Unas flogues muy bonitas

Cada volta que vaig al Clot, torne a casa malalt, per un o altre motiu. Els diumenges i festius, allò pareix que siguen les Rambles de Barcelona.  El problema radica en el  comportament incívic i en l´analfabetisme d´alguns, però sobretot, en la clamorosa absència de l´autoritat. Els diumenges, quan més falta fa la vigilància dels rurals, el Clot és el Far West. Allí no hi ha amo, ni tampoc, pel que es veu, legalitat vigent que fer complir.

No vull comentar la que sembla ser la segona “extinció” d´anàtides del Clot, de la que se´n parla darrerament, perquè no he pogut comprovar-ho. En canvi, com sembla que el regne vegetal a ningú no li fa res, algú haurà d´enarborar la bandera de la seua defensa. I esta vegà són els lliris, eixes precioses mates aquàtiques de floració primaveral, escasses i protegides, les que em duen a la tronera.

Em veig vindre de cara un grup de jóvens, estrangers per com parlaven. La xica sostenia entre els braços, orgullosa i descarada, un pom de 20 ó 30 vares florides de lliri. I no he pogut mossegar-me la llengua:
 -¿Usted no sabe que está prohibido coger plantas de éste paraje?
 - Es que estas flogues son muy bonitas.
 - Pero todos tenemos derecho a disfrutarlas, y algunos las preferimos en su mata. Y si usted se las lleva, los demás nos jodemos!.
 - Y que quiegue que haga?
 - Ahora, ya, nada. Lléveselas puestas y disfrútelas.
Més endavant, he pogut comprovar que aquella senyoreta havia fet una destrossa, no només en la mata de lliris, sino també en la vegetació tractant d´obrir-se un  camí d´accés. Un desastre. Com voleu que ningú respecte els ànecs, si no començem per exigir respecte les plantes?

Al poc de temps he tornat a pillar a uns altres, collint violetes bordes i joncs. Ignore si les volien per a curar-se les hemorroides o per a lluir en un pitxer. Tampoc no m´he pogut callar, i he tornat a fer de polissero. A quants més n´hauria pillat este diumenge, d´haver estat fent guàrdia tot el dia? De pensar-ho, me´n torne a casa malalt.

Pijor encara és el cas dels pescadors, que amb tota la barra del món, obrin camins entre els marges i utilitzen les mates dels lliris com a tope per a no caure a l´aigua. Què sabuts!! Ho xafen i embruten tot, deixant pots de refresc, pells de taronja, l´herbassar del talús trepijat, els pobres lliris massacrats i les granotes acollonades. Per no parlar dels infortunats i incomestibles peixos que hagen caigut en l´ham.

De qui és la culpa l´abandó que en molts aspectes patix el Clot? Acàs dels estrangers, que moltes voltes simplement ignoren que està prohibit pescar o collir flors d´un paratge natural protegit? Per què les autoritats no s´ho prenen seriosament?  Per què no hi ha vigilància policial continuada ? La millor pedagogia és aplicar el pes de la llei, i traure i fer servir el talonari de multes. O és que això solament val per als adolescents del Vespino, ara que s´acosten les festes de Pasqua?