Els ulls de la Quereguilla
Estava pegant-li una miradeta a la secció d´opinió d´este periòdic, no sé si virtuós però sí virtual, i m´he adonat que fa la tira de dies que no envie cap col.laboració. Pensaran vostés, estimats DOS lectors meus –quasi puc parlar-vos de tu, no?-, que sóc gos i malfeiner, i també un poc maleducat, ja que ni em vaig presentar el dia de la première.
Francament, no em veig ni una cosa ni l´altra. En realitat no tenia cap intenció d´obrir esta secció. Vos confesse que el que a mi m´agrada obrir són “xuscos” calentets, omplir-los amb una bona tortilleta de faves, i fotre-me´ls. Però les coses venen rodades, i ja davant dels fets consumats, u pensa “deixem-ho com està”. Vos explique: farà unes setmanes vaig escriure un “article protesta” dirigit a este virtual periòdic, i fou l´amiga BB, o siga, Berta Balaguer -no Brigitte Bardot- anima mater i pater d´este exitós artefacte periodístic, qui amablement em va convidar a quedar-me. No era eixe el meu propòsit.
Li vaig dir “Sí, vull”, i ens vam casar. Periodísticament parlant, és clar. No pensen tort, que u no està ja per a aventures extramatrimonials. En realitat, u no està ja per a aventures. O siga, que u ja no està. Després de posar-nos econòmicament d´acord -150 euros per article- i tancar el tema de les vacances, la seguretat social i les pagues extraordinàries, li vaig proposar un calendari de col.laboracions: vam quedar en què no volia lligar-me a una obligació periòdica setmanal o qualsevol altra que fóra. O siga, que fora calendaris. I com em va dir que sí, no vaig poder dir-li que no. Ja ho sabeu.
Després faltava el títol de la secció. BB cregué oportú que tractara sobre “naturalesa”, atés que sóc professor de la cosa. Finalment, se´m va ocórrer allò de “parotets i xuplamel.los”, perquè són dos tipus de criatures cada volta més rares, i que em tenen robat el cor des que era xiquet. Hauria pogut ser “escurçons i nadaletes” o “samarucs i verdolagues”, o “merles i pets de frare”…però em vaig decidir pel primer. Eixa capçalera té l´avantatge de l´ambigüetat i serveix per a tot: política, economia, succeïts, filatèlia ... Feu-ne la prova. Penseu en qualsevol tema i voreu vom li va bé “parotets i xuplame.los”. A mi m´ho pareix.
Com ara en este article: no tenia ni idea de què parlar ni de com titolar-lo, i se m´ha ocorregut allò dels “ulls de la quereguilla”, que no sé a sant de què m´ha vingut al cap. Però no me negareu, estimats dos lectors, que sona bé. O potser hauria quedat més reivindicatiu “confitura de moniato”? No sé, no sé...
