana. D’ací el nostre compromís i el nostre esforç, per fer possible que Buris-ana es trobe al carrer, des fa 53 anys. I aprofitant l’avinantesa felicite a les noves firmes que en este número s’han incorporat a col•laborar en la revista. Signe que fa palesa l’interés que suscitat la revista i els seus continguts als nostres coetanis, i posant de rellevància la preocupació de molts borrianencs per l’avanç del nostre poble.

Buris-ana, fidel a la tradició i oberta a la modernitat (ara també es pot trobar en format PDF, en la pàgina web de l’Agrupació Borrianenca de Cultura) és un referent cultural a Borriana, a la Plana i a totes les comarques valencianes. La fidelitat dels subscriptors i dels lectors en general, ens estimula a fer de Buris-ana una publicació de gran alçada literària i alhora ens obliga, als col•laboradors, al Consell de Redacció i al director, al compromís a favor de la nostra la cultura.

Des de “Raons i paraules” convide a tots a entrar a Buris-ana, i a deixar-se impregnar pel seu esperit i pel seu servei a favor de la cultura. Des de la diversitat i la pluralitat d’opinions. Com una llar de reflexió, de debat, de diàleg. Una llar oberta a tots, des del respecte i l’entesa.

Jordi Bort Castelló
Director de la revista Buris-ana