60è aniversari Hermandad Ntra Sra de la Piedad i Santíssim Axiamo
Amb la intenció de potenciar la Setmana Santa borrianenca, qui va ser retor de la Parròquia El Salvador entre 1961 i 1975, D. Cornelio Monfort, convocà a diverses entitats amb el propòsit de alentar i animar a viure la processó del Divendres Sant amb més fervorositat i entusiasme.
Durant la dècada dels anys 60 van començar a aparèixer les diferents confraries amb seu en les diverses parròquies i esglésies de la nostra ciutat. Estes acompanyarien al Sant Sepulcre, datat de 1930, durant la Setmana Santa ajudant a viure la fe, com una lliçó catequètica aprofundint en el misteri salvífic del Redemptor.
Enguany celebrem el 60 aniversari de dos d’estes confraries: “Hermandad Nuestra Señora de la Piedad” (juny de 1964) i “Hermandad del Santísimo Ecce-Homo” (octubre de 1964). Una amb seu en l’Església dels Pares Carmelites, i l’altra en l’Església de la Sagrada Familia, de l’antic convent de les Mares Dominiques, i hui seu de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Desemparats.
La Mare de Déu de la Pietat ens inspira tendressa, compassió, humanitat, fins i tot admiració, en ixe rostre tan seré amb el seu fill en braços. El dolor indescriptible que sent per la mort del fill, ens desconcerta al contemplar el rostre de Maria, de com mira al seu fill de manera silenciosa, contemplant-lo amb pietat i angoixa.
L’Ecce-homo. L’home que se’ns presenta afeblit, desfet, maltractat, burlat, menyspreat, traicionat i enganyat, és realment l’home per antonomàsia. És l’home lliure. És qui dona la talla. És la nostra mesura. És el nostre model. És l’home que ens allibera de l’esclavatge. Amb qui tenim en ell el principi i el fi. Aquell que dona sentit a la nostra existència obrint-nos les portes de la vida eterna.
Des d’aleshores, ambdos confraries junt a les altres cinc, han anat configurant la celebració d’actes en honor a la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist en Burriana. A més de l’art de la imatgineria, vestes, música i recorreguts processonals, mereix una seriosa reflexió que estos actes caiguen en el fet de convertir-se en una gran representació teatral. Dins de la seua dignitat, serietat i meditació espiritual, hi ha el risc de ser una simple diversió superficial amb vistositat i impacte visual, contemplant imatges pels carrers del nostre poble per rutina o costum. Passats els anys, s’observa que Espanya és més de cultura catòlica, que no de religió catòlica. Reduir les pràctiques de la Setmana Santa a manifestacions turístiques i festives amb una única visió econòmica, implica la fractura del patrimoni espiritual, pèrdua del valor de la institució i desvirtuar el missatge evangèlic. En ocasions, sovint es perd el sentit de la pietat religiosa.
Tot i que els propers dies en la nostra ciutat i arreu del territori valencià i espanyol es celebren moltes processons, molts dels seus participants i espectadors no tenen referents religiosos, participen en una processó sense culte a Déu, o sense cap aspiració de la vida eterna. El que deuria ser essencial és donar testimoni de fe, enriquint el Poble de Déu, amb les diferents expressions tradicionals i culturals com a signe de la fe en Crist. En un país que cada volta es declara més laic i que els catòlics practiquen menys la seua religió, un de cada quatre espanyols assistix o participa en actes de la Setmana Santa.
Amb esta evolució social on cada volta l’Església té menys influència i el fet religiós decau, cal posar ènfasi a la pietat popular com a instrument d’evangelització, força del poble senzill i l’ànima de la nostra fe. Un baluart que perviu en el cor de les persones pels segles dels segles, amb més o menys intensitat segons èpoques.