150 aniversari del naixement del Bisbe D. Juan Bautista Luis Pérez (1874-2024) (II)
Concretament l’1 d’abril de 1874 nasqué a Burriana D. Juan Bautista Luis Pérez. Home que tot i no tindre una llarga vida, va morir als 60 anys, si va tindre una llarga trajectòria acadèmica, eclesiàstica i escriptor infatigable amb grans preocupacions socials.
En 1974, l’Agrupació Borrianenca de Cultura, s’encarregà de celebrar el naixement del seu centenari amb la publicació d’un butlletí especial per recordar a esta figura eclesiàstica. En ella van intervindre el recordat cardenal Tarancón, així com altres lletres de la Borriana literària, lletraferits, eclesiàstics i clergat com D. Jose Maria Cases Deordal, bisbe de Segorbe-Castelló, D. Roberto Roselló, director revista Buris-ana, D. José Igual, alcalde de Burriana, D. José Esteve Patuel, Rvdo. D. Cornelio Monfort, retor Parròquia El Salvador, Rvdo. D. Ignacio Mechó, canonge de Segorbe i nebot del bisbe D. Luis Pérez, Rvdo. D. David Granda o Rvdo. D. Jeremías Melchor, entre altres.
Sovint es parla dels èxits i avanços socials de la humanitat com una conquesta col·lectiva i treball en equip. Però considere que, tot i ser necessària l’empenta i força social, no dixa de ser una mitja veritat, ja que existeixen personatges il·lustres, famosos, líders i personalitats destacades que han influit de manera decisiva per les seues idees fent que la societat s’haja transformat, tant per a bé, com per a mal. És vital per a sentir-se identificat i arrelat en un poble i la seua cultura, de conèixer les persones o personalitats que han tingut rellevància en el nostre poble i en la nostra història. A vegades es pot tractar de noms que han sigut transcendentals per a la nostra memòria col·lectiva, uns més que altres, o que caldria reivindicar-los, precisament perquè no han sigut reconeguts a casa nostra.
En el cas del bisbe borrianenc D. Juan Bautista Luis Pérez, no es el cas de ser una figura transcendental per a Burriana, però si que afirme que està oblidat, i ara encara més desaparegut, pel fet d’haver retirat la placa de la seua casa natalicia al carrer Mare de Déu d’Agost.
En una entrevista que el cardenal Tarancón va concedir a D. Roberto Roselló Gasch li va apuntar sobre. D. Luis Pérez: “Él y yo teníamos dos cualidades en común. Somos dos de los obispos más prolíficos en lo relativo a la actividad pastoral, además de dos grandes fumadores”, va afegir somrient.
D. Luis Pérez va destacar per ser escriptor, filòsof, teolòleg, juriste, sociòleg, intel·lectual, retor i home, de plenes conviccions i sòlida formació. Com pot Burriana ignorar i deconèixer una obra d’esta magnitud? Perquè repeteix Burriana la mateixa manera d’actuar amb el cardenal Tarancón?
Considere que encara trobem personatges de la nostra memòria col·lectiva maltractats o ignorats per a desgràcia de borrianenques i borrianencs, per tant, espere contribuir, una i altra vegada reiterada i repetitivament, a que algún dia algú prenga partit en la situació i ajude a restituir i honorar figures que mai haurien d’haver caigut en l’oblit o ser arraconats.
