100 anys educant
Col·legi Niño Jesús de Praga dels Pares Carmelites. Illes Columbretes (I)
L’any 1920 el P. Bernardino de Jesús Maria, visitador i definidor general, al seu pas pel convent dels frares carmelites de Burriana va ser visitat per un nombrós grup de pares de familia demanant l’obertura d’un col·legi, per educar els seus fills garantint una formació intel·lectual i cristiana. Després de fer les consultes pertinents amb els superiors de l’ordre de carmelites, l’any 1921 el capítol provincial d’Aragó-València va autoritzar la creació d’un centre educatiu de primer ensenyament amb el nom de Col·legi Niño Jesús de Praga dels Pares Carmelites. Este era el nom oficial que els frares designaven per a qualsevol activitat o institució dedicada als xiquets i jòvens en qualsevol casa religiosa de la provincia esclesiàstica.
Des d’aleshores el col·legi, segons les èpoques que li ha tocat viure, ha impulsat el seu ideari cristià des del dinamisme i vigorositat incidint en els valors espirituals, humans, culturals i intel·lectuals. Sempre amb simbiosi entre la comunitat religiosa de frares, professors i pares i mares de familia.
El col·legi va començar la seua vida d’una manera modesta, i va anar convertint part de les dependències del convent en aules. La coneguda com “la porta del col·legi”, és la que es conserva actualment pel carrer dels Frares. Anys després va aparèixer “la porta del pati” (carrer de sant Joan de la Creu on encara es conserva en l’actualitat l’escut carmelita).
En el pati actual on els xiquets juguen, els frares sembraven hortalisses i degut a les necessitats del col·legi l’hort va desaparèixer per a que l’utilitzaren el xiquets i jòvens.
Des del moment de la creació del col·legi les modificacions i obres es van fer segons la utilitat i necessitats del moment. L’any 1966 és quan el convent patix la màxima transformació. Era l’època del P. Manuel Ferrada, fill de Burriana, com a director del col·legi. Van desaparèixer les terrasses dels costats nord i oest i només els costats sud i est van quedar en el seu estat original. Obres que varen ser necessàries per a que els Pares Carmelites sol·licitaren la implantació i reconeixement del batxiller, aprobació que va arribar el 15 de juliol de 1967. Fins aleshores s’impartien les classes en el col·legi i els exàmens finals per a obtindre la titulació es realitzaven en l’Institut Francesc Ribalta de Castelló. El col·legi no es va dedicar només a lloc d’asignatures d’un centre religiós. La difusió de la cultura va traspasar els murs del convent i es va manifestar d’altres formes.
Una de les icones culturals més emblemàtiques va ser la construcció d’un saló d’actes per al col·legi anomenat “Niño Jesús de Praga” en una part de l’hort del convent. La seua inauguració va ser el 21 de desembre de 1928. Des d’aleshores personatges de la cultura van desfil·lar per l’escenari com Abel Mus o el mestre Iturbi, programacions literàries i musicals, obres de teatre o projeccions de pel·lícules. Més tard va passar a denominar-se Teatre Casares i després Teatre Principal. L’any 1992 va ser enderrocat i hui un bloc d’edificis ocupa el seu lloc. Lamentablement Burriana no va ser capaç de mantindre per al futur este testimoni de la cultura.
El P. Alberto, que era professor del col·legi, s’encarregava dels més xiquets. Dels pàrvuls, hui infantil. Quan ell va arribar al col·legi va començar a organitzar i dirigir unes representacions literat-musicals de les quals el màxim exponent era el betlem i els interprets els xiquets. A l’inici de curs feia un repartiment de papers on assajaven les escenes. La innocència d’aquells infants van fer famós “El Betlem del P. Alberto”. Tal va ser la magnitud de l’acte i l’èxit aconseguit que va representar l’obra en el Teatre Principal de Saragossa (1943-44) o en el Patronat i en el Teatre Principal de València (1944-45). Estes representacions es va escenificar durant quinze anys on podem trobar la programació cultural de l’any 1930-31 on es presenta l’obra “La cuna del mesías” al saló d’actes Niño Jesús de Praga del col·legi. La col·laboració del P. Gonzalo posava la nota musical, autor de tota la música del betlem. El montatge constava aproximadament de cent personatges i vint-i-set quadres: l’anunciació, l’àngel Gabriel, l’infern, el pessebre, els Reis d’Orient o la fugida d’Egipte, per citar algunes escenes. D’aquelles interpretacions escolars molts van aprendre l’art de la declamació, i en altres la seua afició al teatre i les arts escèniques. Un entranyable record que ara cal citar pels intèrprets i les seues families que varen gaudir de moments tendres i innoblidables.
