Aproximació històrica entorn a Sant Blai de Borriana (I)

A partir de hui, aniré publicant en tandes durant el mes de febrer, diversos articles en referència a Sant Blai: religiositat i fe, cultura, història, patrimoni, festa i funció social. Per mantindre viva la flama de la esperança i la vigorosistat de les seues arrels.

Sant Blai, sembla una església més de les que hi ha a Borriana. Però cert que és una mostra que afiança la idea d'aquella nova entitat política que el Rei Jaume I va anomenar i constituir com a Regne de València. Els valencians tenim una història col·lectiva pròpia, una història que començà el dia 9 d'octubre de 1238, quan el Rei Jaume entrà vencedor a la ciutat de València. És per això, que des d'aquell moment celebrem el naixement del Poble Valencià i l'inici del procés constitutiu d'un regne que va tindre un sistema legal propi, amb institucions polítiques, dret civil, justicia i llengua. Els valencians som hui fruit de l'evolució històrica d'aquell antic regne, que s'anà configurant com a poble diferenciat, amb unes característiques pròpies.

Tres son els factors necessaris i inseparables que ens han sostingut com a poble des de fa 779 anys:

• La llengua: històrica i territorial, moderna i viva, de cultura, distintiva i fins hi tot l'emblema d'aquells que no la parlen. Ara, per salvar una llengua s'ha de parlar, escriure i llegir-la.
• La història: percebuda com una trajectòria pròpia i col·lectiva, que només la respectarem i li serem fidels, si la coneixem.

I per últim:

• El sentiment de pertinença: un projecte de vida política percebut en termes propis. En termes valencians, que només tindrà futur si creiem, amb tenacitat i fermesa, en allò que volem ser.

Amb penes i treballs, amb entrebancs i dificultats, aquella societat anà conformant una identitat, que va ser abolida pel que fa als efectes legals, el 1707 amb la eliminació dels Furs, després de la Batalla d'Almansa. Però malgrat els obstacles, les singularitats que ens caracteritzen com a Poble, s'han consolidat amb el pas del temps com una realitat duradora i necessària que els valencians del segle XXI volem irreductible.

És per això que un poble té la necessitat (fins i tot diria que urgent) d'aprofundir en el sentit d'aquells fets que commemorem, amb la finalitat d'afavorir la nostra cohesió. És de vital importància l'evocació de les efemèrides històriques i l'homenatge als personatges, figures i obres que ens han ajudat al llarg de la història, per promoure el nostre naixement com a Poble. I en esta història que ens acompanya, apareix Borriana, com una de les ciutats protagonistes. La data de naixement de la nostra vila a l'era cristiana, començà el 16 de juliol de 1233.

Després de la conquesta de Borriana i de concedir-se a la nostra ciutat la primera carta pobla l'1 de novembre de 1233, Jaume I va fundar un Hospital de Pobres per acollir immigrants vinguts a poblar les noves terres conquerides. El cronista i notari reial Rafel Martí de Viciana, en dóna testimoni en la tercera part de la seua crònica, l'any 1564. Este hospital (que lamentablement hui està enderrocat) apareix documentat l'any 1238 (fa 779 anys) com a beneficiari, en el Llibre del Repartiment de València.

Els hospitals medievals, un dels signes més genuins del cristianisme, eren concebuts com a centres de beneficiència, de caritat i de pietat cristiana per acollir els pobres, els desemparats i els més necessitats de la societat. No eren només llocs de curació per atendre malalts, sino també com a llocs d'acollida.

Sant Blai va ser un dels catorze sants auxiliadors i per això les actes apòcrifes, li concedien una gran fama en els miracles. Les restes mortals del sant van ser traslladades a Roma, i només en la Ciutat Eterna, el nostre patró, va tindre 54 esglésies i oratoris. De tal manera que este primer Hospital de Pobres del nou regne cristià de València, a Borriana, es posà baix l'advocació de Sant Blai en el primer terç del segle XIII.

Com veiem, el naixement del poble valencià, va molt lligat a la història de Sant Blai en Borriana.

Este Hospital Municipal de Borriana estava administrat per una confraria que atenia benèficament la institució, i promovia, difonia i fomentava el culte i la devoció al nostre sant. Sembla que la confraria va recórrer al favor reial i l'any 1438 el rei Alfons el Magnànim va concedir el privilegi d'un retaule gòtic de Sant Blai. És esta una bellíssima taula que posseim a Borriana. Una autèntica joia i una obra mestra de la pintura gòtica valenciana del segle XV, que conservem actualment en l'església del patró.

El 1326, el Rei Jaume II va concedir a la nostra ciutat una fira agrícola, ramadera i festiva, que durava 30 dies, per celebrar la festa de Pentecostès. A petició dels veïns, l'any 1339 el rei Pere IV canvia les dates de celebració de la fira, ja que la data primera era el temps de la collita del blat i emmascarava el sentit de la fira i el negoci. Esta fira va ser traslladada entorn als dies de Sant Blai. D'una altra manera, però fidels a la tradició, hui encara es continua celebrant esta fira, encara que ja no té res a vore amb la original, però manté el sentit i la tradició que li concedix la nit dels temps.

Al llarg dels segles XIX i XX, es va iniciar l'expansió demogràfica, agrària i econòmica de Borriana, que va anar acompanyada de la vinya i del taronger, el comerç d'exportació, i el creiximent d'una xarxa equilibrada de viles i ciutats.