elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Bon any 2 MIL 11


    En el 2011 vos desitge a tots els qui “entreu” en “Raons i paraules”,

    Que les llàgrimes siguen poques i compartides, i que les alegries estiguen sempre al vostre costat, per tal de ser festejades amb tots els qui estimeu.

    Que l’afecte estiga present en un senzill “hola!”, o en qualsevol expressió quotidiana plena d’estimació.

    Que l’enveja i l’odi siguen arrancats des del moment que apareixen.

    Que aquell que necessite ajuda, trobe sempre en vosaltres una paraula d’afecte i d’amistat, i un gest reconfortant.

    Que el perdó i la comprensió superen les amargueses i les enemistats.

    Que este món, xicotet i fràgil, siga cada dia més humà.

    Que tot allò que somieu, imagineu i intuïu, arribe a fer-se realitat.

    Que l’amor als altres siga la nostra meta.

    Que mai no priveu l’esperança a ningú.

    Que no prengueu cap decisió quan estigueu enfadats.

    Que no dubteu en perdre una batalla, si això vos porta a guanyar una guerra.

    Que no aplaceu les coses a fer, sinó que feu allò que és necessari, en el moment precís.

    Que no tingueu por a dir : “no ho sé”, o també: “em sap mal

    Que contempleu l’eixida del sol, almenys una vegada a l’any.

    Que mireu els ulls dels altres quan parleu amb ells.

    Que el vostre cor estiga sempre obert a noves amistats

    Que intenteu viure amb agraïment.

    Que les autèntiques amistats siguen eternes i tinguem sempre un lloc especial al vostre cor

    Que tracteu als altres, tal i com vos agradaria que vos tractaren a vosaltres.

    Que tingueu la suficient humilitat per tal de reconèixer els propis errors.

    Que no vos faça por dir sempre la veritat.

    Que no caigueu en l’error de criticar als altres, sinó que intenteu elogiar-los.

    Que intenteu també a aprendre a escoltar, perquè això és un art!!

    Que aprengueu a meravellar-vos de la bellesa.

    Que feu el possible per no perdre mai el control, ni els nervis.

    Que trobeu algun moment al dia per aprofitar el descans.

    Que sempre intenteu conservar els vostres amics.

    Que sigueu persones honestes.

    Que no vos obsessioneu amb les riqueses, perquè sempre són passatgeres.

    Que pugueu somiar tot allò que desitgeu somiar.

    Que trobeu algú que vos comunique un somriure.

    Que pugueu trobar el somriure del cor.

    Que arribeu al convenciment que en la vida no podreu avançar, fins que no aconseguiu superar els errors del passat.

    Que pugueu oblidar tot allò que va ferir el vostre cor.

    Que rebutgeu sempre l’odi i el rancor, que no solament fan mal als altres sinó també a un mateix.

    Que aprengueu a fer una sola cosa cada vegada, sense preses, sense nervis, sense estrès, sense mal humor.

    Que aprengueu a preguntar allò que no sabeu, i a recordar-ho per si vos ho pregunten uns altres.

    Que els llargs 365 dies que teniu per davant, estiguen plens de coses bones.

    I que en este 2 MIL 11 que ara comenceu trobeu la pau, la serenor interior, la felicitat, l’harmonia amb vosaltres mateixos i amb els altres.

     

     



    Que estos 365 dies nous
    que enguany escriureu
    en el llibre de la vostra vida,
    tinguen els colors vius i permanents de l’amistat,
    de l’esperança
    i de la pau.

    Que enmig dels desenganys
    o dels colps durs que pugueu viure,
    pugueu mantindre-vos ferms en el vostre camí.

    I que trobeu
    en estos 365 dies que ara estreneu,
    la força d’estimar,
    i alhora
    tingueu el goig
    de sentir-vos també vosaltres
    estimats.

     

    BON ANY 2 MIL 11


    Jordi Bort Castelló

     

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    Subir