100 anys educant IV

Com hem dit en anteriors publicacions, mai va haver projecte inicial de col·legi en la fundació de l’orde de carmelites. Obert el centre educatiu, els frares van dedicar gran part dels membres de la comunitat religiosa a la docència ja que tenien una sòlida formació en lletres, història i ciència. Normalment els frares més jòvens eren els que se’n feien càrrec de la docència.

El centre educatiu va iniciar el seu camí modestament, i en pocs anys ja hi havien matriculats uns 300 alumnes, que és aproximadament la capacitat actual. Amb el transcurs dels anys el convent s’anà adaptant a les diferents normatives i lleis educatives que s’aprovaren i posant en vigor als transcurs d’estos 100 anys. Els PP. Carmelites tenien per lema, “Educar és fer hòmens”, i consideraven que era necessari ensenyar a l’alumne els principis morals juntament amb els científics. En un col·legi religiós, regentat i dirigit per un orde religiós eminenment marià, un principi bàsic i fonamental era el catecisme i la religió. La principal festa religiosa del col·legi era la primera comunió, que se celebrava anualment el dia de l’Ascenció del Senyor. Pel matí els xiquets rebien el sagrament i per la vesprada la solemne processó. Este fet va anar adquirint adeptes, molt d’interés i devoció entre els borrianencs. Eren moltes les peticions de que els xiquets prengueren la comunió en “l’Església dels Frares”, i es va arribar a celebrar en tres dies diferents: L’Ascenció del Senyor, Corpus Christi i el dia de la Mare de Déu del Carmen.

L’any 1930 el col·legi estava dirigit pel P. Bernardo de la Sagrada Familia, degut a la seua llarga estada als Estats Units al front de les escoles parroquials, amb una acreditada experiencia educativa. L’ajudaven en la tasca pedagògica el P. Alberto de Jesús, Wenceslao de Jesús i Maria, P. Bartolomé del Santísimo Sacramento i el H. Alberto de san José i David de santa Teresa. Més endavant va ser el P. Angel Maria del Niño Jesús qui se’n va fer càrrec de la direcció, interrompent la seua tasca docent l’any 1936 com a conseqüència del conflicte bèl·lic de la Guerra Civil.

El 20 de desembre de 1938, el prior P. Ángelo del Niño Jesús, després de constituir-se novament la comunitat religiosa, formulà al rector de la Universitat de Saragossa, autoritat competent en aquell moment, la petició de reobrir el col·legi, propòsit que se li concedí. En la dècada dels anys 40 els fares lloguaren el col·legi a D. Manuel Cubedo Giner, qui va ser el director, i els religiosos impartien clases de llatí, història i religió. Fins i tot van haver uns anys en esta època que el col·legi era mixte.

En els anys 50 trobem la direcció en mans del P. Amado de Jesus i Maria, qui va ser prior en el trienni 1957-1960. L’acompanyava en la docència el jove P. Leopoldo Blanch, P. Efren, D. Juan Bautista Gumbau, D. Francisco Sorlí i D. Jose Miguel Rubert.

De l’alumnat de pàrvuls i preescolar, recordem afectuosament i d’una manera entranyable, en diferents etapes generacionals, a Dª. Isabel, Dª Lolita Saura, Dª Rosita Moros, Dª Juanita Navarro i Dª Cayetana Monsonís. Era el nom col·loquial i llenguatge de l’escola que s’anomeva a les mestres de la infància. Elles vàren iniciar la influència cristiana, amb el carisma carmelita de santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu, amb la direcció i suprevisió dels frares carmelites. Algunes d’elles vàren ser catequistes i formadores en matèria religiosa. Un treball abnegat, disposat a la ajuda i la educació, en benefici de la societat i la formació dels xiquets i xiquetes.

En els anys seixanta, se li donà un gran impuls al col·legi baix la direcció del P. Leopoldo Blanch, que més endavant va ser el prior de la casa en els triennis (1966-1969 i 1969-1972). Son coneguts i recordats per l’alumnat el P. Juan de la Cruz, P. Vicente Pitarch, prior durant 1963-66, P. Luis Javier de Colsa, P. Juan de Dios Morenilla i els professors D. Joaquin Albert i D. Félix Escudero.

