100 anys educant II

Com s’ha comentat en l’article anterior els murs del cenobi carmelita han traspuat religiositat i espiritualitat, però també cultura, art, literatura, pintura i patrimoni.

L’ideari carmelita també es va fer present en la Festa de la Poesia que es va celebrar des de 1968 a 1976, amb nou edicions de certàmens literaris. Obra que va impulsar el P. Manuel Ferrada, qui va portar al col·legi a una alta activitat renovadora i carismàtica, amb una reformadora línea educativa i formativa. Una pàgina d’or en la història del col·legi, on jòvens de Burriana d’altres centres educatius de la ciutat i amb inquietuds de pensament, progrés i amor per l’escriptura, la literatura i la poesia van participar en estos actes culturals. Altes personalitats de la cultura van passar pel saló d’actes del col·legi. Molt encertadament el P. Manuel Ferrada va utilitzar la poesia, tan pròpia de sant Joan de la Creu i de santa Teresa de Jesús, per apropar la cultura als jòvens i cantar alt i pensar clar sobre els valors de l’èsser humà. D’aquells jòvens que van participar en aquella festa cultural de les paraules hui son escriptors, professors, lingüístics o literats. Altres han continuat més discretament la seua trajectòria, però sempre amb passió pel món de la cultura i l’art. Com a testimoni ens queda el llibre “Crits i Cants”, editat en 1975. Un recull de gran part col·laboracions aportades en esta festa literària.

En la primera acta de la “Hermandad” de La Pietat trobem que va ser fundada el 16 de juny de 1963 amb seu en l’església de sant Josep dels Pares Carmelites. Es van reunir en una sala del convent el P. Vicente Pitarch, prior de la comunitat religiosa d’aquell trienni (1963-1966), el P. Leopoldo Blanch, director del col·legi i un grup d’antics alumnes, amb la idea de fundar una confraria de Setmana Santa. Així va començar a caminar la Germandat de Nostra Senyora de la Pietat fundada per antics alumnes del col·legi Niño Jesús de Praga dels Pares Carmelites Descalços.

En 2014 es van complir 50 anys de la seua fundació. El seu objectiu principal va ser promoure el culte públic als misteris de la fe, col·laborar en la dinamització de la Setmana Santa de Burriana formant part de la junta de germandats, creant vincles d’unió amb el col·legi i la comunitat de frares per incorporar alumnes i antics alumnes del col·legi, fomentant valors en la fe, la devoció i la cultura per mig de l’art i la bellesa.

La seua primera aparició en públic va ser el Dimarts Sant 24 de març de 1964, on només va desfilar com a pas processonal la creu amb el sudari. Queda en el record dels fundadors i públic assistent (i així s’ha transmés de generació en generació per via oral) la insistent pluja que va fer presència aquell dia als carrers de Burriana. En aquell trienni (1963-1966) era superior de la comunitat de frares carmelites el P. Vicente Pitarch qui va presidir la processó inaugural. Una home amb una sòlida formació cultural, teològica i humana. Molt exquisit, elegant, solemne en les celebracions litúrgiques i molt treballador per les coses de l’orde carmelita amb una certa delicadesa amb el tracte humà. Com a anècdota popular, ens queda en la memòria que al caure pluja “a bots i barrals” una pietosa feligresa que contemplava la desfilada va anar amb un paraigüa per a que el P. Superior no es banyara. En vore el P. Vicente que allí no hi havia ningú que es salvara de l’aigua, molt educadament i amb solemnitat (com era ell) li va agrair el detall, però amablement va declinar diguent-li: “Gràcies per la seua amabilitat, però no tindrà prou paraigües per a tots els confrares que desfilen en la processó”.

