60 aniversari de la proclamació de Sant Benet, Abat, patró d’Europa

• El 24 d'octubre de 1964, el papa Sant Pau VI va proclamar Sant Benet patró d'Europa.

• Un papa humil, discret, molt humà i amb una ferma espiritualitat.

• La bibliografía, apunta, que en una època de jove acariciava la idea de fer-se monjo benedictí.

• Estes paraules les va pronunciar el Sant Pare en el discurs de proclamació del patronatge de Sant Benet:

"Missatger de pau, realitzador d'unió, mestre de civilització, i sobretot herald de la religió de Crist i fundador de la vida monàstica d'Occident: estos son els justos títols de l'exaltació de Sant Benet, abat".

• Després de la caiguda de l’Imperi Romà, quan algunes regions d’Europa semblava que caien en les tenebres i altres amb gran falta de civilització, valors espirituals i cultura, va ser Sant Benet qui amb constància i esforç va fer nàixer al nostre continent una nova aurora.

• Sant Benet i els seus fills espirituals, els benedictins, van portar juntamanet amb la creu, el llibre i el lligó (Ora et labora) el progrés cristià des de la Mediterrània fins a Escandinàvia, i des d’Irlanda fins a Polònia.

• La creu: amb la llei de Crist, va donar consistència i desenvolupament a la vida pública i privada. Sant Benet va posar els fonaments d'aquella unitat espiritual d'Europa gràcies a la qual pobles dividits en els camps lingüístic, ètnic i cultural es van sentir únic poble de Déu. Esta unitat, com diu Sant Agustí és "exemple de la bellesa absoluta". Encara que les vicissituds històriques la desfaçen, els hòmens i dones de bona voluntat dels nostres temps sempre han de procurar restituir-la.

• El llibre: és a dir, amb la cultura, Sant Benet, va salvar el patrimoni humanístic que estava a punt de perdre’s, transtmetent la tradició clàssica dels antics per restaurar el culte a la saviesa.

• El lligó: el cultiu dels camps, va transformar la terra, fent de la terra desèrtica i ensalvatgida, fèrtils camps i jardins florits. I unint pregària amb treball material (ora et labora) va ennoblir i elevar l’esforç humà.

• Certament Pius XII va nomenar a Sant Benet com a “Pare d’Europa”, i és que efectivament ell va inspirar als pobles d’este continent la cura amorosa de l’orde i de la justícia com a base de la veritable vida social.

• Així, fa 60 anys, es va proclamar Sant Benet, abat celestial patró principal d’Europa, concedint-li tot l’honor i privilegi litúrgic que pertoca per dret als protectors principals.

• La tradició monàstica, des de fa segles, ha cultivat el pensament per construir Europa i escampar-ho arreu del món, sempre actualitzant la pastoral.

• En una societat cada volta més secularitzada, que viu d’esquena a la existència de Déu, necessita d’eclesiàstics i sacerdots que estudien la ciència teològica i siguen capaços de divulgar-ho, orientant cristianament els intellectuals.

• Hui dia son pocs perque el nostre món està absorvit per la immediatesa i el vertígen de l’acció. Per això és necessària la reflexió serena, l’activitat pausada i la vida atenta a les necessitats del nostre entorn. Valorar la humilitat i senzillesa com a font de llibertat, i no ser esclau de les modes dominants que oprimixen i ofeguen.

• Que el pensament de Sant Benet retorne per ajudar-nos a recobrar la vida personal, de la qual tenim afany, deler i desig, ja que la vida moderna ens enganya, i al mateix temps ens fa conscients de la exasperació social.

• Hui, l’exuberància, l’excitació, l’estress, el nerviosisme, la rapidesa, la immediatesa, la febrositat, l’exterioritat i la multitud, amenacen la interioritat de l’èsser humà.

• Hui, la societat necessita silenci amb la seua genuïna paraula interior, li falta ordre, li falta pau, li falta reflexió i li falta serenitat.

• Proclamant a Sant Benet patró d’Europa, Sant Pau VI invitava a l’home a abocar-se al claustre benedictí, que en altres èpoques li havia inspirat el do de ser lliure, amb la custòdia gelosa i fidel de la tradició catòlica: oficina dels estudis eclesiàstics més severs i pacients, la palestra de les viututs religioses, escola i exemple de pregària litúrgica en estil pur, en cant sagrat a l’escola del servei diví.

• La vida monàstica i el món benedictí, en concret, apostà per un treball gran i magnífic, illuminant amb pedagogia religiosa al poble cristià, portant a l’espiritualitat de l’Església el corrent vivificant del gran mestre Benet.

• Sant Benet va nodrir de moltes maneres la nostra vella societat d’existència i de consistència, i això mereix un record, un culte, una confiança i fins i tot un impuls per dos motius: per la fe que ell va predicar, la fe cristiana, la religió de la nostra civilització, i la de la santa Església, mare i mestra de les gents; i per la unitat, per la qual cosa Europa va ser cristiandat.

• Siga el guiatge de Sant Benet per a Europa font d’espiritualitat, lectura, patrimoni i cultura. Així, tal com en un cert temps, amb la llum de la civilització cristiana, va arribar a fer fugir les tenebres i a fer brillar el do de la pau, presidisca tota la vida europea, i per la seua intercessió, la desenvolupe i la incremente més encara.