Doctorat en Filosofia, va assumir la missió de la direcció del centre a partir del curs acadèmic 1966-67 el P. Manuel Ferrada, qui va ser el gran i admirable renovador pedagògic del col·legi. El P. Ferrada, va ser el creador de la Festa de la Poesia, que es celebrà des de 1968 a 1976. L’objectiu era promoure la cultura en el col·legi, dins d’una tradició artística molt característica de l’Orde de Carmelites, com és la poesia de santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu. Durant totes les edicions es descobrien un o dos valors poètics, jòvens del poble i d’altres centres educatius que s’apropaven als certamens anuals, inspirats per la literatura i la poesia. Fins i tot joves de la provincia, que hui son escriptors, van eixir d’esta festa poètica. Pel saló d’actes del “Col·legi dels Frares” van passar poetes valencians com Vicent Andrés Estellés i Miquel Peris i Segarra. L’actriu, directora i productora cinematogràfica Ana Mariscal, el músic Pasqual Rubert o el pintor Juan Bautista Porcar.

El P. Ferrada impulsà el Club Juvenil SOM, que organitzava activitats de cine-club, tallers de lectura, fotografia, classes de valencià, conferències, teatre, poesia, excursionisme, ball i cant coral. Una activitat que fomentà extraordinàriament fou l’esport. Durant la seua etapa al front del col·legi s’inaugurà un modern gimnàs, perfectament equipat i fins a l’actualitat se celebren les olimpiades escolars fomentant la participació i el joc de l’esport en diferents disciplines entre els alumnes, com va iniciar el P. Ferrada als anys 60.

Establí en el col·legi el Programa de Promoció Professional Obrera, conegut com PPO, que va ser l’embrió del que més tard va ser la Formació Professional.

En 1966 el convent patí la seua gran transformació. Vàren ser unes obres necessàries per a que els PP. Carmelites pogueren sol·licitar la implantació i reconeixement del batxillerat. Aprovació que arrivà el 15 de juliol de 1967. Fins aquell moment s’impartien les clases en les aules del convent, i els exàmens finals se realitzaven en l’Institut Francesc Ribalta de Castelló per a obtindre el títol de batxiller.

El P. Manuel Ferrada va ser un religiós carmelita, fill de Burriana, amb una sòl·lida formació, a més d’un actiu intel·lectual que ajudà a catapultar al col·legi a un alt grau de reconeixement social, educatiu i cultural. La seua dècada al front del col·legi va ser d’autèntic volcà cultural en perenne activitat.

Després d’esta gran llavor, arrivà el moment en que la direcció la prengué el P. Simón Velasco i més tard el P. Alfredo Sáiz.

La primera conventualitat del P. Alfredo a Burriana va ser des de 1968 fins a 1981. Durant estos 13 anys exercí en diferents moments de professor, director i concretament prior durant els triennis 1972-1975, 1975-1978, i finalment en 1980 i 1981, que va ser destinat a Roma.

Els cursos acadèmics 1981-82 i 1982-83 se’n va fer càrrec de la direcció del col·legi el P. Antonio Calavia. Des de 1983 a 1990  assumí la direcció el P. Pascual Martínez. Durant estos 7 anys de director impartí classes d’història, el que s’anomenava Ciències Socials. En esta època son coneguts el P. Jesús Hernández que va ser prior en el trienni 1984-87 i s’encarregava de les classes de Religió. El P. Àngel Arroyo i P. Jose Blanco eren els responsables de les classes de Religió, Treballs Manuals i Dibuix. El curs acadèmic 1989-90 és destinat al convent de Burriana el P. Jose Carlos Gimeno amb la missió de fer-se càrrec de la docència en la matèria de Religió als alumnes de la segona etapa. Equivalia a 6è, 7è i 8è d’EGB. El curs acadèmic 1990-91, el P. José Carlos prén el relleu de la direcció amb 29 anys d’edat, fins l’any 1993, que el col·legi va ser cedit al claustre de professors.

Vàries generacions de jòvens s’han beneficiat de la formació cultural i espiritual dels Carmelites. El col·legi va suposar per a ells accedir a una educació integral. Durant dècades, el claustre de professors i els Pares Carmelites van anar omplint de contingut espiritual i humà a les diferents promocions que han anat passant per les seues aules, deixant un solatge d’educació formativa i intel·lectual.

El Col·legi dels Frares, reconvertit hui en el Col·legi Illes Columbretes, és un centre educatiu modern i de prestigi, a l’alçada de la societat actual, disposat a oferir un servei educatiu, cultural i intel·lectual en la formació humana de xiquets, xiquetes i jòvens.

A partir de 1993 s’inicià una nova etapa en la vida del col·legi, que ha arrivat fins als nostres dies, que mereix un capítol a part, amb una exigent reforma educativa, i gran implicació professional i laboral dels mestres i professors.

Continuarà!!!