90 anys de l’església de Sant Josep dels Frares Carmelites
Més d’un segle d’història agermana als Frares Carmelites Descalços i a Borriana en la comunió, l’espiritualitat, la cultura, l’art, la pintura, el teatre, la formació humana i cristiana, l’amistat i l’agraïment. La història d’aquells que ens van precedir, és com les nostres mans, que ens fan persones lliures i amb voluntat de futur. La comunitat religiosa de frares carmelites es va fundar canònicament en Borriana el 6 de novembre de 1896. Per tant el pròxim any 2021 es compliran 125 anys de presència carmelitana a la nostra ciutat amb tot el que ha suposat la seua influència.
El 17 d’abril de 1929 es va inaugurar i beneir l’actual Església de Sant Josep dels frares Carmelites, pel bisbe de Tortosa D. Félix Bilbao Ugarriza. Cal recordar que en aquell temps, Borriana formava part del bisbat de Tortosa. Per tant enguany es complixen 90 anys d’aquella benedicció. Això vol dir que tenim per davant dates memorables que caldria rememorar pel bé de la nostra identitat col·lectiva.
L’arquitecte va ser el castellonenc Godofredo Ros de Ursinos, que va construir la monumental església que hui podem contemplar, amb una nau de 45 metres de llarg, amb 22 metres d’alçada i 23 metres de creuer. Quatre torres de 41 metres coronen l’edifici. El temple presenta una gran lluminositat gràcies a les 9 grans vidrieres (1962) i als dos rosetons.
L’interior de l’església presenta una formidable mostra de museu d’art religiós, amb una de les col·leccions d’imatgeria més completes de la nostra ciutat, obra de mestres i escultors valencians. La majestuosa imatge de la Mare de Déu del Carme (1940) és la joia principal d’este temple, on hi ha també unes imatges de Sant Joan de la Creu i del Sagrat Cor de Jesús, obres de Carmelo Vicent. Del seu fill Octavio Vicent és la imatge del Niño Jesús de Praga (1955) i els 6 relleus que hi han al voltant de l’altar i que fan referència a la infància de Jesús. També son obra seua els relleus al voltant de l’altar de la Mare de Déu del Carme (1956).
Però l’obra més important d’OctavioVicent en esta església, es la Mare de Déu de La Pietat (1965), d’una gran qualitat artística, d’una fonda expressió religiosa i amb un gran contingut catequètic. Una altra obra artística d’este escultor era la barca de les processons de la Mare de Déu del Carme, de 1959. Malauradament l’any 1999 va ser trasllada a Caravaca de la Creu. Fora del temple de Sant Josep també són obres seues la imatge d’El Salvador que presidix l’altar major de la basílica i l’estàtua de Jaime Chicharro.
Una altra obra artística de gran valor és el vestit de la Mare de Déu del Carme de les processons, que data de 1901, el seu estendard de 1903 amb brodats d’or i seda, o el pal·li de 1909. Altres magnífiques obres que hui encara se conserven. Era de l’escola de brodats i ornaments litúrgics de Sor Maria Huguet, religiosa de la Consolació de la nostra ciutat i que va ser germana del primer prior, el P. Modesto Huguet i tia del superior i músic, P. Gonzalo Huguet. Hi havien altres talles i imatges fetes per artistes valencians, com Francisco Pablo i Francisco Cuesta i que es van col·locar per a la inauguració.
També hi havia una extraordinària custòdia de l’any 1908 sufragada pel poble que oferí als frares carmelites de Borriana, i que va estar en este convent fins que va ser traslladada al Desert de les Palmes on encara hui està exposada al museu carmelità. També es conta que esta obra, de gran valor i d’una gran bellesa, va ser engalanada amb joies de la Reina Maria Cristina. És obra de l’orfebre valencià Manuel Orrico i el moldejat de les figures, del castellonenc Juan Bautista Porcar. Una altra magnífica obra d’orfebria i que va eixir del taller de Vicente March l’any 1950, és el sagrari que es pot vore a l’altar major una peça artística amb al·legories de l’orde dels carmelites.
En agraïment a la seua trajectòria espiritual, cultural, educativa, artística i patrimonial, el 25 d’abril de l’any 2015 els frares Carmelites Descalços van rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Borriana.
En altres temps la nostra ciutat va viure una efervescència religiosa, i els frares no es van trobar sols. Ells van rebre l’acollida afectuosa del nostre poble, però també altres congregacions religioses de diversos carismes van fer acte de presència a Borriana. La Congregació de les religioses de la Consolació des de l’any 1867, les Monges Dominiques al 1890, els Frares Carmelites el 1896, Les Serventes de Jesús de la Caritat l’any 1899, que van fer el seu relleu el 1993, les RR. Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Immaculada, que l’any 2016 van abandonar el convent per falta de vocacions. Els salesians l’any 1940 i el 1959 es van instal·lar la Congregació de Misioneres Dominiques del Rosari de Villa Fàtima.
La majoria dels ordes dels religiosos i religioses de Borriana s’han dedicat a la formació i a l’educació dels nostres jóvens. Així la Consolació obrí una escola el 1867, els Carmelites el 1921, les Dominiques del 1928 fins a 1961. Durant la dècada dels anys 60 encara es va mantindre oberta l’escoleta bressol. Els Salesians en 1940, i les Dominiques Misioneres, Villa Fàtima, en 1960. Dels cinc col·legis d’ideari religiós, quatre tenen obertes les seus portes en l’actualitat. El Col·legi dels frares, hui anomenat Illes Columbretes va ser cedit als professors l’any 1993 en règim d’associació, per igualment, fomentar la convivència cristiana i el manteniment de l’ideari del centre. El Col·legi Villa Fàtima va canviar la titularitat el 2007, quan per la falta de vocacions no ha pogut fer front a la direcció del centre. I així amb el transcurs de la història, s’ha anat vivint un esperit i una donació dels ordes religiosos en una presència i en un servei a Borriana.
Es bo continuar treballant per a que l’Església a Borriana continue essent un lloc de veneració i de lloança a la Mare de Déu i un mitjà creïble per anunciar l’Evangeli de la misericòrdia tal com ho va començar a ser en el dia que, per mitjà de la dedicació, Jesús va entrar en estes cases per a ser consagrades.
