El tshumani
Primer van ser les Canàries. Després es van atrevir amb les costes peninsulars. I cada volta més desesperats i famolencs, un tsunami humanitari –o siga, un “tshumani”- ha anat pujant més i més al nord. Finalment, ha ocorregut el que era d´esperar: el primer “cayuco” –és com una espècie de “Mayflower” però ple d´immigrants subsaharians enlloc d´irlandesos-, ha arribat calladament a les nostres costes!
El meu amic Ximo “el Tendre” els va captar en la fotografia. Però atenció: el riu que remonta la barca repleta d´aquestos pescadors de la misèria no és un riu tropical africà: és el Clot! Ximo els vigilava discretament, i diu que en passar una corba del riu va ser testic d´un prodigi: sobtadament van desaparéixer tots sense deixar-hi rastre del “cayuco” ni de cap dels seus tripulants! Encara se li posa la pell de gallina quan li ve al cap.
Potser alguns ja no recorden que farà uns quinze anys, era notícia en premsa cada hivern l´arribada massiva d´okupes mogrebís, que venien a matar la fam aprofitant les campanyes citrícoles. Allò va provocar una gran alarma social –com es diu ara-, però la veritat és que molts d´aquells escanyolits collidors de pell morena hui ja han deixat de ser notícia, i ara ocupen sense “k” els barris més tradicionals del poble, al temps que els seus fills conviuen amb els nostres en les mateixes aules dels col.legis. (Ui! Perdó! Volia dir dels col.legis públics)
La novetat és que ara venen per mar, i de més lluny. Borriana, sempre oberta –de mans, però no de cames- a la mediterrània, al llarg de la seua història ha vist arribar per mar a gent d´allò més variat: des de mercaders fenicis i conqueridors romans, fins a belicosos pirates autòctons. També ha rebut el rei Alfonso XIII, l´escriptor James A. Michener, els vapors mercants carregats de taronges rumb a Alboran, a En Guillermo Luca de Tena i, més recentment, els alumnes en pràctiques de l´escola de vela. I ara, a un any de la Copa de l´Amèrica, ens venen negres senegalesos sobre “cayucos” plens a rebossar, perseguint el somni europeu, com en altres èpoques els europeus hem perseguit el somni americà.
El meu amic Ximo “el Tendre” diu que això ja es veia vindre quan vam entrar en la CEE, i que el que ha fet desaparéixer els ànecs del Clot és la fam del tercer món. També diu una cosa inquietant, i és que els il.legals se colen pel Clot gràcies a l´existència d´un passadís subterrani que en temps medievals es va construir per poder salvar secretament la ciutat emmurallada. Es veu que un avantpassat dels senegalesos era un borrianenc musulmà (un tal Baj-tis-teh) que féu servir el passadís per fugir-se´n a l´Africa negra en temps de Jaume I, i que va manar transmetre els seu secret per tradició oral a través de generacions.
Diu Ximo que per més que l´arqueologia negue l´existència del passadís, la súbita desaparició del “cayuco” i de la seua tripulació és la prova definitiva que els nostres “Indiana Jones” locals, no s´assabente´n. És també opinió del Tendre que el passadís comunica directament el riu amb les clavegueres del Barranquet, i que això explicaria la relació evident entre la foto repleta de descendents de Baj-tis-teh, i el per què bona part del seu veïnat són hui pacífics subsaharians.
Som de l´opinió que l´alcalde hauria de prendre cartes en l´assumpte i obrir una investigació. D´indicis n´hi ha sobradament. Per començar, caldria habilitar una vigilància permanent, amb guaites de la policia local dalt de la Torre del Mar proveïts d´uns bons prismàtics, amb la qual cosa el monument recuperaria la seua funcionalitat primigènia.
Caldria també indagar sobre la ubicació d´eixa dubtosa entrada oculta. Jo sostpite per on pot estar. Si es descobrira que existeix, l´esdeveniment deixaria en no res el Triangle de les Bermudes. I a més d´això, decantaria definitivament el favor del vot de l´electorat en les properes eleccions municipals, perquè s´hauria fet una aportació significativa al control de la immigració il.legal.