El conjunt artístic s’inaugurà la Setmana Santa de 1965, obra escultòrica de l’artiste Octavio Vicent, catedràtic de l’escola de Belles Arts de València. En altres llocs de la nostra ciutat hi han obres d’este mestre de la escultura, com el Crist Salvador (1972) que actualment presidix l’altar major de la Basílica d’El Salvador o l’estàtua del Pla de D. Jaime Chicharro inaugurada el 3 de setembre de 1961. Juntament amb son pare, Carmelo Vicent, han enriquit l’església dels frares amb més talles i rataules.

La tela de la primera vesta va eixir de la tenda d’Antonio Fortea. Popularment es coneixia com la gorreria, al carrer de Sant Vicent. Tela de bellut morada, amb faixa, mànigues i guants i catxerul·lo blancs amb l’insignia brodada. Esta consta de la corona d’espines amb la creu, la llança i l’isop

L’any 1965 ja es va inaugurar el pas processonal amb la seua totalitat. Nostra Senyora de la Pietat sempre s’ha representat d’una manera tormentosa davant la situació que protagonitza la Mare de Déu i el seu fill Jesús. Malgrat tot, Octavio Vicent va més enllà i realitza una Pietat plasmant harmonia, bellesa, equilibri i estabilitat. El grup escultòric mostra detalls amb molta informació. Jesús apareix amb un aspecte castigat i dèbil, marcat pel martiri i el sofriment. Una esquelètica anatomia que mostra un cos inert amb absoluta normalitat, realisme i sorprenent serenitat. Els plecs i arrugues dels vestits de Maria mostren un aspecte més comú a la naturalesa humana, amb simplicitat, humilitat i tendresa remarcant la seua pobresa amb els peus nuets. Però, malgrat el dur i dramàtic moment que representa envoltat per la tristesa i el dolor, Maria apareix amb el rostre jove i bell simbolitzant-la com eternament Verge i Mare, sent sempre el camí que ens porta a Jesús.

El 12 d’abril de 1965 es va beneïr el pas de la Pietat pel Rdv. P. Provincial d’Aragó-València Felipe de la Immacula, fill de Burriana. Després de deixar el càrrec va decidir residir en la seua Burriana nadiua, privilegi concedit a tots aquells carmelites que ostentaren eixe càrrec. Van ser el padrins els Pares Carmelites de la comunitat religiosa de Burriana.

Durant tots estos anys s’han anat millorant i incorporant actes de la Setmana Santa fent innovacions. En 1996 es celebrà el primer pregó de la Setmana Santa de Burriana. El temple de sant Josep dels Pares Carmelites, seu de la germandat, ha acollit este acte en quatre ocasions. La primera va ser en 2001 a càrrec del Rdv. P. Eduardo Sanz (OCD). En 2007 es va tornar a repetir l’experiència. En esta ocasió el pregoner va ser D. Francisco Ventura. En 2014, any del cinquantenari, l’estimada església dels frares va tornar a ser testimoni d’este acte i va pronunciar el pregó el confrare i antic alumne del col·legi D. Benjamín Felis. L’últim any que fins ara s’ha celebrat el pregó va ser en 2019, sent l’orador D. Guillem Ríos, també antic alumne del col·legi dels frares.

Molts van ser els esforços i sacrificis necessaris per a possar en funcionament la Hermandad de La Pietat, que durant molts anys ha estat nutrida preferentment d’alumnes i antics alumnes del centre educatiu. Al Col·legi Niño Jesús de Praga fundat en 1921, se li va donar un gran impuls amb la direcció del P. Leopoldo Blanch, continuant amb una renovadora i efervescent etapa en la que el centre educatiu va passar a denominar-se Col·legi PP. Carmelites sent el director el P. Manuel Ferrada. En l’actualitat el Col·legi Illes Columbretes continúa exercint una funció docent excel·lent, formant a persones lliures en la raó, el pensament i la fe, a l’alçada de les circumstàncies en la exigent tasca docent i educativa. És desig de la Hermandad de la Pietat, continuar al costat del col·legi que és la seua arrel més profunda, la seua vida i la seua història, juntament amb la influència espiritual dels carmelites.