La vida secreta de les paraules
Les paraules són com estranys éssers vius dotades de vida pròpia: van creixent com ho fa la societat que les ha engendrades, i el seu significat inicial pot canviar i multiplicar-se, de forma que al final no les coneix ni sa mare. Això és degut a què interaccionen “creativament” amb la realitat, a la qual fins i tot poden transformar i canviar, en la mateixa mesura que elles també canvien! Un exemple. Si li dic a algú que és un “fill de puta”, probablement s’enfadarà. El meu interlocutor sap que jo sé que amb eixa expressió no tracte de descriure cap realitat objectiva per a la qual la paraula fou creada (de fet, totsdos sabem que sa mare és una santa!), i ha entés perfectament el missatge: amb el significat afegit d’immoralitat de la paraula “puta”, el que jo pretenia era agredir-lo moralment i que s’enfadara, és a dir, canviar la realitat entre ell i jo.
Des que era xiquet recorde que els banyistes de Borriana hem patit sempre una doble tortura: l’alquitrà i les cutimanyes. Cada estiu hem sofert resignadament els negres perdigons i les galetes d’alquitrà ocults entre l’arena. Abans que te n’adonares, et posaves arrebossat, ple de llènties i pegats de cap a peus, amb els subseqüents crits d’alarma de la mare i les obligades i minucioses fregues de cotó-en-pèl mullat en oli o aiguarràs. I què em dieu dels coents i dolorosos favons arrosariats que et deixen en la pell les picadures de cutimanyes?
Doncs resulta que allò que tota la vida hem dit “alquitrà” es diu ara “chapapote”, i que les “cutimanyes” ara són “meduses”. Encara que els noms no hagueren canviat, encara que s’hagueren conservat, el simple canvi de significat ja hauria transformat la innocuïtat inicial d’aquestes paraules (com així ha sigut de fet), en autèntics revulsius transformadors de la realitat.
“Chapapote” significa molt més que certs “hidrocarburs derivats del petroli”. “Chapapote” significa “Desastre ecològic” “Prestige” “Marea negra” “Desgast electoral del PP”, etc. De fet és una paraula que posa nerviosos els polítics (S’han fixat com en realció al recent afonament d’un buc mercant a Eivissa i a la contaminació subsegüent, s’ha usat mediàticament poc la paraula “chapapote”, en favor d’altres com “fuel”, etc.?)
Des que l’alquitrà ha passat a significar “chapapote”, aquelles negres i desagradables galetes i perdigons apegalosos han desaparegut de les nostres platges. Tots aquells bucs desaprensius que des de la refineria del Grau de Castellò o del nostre Port contaminaven impunement durant anys (“galipote”, brea, fuel, asfalt, oli mineral, “chapapote”, “alquitrà” etc., què més té, tot és el mateix!), han deixat de fer-ho, o van amb molta més cura. Per què? Perquè quan allò era simplement “alquitrà” i només servia per asfaltar carreteres era una cosa, però ara, en dir-se “chapapote”, tothom sap que significa quelcom més substantiu: “delicte ecològic” “substàncies carcinogèniques” “alarma social” “qui embruta, paga”, etc.
De la mateixa forma, des que “cutimanya”es diu “medusa”, el que simplement era una transitòria coentor de la pell (almenys per a mi), ha passat a significar “escalfament global” “transgressions marines” “canvi climàtic” “tortugues marines en perill”, etc. Amb açò les conseqüències són més mediàtiques que socials. I així alguns periodistes han refrescat les classes de biologia de l’Institut en recordar que aquestos bitxos gelatinosos urticants es diuen “Celenterats”. I molts biòlegs en llista d’atur ixen per Canal 9 a explicar-nos el drama de la desaparició de les praderies submarines de Posidonia, o la invasió de la Mediterrània per espècies més termòfiles i exòtiques. Però si volen que els diga la veritat, jo m’atreviria a afirmar que a Borriana hi ha les mateixes cutimanyes de sempre … si no és que n’hi ha menys que mai! Toquem fusta.
